Amb un any de retard respecte a la previsió inicial per la pandèmia del coronavirus, aquest divendres arrenca a l'Estadi Olímpic de Roma l'Eurocopa 2020, amb un Itàlia-Turquia. La UEFA, contra tots els elements, ha aconseguit que la seva competició de seleccions es dugui a terme, un torneig que en aquesta edició celebra el seu 60è aniversari (61è, realment), motiu pel qual es va decidir fer-ho a múltiples seus.
I és que fins a un total d'11 estadis diferents acolliran partits de l'Eurocopa 2020, que malgrat celebrar-se el 2021 manté el seu nom oficial. Les seus són Sevilla (que va substituir Bilbao), Londres, Glasgow, Àmsterdam, Munic, Roma, Budapest, Bucarest, Copenhaguen, Sant Petersburg (que va substituir Dublín) i Bakú.
França, gran favorita per endur-se el títol
Com la història no s'ha cansat de repetir en moltes de les anteriors edicions, en un torneig tan curt, i amb l'afegit que algunes seleccions patiran baixes per la pandèmia del coronavirus, les etiquetes de favorites solen servir per a poc. Allà hi són, per exemple, els casos de Txecoslovàquia (1976), Dinamarca (1992), Grècia (2004) o Portugal (2016), seleccions que es van proclamar campiones sense partir des del calaix de favorites.
Griezmann arriba a l'Eurocopa en plena forma / Europa Press
En aquesta ocasió, els grans equips a batre són França, actual campiona del món; Anglaterra, que arriba a la cita amb un equipàs; Alemanya, que combina grans peces del passat amb perles en plena etapa d'eclosió; i Bèlgica, amb una gran generació, liderada per De Bruyne, Lukaku, Hazard i Courtois, que busca quedar en l'imaginari col·lectiu per sempre.
Després d'aquests quatre conjunts, destaquen Itàlia i la seva nova i prometedora fornada de futbolistes, Portugal, que aterra a l'Euro amb un equip superior al que es va imposar fa 5 anys; Holanda, que ha aconseguit conjuntar un equip prometedor amb noves peces; i Espanya, que malgrat els enormes problemes a les setmanes prèvies, té una plantilla per poder somiar amb una fita gran si supera els dubtes inicials.
I després, és clar, apareixen les considerades possibles animadores, seleccions que, sense tenir, aparentment, plantilles com per poder alçar-se amb el títol, sí que tenen opcions de donar a parlar i arribar lluny. Són seleccions com Turquia, Dinamarca, Ucraïna i Suïssa.
Immobile i Insigne lideren l'atac de la prometedora Itàlia de Mancini / Europa Press
Un interessa Itàlia-Turquia per obrir boca
Per obrir boca, l'Eurocopa arrenca amb un interessantíssim Itàlia-Turquia, la carta de presentació de la nova azzurra de Mancini, amb joves talents com Donnaruma, Bastoni, Barella, Locatelli, Pellegrini o Chiesa, la base amb la qual s'ha de construir una selecció de llarg i prometedor recorregut.
Davant, la Nazionale tindrà una Turquia que aterra a Roma com un llop amb pell de xai. Aparentment, els otomans no haurien de tenir res a fer. A l'hora de la veritat, Senol Gunes disposa d'una de les millors plantilles turques de la història, amb Burak Yilmaz com a líder, seguit de Yakici, Demiral, Under, Söyüncü i, sobretot, Çalhanoğlu.
Imatge principal: logotip de l'Eurocopa 2020 / UEFA