El Girona ha abusat del cuer i ha golejat en el primer partit del 2018 a Montilivi. Els gironins han estat molt superiors a un Las Palmas que continua en caiguda lliure direcció a Segona. Olunga, que ha substituït Stuani per unes molèsties del davanter uruguaià, ha estat el gran protagonista amb un hat-trick.

Stuani com a forma de vida

Duel entre pols oposats. Dos vells coneguts es trobaven en un escenari inèdit (han canviat la Segona Divisió per la Primera) en busca de, com es sol dir, molt més que tres punts.  27 dies després de la seva última victòria, els de Pablo Machín tenien l’oportunitat d’alçar el vol a l’elit a costa d’enfonsar el seu rival i, de retruc, col·locar-se a quinze punts del propi Las Palmas i del Màlaga, últim i penúltim classificats de la Lliga, respectivament.

El partit exigia màxima concentració i cobrava la transcendència d’un compromís vital. I en aquest context, és clar, Stuani es mou com peix a l’aigua. Lluita, desgast i sacrifici. És el contrast al joc de possessió que Paco Jémez està intentant inculcar al seu nou equip, però la solució perfecta al que requereix la formació de Machín. 10 gols en el que portem de temporada. En un equip que no ha variat massa respecte el que jugava la temporada passada a la categoria de plata, l’uruguaià és el gran factor diferencial.

El d’avui no ha estat el millor, però ha desencallat un partit que havia guanyat en perillositat. Després d’uns grans primers minuts del Girona, el Las Palmas s’ha fet amb el control de la pilota i ha començat a crear, amb timidesa, perill a la porteria de Bono. Portu ha fet una gran jugada individual que ha finalitzat amb un penal tan ostentós com innecessari de Castellano i Stuani s’ha encarregat de rematar la feina.

Malauradament, l’uruguaià també ha estat protagonista en les notícies negatives del fred matí a Montilivi. Finalitzada una primera meitat que no passarà a la història per entretinguda, el futbolista no ha pogut tornar a trepitjar la gespa com a conseqüència dels problemes físics. La seva evolució marcarà si el preu pagat per la victòria d’avui ha estat massa car o no. Sigui com sigui, els gironins han de demostrar, com han fet a la represa, que hi ha vida després d’Stuani.

Una golejada per començar l’any

El 2017 va ser un gran any a Girona, però el 2018 no vol ser menys. I és que els gironins han aprofitat el context i el rival per aconseguir un marcador voluminós que, a més de refermar (i enlairar) la sòlida candidatura a la permanència, ha deixat molt tocat al conjunt canari. Paco Jémez i els seus hauran de treballar de valent si volen capgirar la situació.

El Girona ha olorat sang i no ha tingut pietat d’un equip sense esma i amb una proposta futbolística suïcida. Fins i tot Olunga s’ha estrenat com a golejador (i ho ha fet per partida triple). Borja García i Portu han completat una festa en què el convidat principal ha estat la feblesa defensiva del Las Palmas. Pèrdues en la sortida de pilota, greus errors de la majoria dels jugadors i Lizoain completament fora del partit; el còctel perfecte per arrodonir la festa de benvinguda de l’any a Montilivi.

El partit ha acabat amb el dolorós marcador per als interessos canaris de 6-0 en la que ha estat, evidentment, la victòria més clara del Girona en la màxima categoria del futbol espanyol. Més enllà de les bones sensacions, els de Machín sumen tres punts molt importants i legitimen el seu projecte a l'elit.