El Reial Madrid viu un moment de tensió interna. Després de perdre el lideratge de LaLiga, el club travessa una situació complicada. L'empat davant el Girona, sumant el tercer ensopegada consecutiva, ha deixat clar que l'equip està inestable. Del lideratge de la setmana passada, els blancs ara van un punt per darrere.
Al vestidor, la divisió és evident. Hi ha qui qüestiona Xabi Alonso i altres que el defensen. Entre els crítics, destaca un nom propi: Federico Valverde. L'uruguaià no ha ocultat el seu descontentament. El seu malestar va començar quan va ser col·locat com a lateral esquerre, posició que considera aliena a les seves qualitats. En roda de premsa, va deixar clar: “No he nascut per jugar allà”.
Fede Valverde va ser un dels primers a alçar la veu
Valverde no només qüestiona la seva ubicació en el camp. La seva crítica s'estén a la metodologia del tècnic. Sent que hi ha massa hores de vídeo i poca pràctica a la gespa. Considera que l'equip ha perdut fluïdesa i naturalitat ofensiva. Per a ell, els moviments que exigeix Alonso limiten la creativitat i la llibertat dels jugadors.
Juntament amb Valverde, altres futbolistes també han mostrat la seva desconfiança. Jude Bellingham, Vinícius, Rodrygo, Brahim, Ferland Mendy, Camavinga i Endrick qüestionen la metodologia d'Alonso. Segons ells, les sessions són massa rígides. Consideren que els plans tàctics s'han tornat predictibles i que les decisions del tècnic no compleixen amb l'exigència del club.
Per a aquest grup, el Madrid ha perdut fluïdesa, espurna i naturalitat ofensiva. Els moviments que demana l'entrenador, diuen, limiten la creativitat i redueixen la llibertat dels jugadors. Valverde i Camavinga s'han mostrat incòmodes en les posicions laterals. Brahim, Mendy i Endrick se senten marginats. Tot això ha generat una tensió constant que erosiona la relació entre la plantilla i el tècnic.
Xabi Alonso té cada vegada menys adeptes al vestidor
Tanmateix, no tothom comparteix aquesta visió. Existeix un bloc minoritari que dona suport a Alonso. Entre ells destaquen Kylian Mbappé, Thibaut Courtois, Arda Güler i Dean Huijsen. Creuen en la idea de l'entrenador i consideren que el seu mètode no és el problema. Veuen coherència en el seu projecte i consideren que el nivell d'exigència és necessari per competir al màxim nivell. I això és una cosa que correspon als jugadors.
El problema és que aquest grup és minoritari. La majoria del vestidor qüestiona tot. Vol canvis i se sent incòmode amb Alonso. Aquesta divisió es reflecteix al camp: l'equip juga desconnectat. Falten comunicació, intensitat i una idea comuna. Tot el contrari del que necessita un club com el Reial Madrid.
La pressió sobre Xabi Alonso creix. Els propers partits seran determinants per definir el seu futur. Mentrestant, la figura de Valverde i altres jugadors crítics continua sent central. La seva postura reflecteix el malestar de la majoria del vestidor. Però també hi ha l'altra visió: la dels qui confien en la direcció del tècnic. Aquesta dualitat marca el present del Reial Madrid i condicionarà el seu camí a LaLiga i Europa.