El futbol espanyol està al caire d'un cisma. Mentre la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) i els grans clubs s'omplen la boca parlant d'igualtat i creixement, una veu valenta ha exposat la veritat que la cúpula prefereix ignorar: les estrelles de la nostra Selecció Femenina ja no només són referents esportius, sinó autèntiques màquines de generar diners que superen, amb escreix, molts dels seus homòlegs masculins.
La bomba ha caigut des d'un lloc inesperat: el vestidor del Celta de Vigo. Borja Iglesias, conegut com 'El Panda', un davanter que sempre ha fet servir la seva plataforma per denunciar injustícies, ha concedit una entrevista a Nós Televisión. I les seves paraules no han deixat lloc a dubtes. L'ariet —qui va ser convocat per Luis de la Fuente per a les classificatòries del Mundial 2026— ha apuntat directament a la hipocresia econòmica que envolta el futbol femení.
Borja Iglesias: "L'Alèxia o l'Aitana generen més que jo"
La narrativa oficial sempre ha estat la mateixa: el futbol femení no genera prou ingressos, per la qual cosa les diferències salarials són un mal necessari. Una justificació que Borja Iglesias ha polvoritzat amb una simple comparació. En referir-se a les futbolistes del FC Barcelona, Alexia Putellas i Aitana Bonmatí, el davanter ha estat contundent: "Possiblement l'Aitana o l'Alexia generen més que jo, és una realitat". Aquesta declaració constitueix un atac frontal a la base econòmica que sosté el model desigualitari del futbol tradicional.
I és que, segons dades actualitzades, l'impacte global de figures com Aitana Bonmatí (Pilota d'Or i FIFA The Best) o la mateixa Alexia Putellas (dues vegades Pilota d'Or), no es limita al camp. Els seus patrocinis personals, valorats en diversos milions d'euros, el seu domini a les xarxes socials amb audiències milionàries i la venda de les seves samarretes amb la selecció i el Barcelona, competeixen directament amb jugadors masculins.
El veritable obstacle: la falta d'inversió, no la demanda
La reflexió del Panda no s'atura en les xifres. Va més enllà, assenyalant que el futbol femení porta un "creixement enorme, però va més lent del que podria anar". La causa? Una bretxa històrica de dècades d'abandonament en infraestructures i personal capacitat. "Fa molts anys que van molt per darrere en infraestructures, en personal capacitat per ajudar-les i tot va creixent", va explicar Iglesias, emfatitzant que l'atractiu i els ingressos generats per aquestes esportistes estan en constant acceleració.
La realitat és que, mentre els mitjans se centren en els fitxatges i els salaris estratosfèrics masculins, l'èxit del futbol femení espanyol ha estat una història de resiliència. El fet que jugadores com Putellas i Bonmatí, malgrat les mancances històriques, hagin assolit un estatus de referents mundials capaços d'atreure audiències globals (vegeu els rècords d'assistència al Camp Nou abans de les obres del projecte Espai Barça) evidencia que el problema no és la demanda, sinó la manca d'inversió i la lentitud burocràtica per capitalitzar aquest fenomen. És una lluita que el mateix Borja Iglesias, un home reivindicatiu per naturalesa, admet que li agrada lliurar.