El FC Barcelona va aconseguir una victòria clau davant l'Atlètic de Madrid. Una nit intensa. Una nit de cops i respostes. Una nit en què el focus no només va estar en el marcador. També va estar en l'atac. En les decisions de Hansi Flick. I sobretot, en l'ambient intern. Un ambient en què Ferran Torres comença a cansar-se.
Flick no va improvisar. No va arriscar. Va apostar pel seu trident més clàssic. Lamine Yamal, Raphinha i Robert Lewandowski. La davantera de sempre. La que el tècnic considera més fiable. La més competitiva. La que, en teoria, millor respon en les grans cites. Però la teoria no sempre coincideix amb la realitat.
El trident de gala respon a mitges contra l'Atlètic de Madrid
Després del gol inicial de Baena, el Barça va reaccionar. Raphinha va empatar amb una jugada brillant. Un control perfecte. Un driblatge elèctric. Un xut imparable. Tot gràcies a una passada quirúrgica de Pedri. L'equip va tornar a respirar. I poc després, va arribar una oportunitat d'or: un penal sobre Dani Olmo.
Llavors va aparèixer Lewandowski. Va agafar la pilota i la responsabilitat de llençar-lo. La grada va contenir la respiració. Però el xut se'n va anar altíssim. Una fallada greu. Un error que va recordar un altre amb la firma de Sergio Ramos. I també al penal que va fallar contra el Sevilla, en una errada que va poder canviar aquell partit.
El polonès va intentar redimir-se. I ho va aconseguir a mitges. Va assistir Dani Olmo per al 2-1 amb una passada decisiva. Però va ser insuficient per tapar un partit discret. Un partit que va tornar a mostrar que Lewandowski és lluny del seu millor nivell. I que, tot i així, continua sent intocable.
Ferran Torres envia un missatge als seus detractors
Mentrestant, des de la banqueta, Ferran Torres observava. Amb paciència. Amb professionalitat. Però també amb cansament. El valencià viu un inici de temporada espectacular. Està fi, ràpid i golejador. Cada vegada que entra, passa alguna cosa. I quan Flick el va ficar a la segona part, ho va tornar a demostrar.
Va marcar el 3-1. Va tancar el partit i va segellar la victòria. El tauró va mossegar per ser decisiu. Malgrat això, sap que per molt bones actuacions que firmi, mai estarà per davant de Lewandowski. Com a mínim mentre el polonès estigui al Barça i estigui en condicions de jugar.
Ferran ho té clar. Està rendint. Està complint. Està responent cada cop que li toca. Però res d'això sembla suficient. Les jerarquies pesen. I comença a estar cansat d'elles. La seva ràbia es va poder veure en la celebració del gol, quan es va portar el dit a la boca fent callar aquells que el van criticar per fallar una ocasió clara en els primers minuts del Chelsea-Barça
Ferran Torres s'està fartant. Fartant de veure que el seu nivell no es premia. Fartant de veure que Lewandowski juga sempre, fins i tot sense estar millor. Farten d'haver de demostrar més que ningú per obtenir menys.