No recordo que en els últims anys s'hagi produït una situació de tant consens a Catalunya com és l'oposició a l'Opa hostil llançada pel BBVA al Sabadell. Sobre aquesta han parlat ja tots els sectors empresarials, econòmics, sindicals, els partits polítics i el Govern. Faltava el Parlament de Catalunya, que ho va fer aquest dijous, i només els 11 diputats de Vox van votar en contra d'una iniciativa legislativa que instava el Govern de la Generalitat a activar totes les accions polítiques institucionals i legals necessàries davant del govern espanyol per expressar de manera contundent i inequívoca el rebuig de la Generalitat de Catalunya a l'Opa del BBVA sobre el Banc Sabadell. Al sí van estar PSC, Junts, Esquerra, els comuns, Aliança Catalana i un diputat de la CUP, i a l'abstenció els 15 del PP i els altres dos de la CUP.

Que de 135 parlamentaris només s'hi oposin els 11 de l'extrema dreta (només el 8,15% de la Cambra en contra) reflecteix clar i net la posició catalana. El moment escollit tampoc és casual: el 27 de juny expira el termini per al pronunciament del govern espanyol, després que el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, decidís elevar al Consell de Ministres l'assumpte perquè es pronunciessin els ministeris afectats. Fins ara, cinc ho han fet en públic: Seguretat Social, Drets Socials, Indústria, Transició Ecològica i Treball, amb la vicepresidenta Yolanda Díaz al capdavant. A aquests ministeris caldria afegir el d'Economia, ja que Cuerpo sempre ha expressat el seu malestar per la situació creada pel BBVA. Evidentment, no són pocs ministeris, perquè acaben estant tots els econòmics afectats.

L'informe de Competència Catalana ha deixat establert amb claredat meridiana que aquesta operació faria molt mal a Catalunya

L'informe de Competència Catalana —diferent del de la CNMC espanyol— ha deixat establert amb claredat meridiana que aquesta operació faria molt mal a Catalunya i després de l'operació es produiria una situació de duopoli, amb els dos principals bancs, Caixabank i l'entitat resultant, amb una quota superior al 74% en nombre d'oficines. Hi ha una dada també preocupant: el nivell de concentració en crèdit a Catalunya si prosperés l'Opa seria superior a la de qualsevol país de la Unió Europea amb una població similar a la de Catalunya. En caixers i TPV l'operació generaria un duopoli a Catalunya.

A hores d'ara, ja ningú no dubta que l'autorització de l'Opa i les condicions no és una qüestió exclusivament tècnica. Fa temps que va passar el llindar d'una decisió d'aquesta naturalesa per convertir-se en una qüestió també política. Entre altres coses perquè no estem parlant d'un exercici teòric, sinó de l'impacte territorial que pot acabar tenint una operació d'aquesta naturalesa. El govern espanyol ha avalat aquesta anàlisi en reiterades ocasions i ara es tracta de posar el cascavell al gat. No serà possible acontentar les dues parts en litigi, això és evident. Sí que es pot deixar descontentes les dues. I no només les entitats financeres, sinó també aquells que s'han pronunciat en un sentit o un altre. En un quadre polític amb majories parlamentàries tan complicades, qualsevol brot de conflicte és evident que té conseqüències. I això tothom ho sap.