La planificació esportiva del Barça per al proper estiu comença a perfilar decisions complexes que transcendeixen el simple rendiment individual. Dins del club hi ha plena consciència que la gestió dels minuts i el desenvolupament de joves talents s'ha convertit en un dels grans reptes del projecte de Flick. La competència és ferotge i obliga a prendre mesures que han de preservar tant l'equilibri de la plantilla com la progressió dels futbolistes.
En aquest context apareix el cas de Roony Bardghji, un dels perfils amb més projecció dins del club. El seu talent és indiscutible i en el cos tècnic ningú qüestiona el seu nivell. Tanmateix, la realitat de l'equip introdueix un element determinant com ho és la coincidència posicional amb Lamine Yamal, una peça estructural del present i del futur del Barça.
Un talent atrapat en la competència
La situació de Bardghji respon a un problema purament estratègic. Flick valora la seva qualitat i la seva capacitat per marcar diferències, però l'estructura de l'onze limita dràsticament les seves oportunitats. Compartir espai amb Lamine Yamal fa que jugar s'hagi convertit en tota una quimera, perquè, encara que Flick vulgui, no li pot donar més temps de joc.
Dins del club s'assumeix que aquesta dinàmica no canviarà de forma substancial a curt termini. Lamine és considerat un actiu nuclear del projecte, un futbolista al voltant del qual es construeix bona part del model ofensiu. Aquesta jerarquia condiciona inevitablement la progressió de qualsevol altre extrem amb un perfil similar, independentment del seu potencial.
La sortida com a solució lògica
És aquí on emergeix la reflexió que comença a guanyar pes en el conjunt blaugrana. Flick entendria que retenir Bardghji sense poder garantir-li minuts de qualitat podria frenar el seu creixement i generar una situació perjudicial per a totes les parts. L'opció d'una sortida pactada apareix com una alternativa intel·ligent i pensada pel bé del jugador, que no es mereix estar sempre ancorat a la banqueta. La xifra que es maneja al Barça rondaria els 20 milions d'euros, una quantitat que permetria als culers obtenir un retorn econòmic molt important mentre el jugador troba un escenari on assumir major protagonisme.
Així doncs, Hansi Flick entén que no tots els talents poden conviure en el mateix equip, i en ocasions la millor solució passa per separar camins. Bardghji és un jugador d'enorme projecció, però el Barça no li pot donar el que mereix.