Al Barça s'ha obert un debat intern que va directament al cor de la planificació esportiva. Lamine Yamal, la gran joia de l'equip i un dels pocs futbolistes capaços de marcar diferències en escenaris de màxima exigència, ha demanat al club un moviment contundent: fitxar un davanter centre de nivell top mundial. Si bé és cert que el Barça ha recuperat competitivitat en el seu joc, la derrota a Stamford Bridge va deixar una conclusió evident per a tothom: sense un killer, no es pot aspirar a guanyar la Champions League.
I és que la fallada de Ferran Torres en els primers minuts del duel contra el Chelsea va ser determinant. Aquesta ocasió, tan clara i tan primerenca, va marcar el rumb emocional del partit i va evidenciar que al Barça li falta una referència golejadora capaç de decidir matxs des de l'àrea. A Champions, els partits es guanyen a les àrees, i el Barça no té ara mateix un davanter amb aquest instint assassí que diferencia els equips campions dels que simplement competeixen.
Lamine vol un líder ofensiu al seu costat
La realitat és que Lamine Yamal, tot i la seva joventut, entén com pocs el que necessita l'equip en les grans nits europees. I és que no n'hi ha prou amb el talent generacional que ell aporta: necessita un company que converteixi en gol tot el que genera. D'aquesta manera, Lamine ha traslladat al club el seu desig de jugar al costat d'un davanter centre de nivell top mundial, algú que elevi el sostre competitiu del Barcelona i permeti que l'equip pugui mirar de tu a tu les grans potències europees.
En concret, Lamine ha posat dos noms sobre la taula: Harry Kane i Julián Álvarez. Dos perfils molt diferents, però ambdós capaços d'oferir al Barça el que ara mateix no té. Kane, un killer absolut, letal a l'àrea, especialista en partits grans i un dels davanters més determinants de la seva generació. I Julián, un futbolista hiperactiu, vertical, amb fam, amb mobilitat constant i amb una capacitat tremenda per aparèixer en els moments importants. Per a Lamine, qualsevol dels dos seria un salt gegantí per al projecte
El Barça, davant una decisió transcendental
I és que al club saben que si volen competir per la Champions han de prendre decisions valentes. La petició de Lamine no és un caprici, sinó un diagnòstic precís del que li falta a l'equip. El jove extrem vol créixer, vol competir al màxim nivell i vol tenir al seu costat algú capaç de resoldre partits que ara mateix s'escapen per falta de gol.
Així doncs, la pilota és a la teulada del Barça, o atenen la petició del seu major talent o seguiran pagant a Europa el preu de no tenir un davanter centre d'elit.