José Mourinho comença a detectar un problema important en la construcció del seu atac: ajuntar Vinicius i Yan Diomande com a extrems pot acabar desequilibrant massa el Reial Madrid. Tots dos tenen condicions extraordinàries per trencar partits des de les bandes, atacar espais i buscar constantment l'u contra u, però precisament aquesta naturalesa tan ofensiva fa que el tècnic portuguès tingui dubtes sobre utilitzar-los junts de manera habitual.
Mourinho vol un equip agressiu, però també equilibrat. Si Vinicius parteix des de l'esquerra i Diomande ocupa la dreta, tots dos tendeixen a pensar primer a atacar, conduir i accelerar les jugades. L'entrenador tem que el centre del camp acabi massa exposat quan es produeixin pèrdues i que els laterals hagin de defensar situacions massa complicades sense prou ajuda.
Mourinho no vol dues bandes completament descontrolades
Vinicius necessita llibertat per marcar diferències. Mourinho sap que limitar massa el brasiler significaria renunciar a bona part d'allò que el converteix en un atacant especial. Per això pretén envoltar-lo de jugadors que puguin compensar els seus moviments, especialment quan l'equip perd la pilota i s'ha de reorganitzar ràpidament.
Amb Diomande passa una cosa semblant. La seva velocitat i verticalitat són armes extraordinàries, però encara necessita trobar l'equilibri entre atacar i participar en el treball col·lectiu. Si els dos extrems queden massa amunt simultàniament, el Reial Madrid pot transformar-se en un equip espectacular amb pilota però vulnerable quan perd la possessió.
Güler pot ser el principal beneficiat
Aquesta situació obre una porta important per a Arda Güler. El turc ofereix un perfil completament diferent a la dreta: s'associa més, pausa les jugades quan és necessari i té una tendència natural a buscar l'última passada. La seva presència pot ajudar Mourinho a equilibrar l'atac sense haver de reduir la llibertat de Vinicius. A més, Güler connecta especialment bé amb els futbolistes que apareixen per dins i pot ajudar a controlar millor els partits. Diomande seguiria tenint un paper important, especialment quan Mourinho necessiti velocitat o vulgui atacar defenses avançades.
El problema no és de qualitat individual, sinó de compatibilitat. Mourinho considera que ajuntar sempre a Vinicius i Diomande pot provocar un Reial Madrid massa partit. Per això comença a contemplar altres combinacions. Ambdós poden ser decisius, però potser no sempre al mateix temps. El portuguès prioritzarà l'equilibri encara que això obligui a deixar a un dels seus atacants més desequilibrants a la banqueta.