El Girona, amb un jugador més durant tota la segona part, desaprofita una ocasió d’or i empata al camp del Getafe, un rival directe en la lluita per entrar a l’Eruopa League (1-1). El gol de Christian Stuani no és suficient per desequilibrar un partit marcat per les faltes (40) i les targetes (11).  

Un gran resultat

Pablo Machín seguia confiant en la vella guàrdia per enganxar-se, una altra vegada, al tren que para a Europa. El seu onze només tenia dos canvis: Timor i Aday. Tot i això, el Girona ha estat incapaç d’imposar el seu joc davant un Getafe que tenia la lliçó molt ben apresa. Després de 33 jornades, els madrilenys no enganyen a ningú. El seu joc es basa en avançar-se i protegir l’avantatge de qualsevol manera.

El Girona s’ha complicat la vida quan ha deixat que Ángel arribés fins la línia de fons amb la pilota enganxada als peus. Bernardo ha desviat la centrada del davanter per ‘assistir’ Amath, que ha fet el primer gol del partit a plaer. El futur es tenyia de negre. I Bono, amb les seves aturades, ha evitat que els gironins es desconnectessin a les primeres de canvi.

Entre faltes, pèrdues de temps i targetes, el partit ha caminat en la intranscendència. I això era la millor notícia per a un Getafe amb experiència contrastada en aquest tipus d’escenaris. El Girona era incapaç de trenar tres passades amb sentit i se li feia una muntanya creuar la línia del mig del camp.

El descans hauria de suposar un punt d’inflexió perquè el Getafe s’agradava i provocava els aplaudiments d’un públic que ja es fregava les mans. El Girona havia de canviar de partitura i Damián Suárez s’ha convertit en el millor aliat quan ha etzibat un cop de colze a la cara de Christian Stuani en un córner. Penal i expulsió abans de la mitja part. El mateix Stuani s’ha encarregat de transformar el regal per empatar el partit. 19è gol a la Lliga del davanter uruguaià. Mal joc. Gran resultat.

Sumar més que guanyar

45 minuts amb un jugador més era un marge suficient com per pensar en la victòria. Però l’àrbitre ha estat a punt de dinamitar qualsevol avantatge. Jorge Molina s’ha llençat per enèsima vegada. Ara, dins l’àrea. Penal. El mateix Molina, però, ha enviat el xut al pal. Justícia poètica. La fortuna somreia el Girona. Semblava que tot estigués preparat perquè l’equip tornés de Madrid amb els tres punts a la butxaca.

Machín interpretava el missatge. Borja García i Mojica entraven al camp per desgastar un Getafe que començava a evidenciar símptomes de fatiga. Portu ha tingut l’1-2, però el seu xut ha marxat fregant el pal de Guaita, porter del Getafe. El camp començava a inclinar-se.

El domini, però, no es traduïa en ocasions clares. El Girona es perdia en centrades llargues i el Getafe respirava entre interrupcions i pilotades llargues. El partit s’havia convertit en un joc de petites conquestes mentre el temps seguia corrent. Molina estavellava un cop de cap al travesser abans de complir-se el minut 90.

I el temps afegit no ha canviat res. El Girona, amb por a perdre el punt i la diferència de gols particular, ha acceptat el desenllaç i ja sap que haurà de guanyar els últims tres partits de Lliga i esperar ensopegades dels rivals per cristal·litzar el somni d’Europa.