El Girona ha tornat a perdre a Montilivi, aquesta vegada contra el Vila-real, i té un problema molt seriós (0-1). Un gol de Samu Chukwueze en els primers compassos del partit ha condemnat l'equip blanc-i-vermell, que suma un nou zero al seu estadi i regala tres punts d'or a un rival directe.

La tarda també ha servit per constatar que l'afició ja no creu en Eusebio Sacristán. Xiulada monumental pel tècnic val·lisoletà quan ha decidit treure Patrick Roberts del terreny de joc. Quan l'entitat està dividida, mala senyal. El descens és probabilitat cada vegada més tangible. 

Qüestió de tensió

El dia de la marmota a Girona. Les primeres parts de sempre a Montilivi. Es fa difícil d’explicar com un dels millors visitants de la Lliga pot oferir un rendiment tan pobre al seu estadi.  

El Girona necessitava els tres punts per allunyar-se del descens i sentenciar un rival directe, però tot i així els futbolistes d’Eusebio han saltat al terreny de joc sense la tensió necessària per competir.

La poca concentració de l’equip l’ha exemplificat Raúl García, que quan només s’havien disputat dos minuts de partit ja ha quedat retratat davant de Chukwueze. Yassine Bono ha evitat la diana del nigerià però no que els seus companys seguissin a la lluna.

Cazorla Pere Pons Girona Villarreal EFE

EFE

Cinc minuts després del primer avís, el davanter del Vila-real s’ha tornat a desmarcar i, aquesta vegada sí, ha batut el porter marroquí del Girona. Raúl García ni tan sols ha oposat resistència.

 Afortunadament pel Girona, però, el Vila-real no viu el millor moment de la seva història, precisament. Després del gol, els d’Eusebio han començat a dominar el partit progressivament. Així, en el minut 17 una jugada de Roberts ha acabat amb gol de Cristhian Stuani, però el VAR ha demostrat que l’anglès estava en fora de joc i ha provocat la destrempada de Montilivi.

Amb el pas dels minuts el duel ha adoptat una dinàmica d’anada i tornada que només afavoria els interessos groguets. Ramiro Funes Mori i Karl Toko Ekambi han gaudit d’ocasions per intimidar Bono, però Portu i Roberts han respost amb dues accions que Asenjo ha avortat.

Quan l’àrbitre ha assenyalat el descans, però, la realitat era la de sempre a l’estadi blanc-i-vermell. Sensacions positives, resultat negatiu.

Eusebio, el centre de les crítiques

A la segona part s’han fet palès dues realitats. El Girona buscaria l’empat amb més cor que cap i Eusebio seria qüestionat seriosament per primera vegada a Montilivi.

Roberts estava sent el millor jugador del Girona -i probablement del partit- però l’entrenador val·lisoletà ha decidit que el futbolista del City havia de ser el sacrificat quan ha apostat per Seydou Doumbia en el minut 63.

La decisió d’Eusebio ha provocat l’ebullició de l’afició local, que ha xiulat el canvi i posteriorment ha acabat demanant de manera tímida la dimissió del tècnic.

Afició Girona Montilivi Vila real @GironaFC

Girona FC

Així, enmig d’un ambient totalment desfavorable pels interessos gironins, el Vila-real ha gaudit d’ocasions per matar el partit. Pablo Fornals ha perdonat pràcticament des de l’àrea petita en un contraatac i tres minuts després Carlos Bacca ha tornat a intimidar la porteria de Bono, però el Girona s’ha salvat per ben poc.

 Els futbolistes blanc-i-vermells han tirat d’orgull per buscar l’empat, però ho han fet sense ordre i amb poca precisió. Eusebio ha provat de refer el seu error i ha substituït Jonás Ramalho per Pedro Porro, però el moviment ha servit de ben poc.

Malauradament pel Girona i per Eusebio, però, el futbol no es resumeix en centrar pilotes a l’olla sense parar. Kévin Soni, del Peralada, ha entrat en els darrers minuts per caçar algun refús, però ja no hi havia res a fer. 

Els blanc-i-vermells encara tenen tres punts d'avantatge sobre el descens, però el marge d'error s'ha acabat. En les pròximes dues jornades el Girona s'enfronta a dos rivals directes, el Celta i el Valladolid, i tot el que no sigui guanyar serà un fracàs.

L'únic consol que li queda a l'equip d'Eusebio és que com a mínim no haurà de jugar-se les castanyes a Montilivi, i és que al seu estadi sumen 11 partits sense guanyar, la pitjor ratxa de l'historia de la Lliga.