Lamine Yamal té clara quina ha de ser la seva posició al Barça i no està per la tasca de canviar-la. Hansi Flick ha valorat la possibilitat de moure'l cap a zones més centrals i fins i tot utilitzar-lo com a davanter en determinats contextos, però el mateix futbolista se sent molt més còmode partint des de la banda dreta. Allà troba els espais, pot anar a l'u contra u i la llibertat que millor potencien el seu futbol.
El pla no convenç a Lamine perquè entén que l'equip ja té una solució millor per actuar per dins, com ho és Raphinha. El brasiler ha demostrat que pot assumir funcions de davanter, atacar l'àrea i aparèixer en zones de rematada sense perdre impacte. Per a Lamine Yamal, alterar la seva posició natural tenint una alternativa que està funcionant no tindria massa sentit.
Lamine vol continuar rebent des de la dreta
La banda dreta és on millor interpreta el joc. Des d'aquí pot rebre obert, atraure el lateral, conduir cap a dins i decidir si finalitzar, associar-se o buscar l'última passada. També té més marge per accelerar després de controlar, cosa que es reduiria si hagués de jugar permanentment entre centrals.
Hansi Flick valora la seva capacitat per aparèixer a prop de l'àrea i sap que, per talent, podria rendir en moltes posicions. Tanmateix, el tècnic també escolta les sensacions dels seus jugadors importants. Lamine Yamal no es nega a aparèixer per dins durant els partits, però una cosa és moure's amb llibertat i una altra convertir-se en davanter centre de manera habitual.
Raphinha encaixa millor com a solució per dins
Aquí apareix Raphinha. La seva facilitat per atacar espais, arribar a la rematada i jugar sense necessitar tant de pilota el converteix en una opció més natural per ocupar zones centrals. A més, el seu rendiment golejador ha reforçat encara més aquesta idea dins del vestidor. El repartiment de funcions sembla bastant clar, amb Lamine a la dreta, Raphinha amb llibertat per acostar-se a l'àrea i altres jugadors adaptant-se al voltant d'ells. Hansi Flick pot modificar dibuixos durant els partits, però no vol trencar allò que està funcionant.
Per això, el canvi pensat inicialment perd força. Lamine Yamal no dona llum verda a convertir-se en nou i prefereix mantenir-se on se sent diferencial. El missatge és senzill: pot aparèixer per dins quan la jugada ho demani, però el seu punt de partida ha de continuar sent la banda dreta, on sent que pot fer molt més mal al rival.