Fabián Ruiz viu una situació difícil d'explicar des de fora al Mundial amb Espanya. Al PSG de Luis Enrique s'ha consolidat com un dels centrecampistes més importants del món, un futbolista capaç de manar amb pilota, arribar a l'àrea i sostenir partits de màxima exigència. Tanmateix, amb Luis de la Fuente el seu paper a la Roja apunta a ser molt diferent del que s'esperava.
El problema no és de nivell, sinó d'encaix. Per al seleccionador, Fabián i Pedri trepitgen massa zones semblants dins del centre del camp. Tots dos necessiten rebre entre línies, associar-se per dins i tenir llibertat per organitzar el joc des del darrere amb la pilota al peu. Per això, encara que l'andalús arribi en un gran moment, la presència del jugador del Barça li complica el camí cap a la titularitat.
Fabián brilla amb el PSG de Luis Enrique
I és que Luis Enrique ha trobat la forma perfecta de potenciar Fabián. Al PSG, el centrecampista té confiança, continuïtat i un context que li permet mostrar tot el seu futbol sense cap problema. No és només un acompanyant, sinó una peça estructural de l'equip, capaç d'interpretar quan accelerar, quan pausar i quan aparèixer a prop de l'àrea.
Aquest rendiment l'ha col·locat en una dimensió superior. Fabián ja no és només un bon centrecampista de rotació, sinó un futbolista diferencial en partits grans. Per això sorprèn que, a la selecció, el seu rol pugui quedar reduït a una alternativa des de la banqueta.
Pedri li tanca la porta de l'onze d'Espanya
La realitat és que De la Fuente té clar que Pedri és una peça central per a Espanya. El canari ofereix control, última passada i lectura de joc, i el seleccionador no pot sobrecarregar l'onze amb perfils massa similars. En aquest dibuix, Fabián queda penalitzat malgrat el seu enorme nivell.
Així doncs, l'andalús es troba davant una paradoxa evident. Amb Luis Enrique és un dels millors del món, mentre que amb Luis de la Fuente pot veure's obligat a acceptar un paper secundari. No per falta de qualitat, sinó perquè Pedri ocupa l'espai natural en el qual Fabián també necessita sentir-se important.