Els New York Knicks es presentaven a la temporada 2025-2026 amb un aura de renovació i ambició. L'arribada de Mike Brown a la banqueta, després de la sortida de Tom Thibodeau, es percebia com l'aire fresc necessari per consolidar un equip que ja ha demostrat ser competitiu a l'Est. Tot i això, el canvi de guàrdia ha comportat una declaració d'intencions que, lluny de tranquil·litzar, ha encès les primeres alarmes al vestidor, concretament al voltant de la seva màxima estrella: Jalen Brunson.
L'escorta All-Star, consolidat com la referència ofensiva indiscutible de la franquícia i un jugador amb un pes gairebé dinàstic dins de l'organització –recordem la influència del seu pare Rick Brunson–, s'enfronta ara a un nou entrenador amb una visió radicalment oposada a la que el va dur al cim. Les primeres setmanes de treball han revelat una tensió latent, una fricció que podria desequilibrar tot el projecte novaiorquès.
La reestructuració ofensiva dels Knicks posa a prova la zona de confort de Jalen Brunson
La pedra angular del conflicte rau en l'estil de joc. Brunson, d'acord amb les estadístiques de la temporada passada, va ser un dels líders de la lliga en la mètrica de bots de mitjana per toc, un indicador clar de la seva tendència a dominar la pilota i orquestrar cada atac a foc lent. No obstant això, Mike Brown, un tècnic que ha demostrat la seva adaptabilitat –passant d'una mentalitat purament defensiva a abanderar l'ofensiva d'equips com els Kings i, en el seu moment, els Warriors–, sembla disposat a imposar una velocitat de joc molt més frenètica. La seva idea és clara: transicions ràpides, decisions veloces i un moviment de pilota constant, reduint dràsticament la quantitat de dribblings del seu base titular.
El vestidor dels Knicks és conscient que aquest canvi no és una simple adaptació tàctica, sinó una reestructuració de la jerarquia ofensiva. El dubte generalitzat és com assimilarà el nou esquema un jugador que s'ha convertit en superestrella justament fent "una altra cosa", és a dir, assumint la responsabilitat total de la creació de joc. I tot i que Brunson té un passat a Dallas amb Luka Dončić on va demostrar ser un tirador eficaç en situacions de catch and shoot, aconseguint excel·lents percentatges, la versió actual de Jalen Brunson és la d'un playmaker dominant, un líder que exigeix la pilota a les seves mans per sentir-se còmode i productiu. Treure-li aquest domini és, per a molts analistes en l'òrbita dels Knicks, qüestionar la seva identitat a la pista.
La pressió de les expectatives: funcionarà el nou esquema a l'Est?
Mike Brown, descrit en cercles de l'NBA com un home d'empresa, pragmàtic i enfocat en allò que més convé a l'èxit col·lectiu, sembla haver pres la decisió d'anteposar el sistema ofensiu a la comoditat individual de la seva estrella. De fet, la pretemporada ha servit com un primer avís. Malgrat ser mers amistosos, Brown va alinear Brunson i Mikal Bridges durant 34 minuts en un sol partit, una xifra inusualment alta.
Aquest fet, sumat a la imposició d'un ritme alt i de constants passades, envia un doble missatge a la lliga: les seves estrelles jugaran dur, però també sota les seves noves i estressants condicions. Les decisions ràpides seran la norma, no l'excepció.