El FC Barcelona va tornar a quedar-se a les portes d'una final de Champions League, aquesta vegada després d'una cruel eliminació en mans de l'Inter de Milà. L'equip de Hansi Flick va aconseguir el més difícil: remuntar un 0-2 advers amb una exhibició de caràcter en la segona part. Tanmateix, un gol en el descompte d'Acerbi i una pròrroga fatídica van acabar amb el somni blaugrana.
Però més enllà del resultat, el que ha fet esclatar el vestidor és la presència en el camp de Robert Lewandowski, una decisió que ha generat un profund malestar entre diversos jugadors. El davanter polonès, que arribava just físicament, va ser la gran aposta de Flick per als minuts finals i tota la pròrroga. El resultat va ser desastrós.
Lewandowski, una altra decepció contra l'Inter de Milà
Lewandowski amb prou feines va tocar pilota, va fallar una ocasió claríssima a boca de canó i no va aportar absolutament res al joc col·lectiu. El seu rendiment va ser nul, i el més greu, segons fonts internes, és que diversos futbolistes consideren que la seva entrada al partit no va respondre a criteris esportius, sinó a un tracte de favor per part de l'entrenador.
Es parla obertament de privilegis. Alguns jugadors del primer equip han denunciat, de forma privada, que l'únic motiu pel qual el polonès continua sent titular en partits clau és l'amistat personal que manté amb Hansi Flick des de la seva etapa conjunta en el Bayern. La percepció al vestidor és que Lewandowski té via lliure a l'equip, independentment del seu estat de forma o del que ofereix en el camp.
Lewandowski aixeca sospites al vestidor del Barça
La decepció amb el davanter és enorme. Consideren que el seu cicle ja ha acabat i que la seva presència en aquests partits només alenteix l'equip. No ahir, però en general, Ferran Torres ha mostrat millor estat de forma i actitud en els entrenaments, però es veu relegat a un segon pla per l'estatus intocable del polonès.
L'actuació de Lewandowski contra l'Inter ha estat la gota que vessar el got. En un partit on l'equip necessitava contundència, frescor i claredat en l'últim terç, la seva aparició va ser irrellevant. I aquesta imatge, per a molts, és el reflex d'un jugador que viu del passat, més que del seu present.
Des de dins, alguns ja parlen d'una urgent necessitat de renovació en la davantera. El Barça no pot continuar apostant per un davanter que, als seus 36 anys, no ofereix garanties en partits d'alt nivell. La sensació generalitzada és que el club ha de buscar un nou amb projecció, algú que representi el futur i no un record del que va ser.