El duel davant el Betis va tornar a mostrar aquesta versió del Barça que il·lusiona en atac, aquesta que apareix quan l'equip es treu de sobre l'ensurt inicial i comença a carburar amb velocitat i personalitat. La golejada a la Cartuja va deixar gols, caràcter i un pas endavant de diversos futbolistes joves cridats a marcar el futur. Però també va deixar la sensació que, per molt que es marqui a dalt, enrere segueixen apareixent esquerdes que no s'acaben de tancar
I és que el 3-5 no només va ser espectacle; també va ser un avís. Tres gols encaixats, molts dubtes en el replegament i una línia defensiva que mai va acabar de transmetre seguretat. Jules Koundé va tornar a mostrar-se irregular, Pau Cubarsí va tenir un nou partit fluix i el bloc va retrocedir sense ordre. Per això, la realitat és que al vestidor cada cop hi ha més veus que demanen un reforç urgent. I l'última a fer-ho ha estat la de Joan Garcia, que considera imprescindible un fitxatge al gener.
Un líder per ordenar la defensa
El porter ha traslladat a Hansi Flick una reflexió clara: al Barça li falta un jugador que posi ordre, experiència i jerarquia a la saga. Una peça que funcioni com a guia per a una línia massa jove, talentosa, sí, però encara verda en moments de màxima tensió. Joan no demana un fitxatge galàctic, ni un central top mundial. D'això, assegura, ja s'encarregarà Cubarsí amb el temps. El que vol és una altra cosa, algú que faci de veu cantant, que mantingui l'equip unit i que faci simple el complicat.
Aquest perfil tenia nom propi fa tot just uns mesos: Iñigo Martínez. La seva sortida encara es recorda com una pèrdua sensible al vestidor, i més d'un somia amb un retorn gairebé impossible. Però Joan insisteix que no cal un luxe, cal un líder. I si és esquerrà, millor encara, perquè aquesta peça equilibra la sortida de la pilota i dóna una estructura molt més clara al sistema.
El missatge que falta per respondre
D'aquesta manera, el debat ja és sobre la taula. La plantilla creu que un reforç al gener no és un caprici, sinó una necessitat. Flick, que sempre ha demostrat tenir paciència amb els joves, sap que cal temps, però també sap que els títols no esperen. Així doncs, la pilota és ara a la teulada del club. I el que decideixin al gener marcarà, per bé o per mal, el futur immediat del Barça