Joan Verdú (42 anys) és una llegenda de l’RCD Espanyol, però es va formar i va estar més de deu anys al planter del Futbol Club Barcelona. En una entrevista exclusiva amb ElNacional.cat, l’exfutbolista de Barça i Espanyol, que dissabte va estar en el IV Congrés de CUFADE en col·laboració amb la UFEC per parlar sobre la salut mental, ha repassat la seva trajectòria en ambdós clubs i ha comentat el recent fitxatge de Joan Garcia pel conjunt blaugrana.
Et vas formar a La Masia. Vas arribar al Barça quan eres cadet i vas estar més de deu anys. ¿Com recordes aquella etapa i que significa el Barça per tu?
Doncs jo estic agraït, per com em van formar com a futbolista, també com em van formar com a persona, els valors que em van donar... El que guardo és un bon record. Vaig tenir l'oportunitat de debutar amb el primer equip del Barça, de jugar Champions, de jugar Copa del Rei... Vaig viure el que era el futbol professional amb una visió molt jove i això em va servir per després guanyar-me la vida amb el futbol.
Vas destacar en el Barça B i vas arribar a debutar amb el primer equip, però la falta d’oportunitats et va obligar a marxar. Després d’uns anys al Depor, fitxes per l’Espanyol, on et converteixes en tot un referent. Ha estat l’Espanyol el club més important de la teva carrera?
Sí, podríem dir que sí. Al Barça va arribar a un punt que feia quatre anys que estava en el filial i Rijkaard i Laporta em van dir que la millor opció per mi per seguir creixent com a futbolista i intentar fer carrera era sortir fora. Va sortir l'opció del Deportivo perquè, justament en aquella època, Valerón es va lesionar i buscaven un perfil de jugador semblant, i vaig tenir l'oportunitat d'anar-hi tres anys. Això em va servir per acabar de créixer i aprendre un altre tipus de futbol.
A l’Espanyol és on la gent més em reconeix perquè vaig estar a millor nivell. Realment van ser quatre anys a un nivell altíssim, vaig ser el capità...
Després, sí que és veritat que quan vaig tornar aquí cap a Barcelona, a l’Espanyol, és on la gent més em reconeix, perquè vaig estar a millor nivell. Realment van ser quatre anys a un nivell altíssim, vaig ser el capità... Es van ajuntar una sèrie de coses que fan que la gent em reconegui molt més que no pas altres.
Eres el capità i titular indiscutible, però en el 2013 es produeix la teva sortida de manera traumàtica per a molts. Què va passar? Perquè molta gent no ho va entendre.
Em vaig refiar de la paraula dels dirigents. A mi em va venir una proposta molt interessant d’un equip de Champions, que pagaven la clàusula. Tot això anava justament vinculat a l’època d’Osvaldo, quan fitxa per la Roma. Érem dos jugadors importants i la situació econòmica del moment no era la millor, però des del club ens transmeten la confiança de què s’arreglaria i que deixant passar uns mesos, tractaríem una altra vegada.
Jo vaig confiar en la paraula del club. Realment, fins a l'últim moment vaig intentar renovar, però la predisposició d’ells i la meva no anaven en la mateixa línia i va arribar un punt que vaig haver de prendre la decisió de buscar nous reptes. Va sortir l'opció d'anar a Grècia, l'opció d'anar a altres equips d'Espanya i finalment vaig anar al Betis.
Parlant de sortides doloroses de l’Espanyol, aquest estiu s’ha produït la de Joan Garcia. Com l’has viscut tu, tenint en compte que has estat en els dos clubs i saps de primera mà la rivalitat que hi ha entre Barça i Espanyol?
És difícil parlar perquè realment són situacions molt particulars. De Barça a Espanyol sí que hi ha molt moviment en aquest sentit, però pràcticament d'Espanyol a Barça i més per clàusules hi ha pocs jugadors, amb tot això que comporta... Fer aquest moviment sempre costa i en l'àmbit personal, crec que han sigut uns dies difícils i complicats per Joan Garcia en el sentit de pensar bé el que era millor per ell.
Lògicament, quant a objectius, no és el mateix estar a l'Espanyol que en el Barça. A més, la proposta del Barça és a anys vista i això, vulguis o no, per un jugador jove, que confiïn tant en tu, que et demostrin tant d'interès, doncs crec que és molt de valorar.
Entens la seva decisió?
L'entenc en el sentit de voler millorar, en el sentit de ser futbolista, de ser esportista, de voler alguna cosa millor i de donar pas endavant. Deixant de banda els sentiments, els nivells econòmics, familiars, que això és un tema molt més personal i aquí no puc entrar, si anem purament a l'objectiu d'intentar créixer com a futbolista, de fer un pas endavant, doncs lògicament el Barça et pot donar molt més que no pas l'Espanyol.
D’altra banda, entens el cabreig i la decepció de l’afició de l’Espanyol?
És normal perquè ha estat un jugador clau en aquest Espanyol. Crec que ha estat el jugador més diferencial, i per mi, el porter de la Lliga, pel que fa a parades i tot el que ha demostrat, i és dolorós. Quan un dels teus puntals, quan un dels teus ídols se'n va a l'equip rival, sempre costa, però crec que Joan ho ha donat tot fins a l’últim dia amb l'Espanyol i amb això no pot haver-hi cap dubte.
Si ell ha pres aquesta decisió perquè creu que és la millor, tot i que per alguns costi d’entendre, s'ha d'acceptar i intentar que això no passi d'aquí. Al final és futbol i més enllà de què puguis estar enfadat o no, no hem de passar la línia.
Per últim, creus que a Joan Garcia li poden arribar a afectar mentalment la multitud de crítiques que ha rebut en els últims dies?
Doncs sempre costa. La veritat és que els elogis et van bé perquè et generen confiança, però quan reps crítiques, aquestes et minven. I quan venen del teu equip, a més Joan ha declarat moltes vegades que se sent perico i sent els colors... Sempre costa. Però bé, al final intentem ser professionals. Més enllà de les crítiques, intentem lluitar, intentem ser sempre una mica més forts. Crec que a Joan l'afectarà lògicament perquè a ningú li agrada que parlin malament d'ell, però en el futur demostrarà el gran porter que és.