Catalunya estarà representada per 89 esportistes a la cita olímpica de Tòquio 2020. A més dels dos abanderats de la delegació espanyola, el piragüista lleidatà Saul Craviotto i la nedadora badalonina Mreia Belmonte, diversos catalans arriben a la capital japonesa amb opció clara de medalla.
Per saber-ne una mica més sobre tots aquests 89 esportistes, a El Nacional.cat us hem preparat aquesta peça informativa per conèixer-los millor.
Atletisme
Jaël Bestué
La jove velocista de Sant Cugat és una de les grans esperances de l'atletisme català. Amb només 20 anys, Bestué posseeix diversos rècords i millors marques d'Espanya en categories sub-18 i sub-20 i es presenta a Tòquio havent quedat 2a en 4x100m i 4a en 100m en el Campionat d'Europa sub-23.
A Tòquio, Bestué competirà en la prova de 200m.
Sara Gallego
Com Jaël Bestué, Sara Gallego viurà a Tòquio la seva primera experiència olímpica, en el seu cas per competir en el 4x400 mixtes.
La barcelonina, de 20 anys, va saltar a la fama el 2017, quan amb només 16 anys es va proclamar campiona absoluta en 400m tanques. També és una especialista en relleus, ja que té el rècord d'Espanya sub-23. Aquest any ha estat 2a en 400m tanques, la seva especialitat, en el Campionat d'Europa sub-23 de Tallin.
María Vicente
L’heptatleta de l'Hospitalet de Llobregat arriba a Tòquio amb el somni d'aconseguir una fita històrica, i és que amb només 20 anys Maria Vicente disposa d'un currículum espectacular, amb 4 medalles d'or en categoria sub-18 i sub-20, tant en heptatló com en triple salt.
En aquests Jocs Olímpics participarà en la prova d'heptatló, en la qual aspira a assolir una medalla que seria històrica.
Laura Redondo
La llançadora de martell barcelonina aterra a Tòquio plena de confiança, ja que el mes passat va recuperar el rècord d'Espanya, situant-lo en 70,66m.
I és que Laura Redondo arriba als Jocs Olímpics en el millor moment de la seva carrera, després d'haver quedat 4a en el Campionat d'Europa, amb una marca de 69,53m.
Raquel González
L’atleta mataronina, de 31 anys, arriba als Jocs en un gran moment de forma, ja que va signar una meritòria 4a posició en 20km marxa l'última Copa d'Europa celebrada a la República Txeca.
Aquests seran els segons Jocs Olímpics per a Raquel González, que a Rio de Janeiro va assolir la 20a posició.
Esther Guerrero
La corredora de mig fons, natural de Banyoles, competirà en la prova de 1.500m a Tòquio, després d'assolir les mínimes a Florència el 10 de juny, amb un temps de 4:03:67, només 53 centèsimes per sota del temps exigit.
L'any 2020, Guerrero va proclamar-se campiona d'Espanya en els 800 i 1.500 metres tot i que les finals es van disputar amb 10 minuts de diferència, un fet que no s'aconseguia des que ho fes Carmen Valero l'any 1976.
Marta Galimany
La maratoniana de Valls, de 35 anys, no va córrer la seva primera marató fins al 2017 a Berlin, on va aconseguir la mínima pels Campionats d'Europa. Al 2019, a Rotterdam va fer la seva millor marca personal, i va aconseguir un lloc als Campionats Mundials. Allà, va acabar 16a i això li va donar el bitllet per competir a Tòquio.
Bernat Erta
L'atleta lleidatà del FC Barcelona forma part d'una família d'atletes amb el seu pare, que també és el seu entrenador, i sense oblidar el seu germà Arnau, tanquista. El 2019 va penjar-se la medalla de plata en els relleus 4x400, la prova en què competeix a la capital japonesa. L'estiu passat va aconseguir el seu primer títol de campió d'Espanya a l'aire lliure en els 400m.
Adel Mechaal
Nascut a El Jebda, al Marroc, fa 30 anys, però va aterrar a Catalunya quan en tenia cinc. El seu pare va treballar a les obres dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992. La Federació espanyola li va posar molt difícil per nacionalitzar-se i poder competir, i sempre ha expressat el seu amor cap a Catalunya, la "terra que li ha donat tot".
Arriba a Tòquio després de proclamar-se bronze europeu en la prova dels 3000m, però al Japó competirà en els 1500.
Ayad Lamdassem
Lamdassem va néixer a Sidi Ifni, una antiga colònia espanyola al Marroc. fa 39 anys, però fa més de 20 anys que està establert a Lleida, on hi ha format una carrera, una vida i una família. Lamdassem va desertar del Marroc en una concentració a Santiago de Compostela el 1999 i va arribar a terres lleidatanes, on ha aconseguit fer-se un gran nom en l'atletisme.
A finals de 2020 va fer un temps de 2h06:35 a la marató de València, esmicolant així el rècord estatal de la marató, la prova en la qual competeix a Tòquio.
Bàsquet
Silvia Domínguez
Domínguez, la base de Montgat i del Perfumerías Avenida, és internacional des del 2006 i s'ha proclamat tres vegades campiona d'Europa (2013, 2017 i 2019), subcampiona del món el 2014 i subcampiona olímpica el 2016.
Laia Palau
La veterana base de l'Uni Girona i amb una bateria que no s'esgota, Palau afronta els seus quarts Jocs Olímpics. Internacional des del 2002 i capitana des del 2014, és la jugadora amb més internacionalitats de la història. Ha conquerit fins a dotze medalles, entre les quals hi ha una plata (Rio 2016), tres ors als Europeus (2013, 2017 i 2019) i subcampiona del món (2014). Va rebre una especial distinció per part de la Federació de bàsquet juntament amb Pau Gasol.
Queralt Casas
L'escorta de Bescanó arriba a la cita olímpica en un moment molt dolç. Amb el seu club, el Valencia Basket, ha guanyat l'Eurocup i va perdre la final de la lliga contra el Perfumerías Avenida. Després d'un lustre fora del bàquet espanyol, al Galatasaray turc i al Nantes i el Landes francesos, la gironina ha tornat a Espanya com una jugadora molt més completa.
En la temporada passada, la 19/20, va ser nomenada la Millor Jugadora Espanyola de la lliga i arriba a Tòquio amb la intenció de ser decisiva des del perímetre.
Pau Gasol
Una persona que necessita poques presentacions. El de Sant Boi és internacional amb l'absoluta des del 2001, suma 11 medalles i afronta els seus cinquens Jocs Olímpics. Campió del món el 2006, tricampió europeu, dues medalles olímpiques de plata (2008, 2012) i una de bronze (2016).
Marc Gasol
El debut del mitjà dels Gasol no podria haver estat millor: campió del món el 2006. Aquests són els seus tercers Jocs Olímpics després de les plates de Pequín (2008) i Londres (2012). Ha participat en quatre Europeus: aconseguint dos ors (2009 i 2011), una plata (2007) i un bronze (2013). Va tornar a ser campió del món el 2019.
Ricky Rubio
El base d'El Masnou va liderar la selecció espanyola campiona del món del 2019. En aquell torneig va ser nomenat MVP i es va erigir en l'estrella que els d'Scariolo no tenien amb la baixa de Pau Gasol. Ara, en la seva segona etapa als Minnesota Timberwolves, i amb la maduresa que caracteritza el seu joc, ha de ser el director d'orquestra del combinat espanyol.
Ciclisme de muntanya
Jofre Cullell
El ciclista de Santa Coloma de Farners, de només 22 anys, competirà a Tòquio en la disciplina de BTT XCO. Cullell va proclamar-se campió del món junior l'any 2017 i aquesta temporada, tot i ser sub23, ha competit en la Copa del Món contra ciclistes 'élite'. Ha explicat que l'endarreriment dels Jocs del 2020 a 2021 l'ha afavorit en la seva preparació i ho vol aprofitar per fer un bon paper en la seva primera participació en uns Jocs Olímpics.
Futbol
Marc Cucurella
Des que va abandonar el Barça, el d'Alella va avançar la seva posició del lateral a l'extrem, primer a l'Eibar i ara al Getafe, i aquest canvi el va fer rendir en un nivell superior i ser un futbolista cotitzat de la Lliga espanyola. Ara, amb el seu futur en l'aire per l'interès de la Premier, competirà per un lloc a l'onze de la Roja.
Si juga com a lateral, la seva competència és també l'exblaugrana Miranda. Si Luis de la Fuente el prefereix com a extrem, jugadors com Asensio, Dani Olmo o Oyarzabal parteixen amb avantatge.
Eric Garcia
El nou central del Barça és un dels futbolistes que repeteixen respecte a l'Eurocopa, així que a priori hauria de fer parella de centrals amb Pau Torres. Nascut a Martorell, l'exjugador del Manchester City està gaudint durant l'estiu dels minuts que no ha tingut amb Guardiola al City.
Internacional en totes les categories inferiors de la selecció espanyola, vol ser un dels líders del combinat espanyol, que té moltes opcions a medalla.
Òscar Mingueza
La temporada de Mingueza ha significat una de les notes positives en clau blaugrana. El jugador de Santa Perpètua de Mogoda ha aprofitat les baixes i el mal rendiment d'alguns defenses del Barça per fer-se un lloc a la primera plantilla.
També ha complert de lateral, i a Tòquio pot tenir minuts en aquesta posició, on l'únic lateral dret natural és el perico Óscar Gil. Mingueza ho tindrà més complicat a l'eix de la defensa, on la parella Eric Garcia-Pau Torres sembla difícil de tocar. Dit això, es va lesionar en el primer partit contra Egipte i no està clar que pugui tornar.
Javi Puado
El davanter de l'Espanyol acaba de renovar fins a 2025 després de fer una grandíssima temporada amb el campió de Segona, on ha marcat 12 gols en Lliga i un en Copa.
Els pericos confien en Puado també a Primera, però sembla que arriba a Tòquio com a suplent de Rafa Mir y Oyarzabal a la punta d'atac.
Dani Olmo
L'extrem de Terrassa ha mostrat a l'Eurocopa el seu enorme nivell, sent el jugador més destacat a les semifinals, en què va completar un partidàs contra Itàlia.
Després de sortir del Barça per jugar al Dinamo de Zagreb, Olmo va aterrar al Red Bull Leipzig, on s'ha convertit en un dels jugadors més destacats de la Bundesliga.
Gimnàstica artística
Marina González Lara
Des del setembre del 2017 és internacional amb Espanya. Va aconseguir l'or a la Copa del Món celebrada a Hongria el 2019 i ha rebut diferents reconeixements de l'esport català, el Barça i de Malgrat de Mar, la seva ciutat natal.
Alba Petisco
Va representar Espanya en la versió dels Jocs Olímpics per a joves el 2018 i va guanyar l'or. Ara a Tòquio forma equip amb Marina González, Laura Bechdejú i Roxana Popa.
Laura Bechdejú
La gimnasta del Salt Gimnàstic Club és una de les quatre components de l'equip espanyol. Des dels 15 anys (ara en té 21), s'entrena al Centre d'Alt Rendiment del CSD a Madrid. El 2018 ja va representar Espanya als campionats del Món, i un any després als europeus. Ara, tindrà l'honor de ser olímpica.
Joel Plata
Als seus 23 anys debuta en uns Jocs Olímpics i ho farà en les proves individuals i per equips de gimnàstica artística. En equip, també hi serà el manresà Thierno Boubacar Diallo.
Thierno Boubacar Diallo
Originari de Guinea Conakry i manresà d'adopció, és el primer gimnasta de la Catalunya central en uns Jocs Olímpics des de la participació d'Andreu Vivó a Sydney 2000. Formarà equip amb l'alacantí Néstor Abad, el mallorquí Nicolau Mir i el català Joel Plata.
Golf
Adrià Arnaus
La victòria més important d'Arnaus va ser el 2018 quan va guanyar el Challenge Tour Grand Final. També gaudeix de dues victòries professionals més. Tot i que els focus del golf espanyol es dirigeixen majoritàriament al vasc Jon Rahm, número u del món, Arnaus intentará donar la seva millor versió en els seus primers Jocs.
Halterofília
Marcos Ruiz
Campió europeu sub-23 al 2019, Marcos Ruiz participarà a Tòquio en els seus primers Jocs Olímpics, en la modalitat de +109 quilos. El seu nom ja fa anys que està en les llistes de futures grans estrelles de l'halterofília, ja que l'any 2016 va vèncer el campionat europeu júnior, una autèntica proesa.
Handbol
Elisabet Cesáreo
Eli Cesáreo viurà els seus primers Jocs Olímpics. La pivot del Balonmano Bera Bera de San Sebastià, de 22 anys, va haver de ser operada el setembre passat d'una fractura del lligament del polze dret, però ha tornat a un gran nivell i s'ha guanyat un lloc a la llista.
La jugadora de Sant Joan Despí va guanyar la plata en el Mundial del Japó de 2019 i ara, al mateix país, intentarà repetir medalla amb la selecció femenina d'handbol, sempre d'un altíssim nivell.
Adrià Figueras
El pivot barceloní, de 32 anys, és un dels cinc catalans a la llista del combinat masculí d'handbol. Figueras, que juga al Nantes francès, tot i que ja ha fitxat pel Chartres, va ser escollit dues vegades com a MVP de la Lliga ASOBAL, quan era jugador del Fraikin Granollers.
Figueras va formar part de l'equip que va guanyar els campionats europeus de 2018 i 2020 i, ara, busca la medalla olímpica.
Antonio García
El lateral esquerre de La Llagosta, va tornar l'any passat al Granollers, el seu equip de formació, després d'una espectacular carrera en la qual ha passat per clubs com el PSG, el Barça o el Nantes.
Escollit millor lateral esquerre de la Lliga ASOBAL els anys 2011, 2012 i 2021. el canó de La Llagosta té al seu palmarès un Campionat del Món (2013) i un subcampionat d'Europa (2016).
Aleix Gómez
L'extrem dret de Sabadell forma part de la nova gran fornada de jugadors catalans d'handbol. Després d'iniciar la seva carrera al OAR Gracia Sabadell, el Barça el va incorporar per a les seves categories inferiors el 2009, quan l'Aleix Gómez tenia només 12 anys, i l'extrem va seguir progressant fins a fer-se un lloc en el primer equip, amb el qual acumula ja 1 Champions, 6 Lligues i 6 Copes.
A més, l'any 2020 va formar part de la selecció espanyola que va guanyar l'Europeu, en vèncer Croàcia a la gran final.
Viran Morros
Al pivot barceloní li diuen el Mariscal, i no van mal encaminats. I és que Viran Morros, que el 2018 va fitxar pel PSG després de 7 temporades al Barça, té en el seu palmarès, en molts altres títols, 3 Champions i 12 Lligues, a banda d'haver estat designat millor defensa de la Lliga ASOBAL en 7 ocasions.
Amb la selecció espanyola acumula 3 ors, 1 plata i 3 bronzes entre mundials i europeus.
Ferran Solé
L'extrem dret de Sant Quirze del Vallès és un altre dels jugadors catalans que juga al PSG, club al qual va arribar l'estiu passat procedent del Toulouse.
Nomenat millor extrem dret en els Mundials del 2019 i del 2021, Ferran Solé aspira a penjar-se una medalla als Jocs Olímpics de Tòquio després de les bones sensacions que va deixar Espanya en el darrer Mundial, en què va ser 3a.
Hípica
Beatriz Ferrer-Salat
Amb 55 anys, Beatriz Ferrer-Salat disputarà a Tòquio els seus cinquens Jocs Olímpics, i això que es va perdre els del 2008 per una lesió a l'esquena i els del 2012 per una lesió del seu cavall.
La genet catalana, especialitzada en doma clàssica, va saltar a la fama al 2004, a Atenes, quan va guanyar una medalla de plata i una altra de bronze, repetint els èxits del Mundial de 2002.
Hoquei Herba
Berta Bonastre
La jugadora del Club Egara, que al 2018 va guanyar la medalla de bronze al Mundial i al 2019 al Campionat d'Europa, és una de les cinc catalanes que formen part de la selecció espanyola d'hoquei herba. En els Jocs Olímpics de Rio va obtenir el diploma olímpic en acabar en la 8a posició.
Georgina Oliva
lnternacional amb Espanya en 229 ocasions, la migcampista del Júnior és una de les peces importants de la selecció que buscarà una medalla a Tòquio. Aquests seran els seus tercers Jocs Olímpics consecutius.
Carlota Petchamé
Cosina de Berta Bonastre, Carlota Petchamé, actualment a les files del Júnior, disputarà a Tòquio els seus segons Jocs Olímpics.
Júlia Pons
L'experimentada jugadora del CD Terrassa té una extensa trajectòria, el que l'ha dut a participar a 2 Campionat d’Europa (2013, 2015), 2 més del Món (2014, 2018) i en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro (2016).
Clara Ycart
La jugadora del CD Terrassa lidera la nova generació de grans jugadores catalanes d'hoquei herba, ja que amb només 22 anys és ja una peça fonamental. Destaca pels tirs d'arrossegament, una tècnica pot emprada per les jugadores i que Ycart ha aconseguit dominar.
David Alegre
El jugador del Club Egara és un dels 10 catalans de l'equip masculí d'hoquei herba. Alegre, tota una llegenda, disputarà a Tòquio els seus cinquens Jocs Olímpics. Al seu palmarès figuren 1 medalla de plata olímpica (2008), 1 or i 1 plata a campionats europeus (2005 i 2007) i 1 bronze mundial (2006).
Marc Boltó
El davanter de l'Atlètic Terrassa va debutar amb la selecció espanyola al 2017, i des de llavors és un fix a les llistes. Al 2019 va guanyar la medalla de plata a l'EuroHockey Championship.
Quico Cortés
La seva carrera és molt semblant a la de David Alegre, ja que tots dos són membres de la mateixa generació i comparteixen vestidor al Club Egara. El porter egarenc, plata al 2008, disputarà els seus quarts Jocs Olímpics.
Miguel Delas
El jugador del FC Barcelona és el capità de la selecció espanyola des del 2017. Als seus 37 anys, Delas aporta experiència i lideratge a un equip que a Tòquio buscarà rescabalar-se de la seva agredolça participació a Rio de Janeiro, on no van passar de la 5 posició.
Xavier Lleonart
Com bona part de la plantilla dirigida pel francès Fred Soyez, Xavier Lleonart buscarà a Tòquio la seva primera medalla olímpica, un somni que persegueixen des del 2008. Lleonart juga al Club de Polo, amb el qual ha guanyat 3 Lligues.
Roc Oliva
Germà de la també olímpica Georgina Oliva, juga al Club de Polo des del 2018, després de tota una carrera a l'Atlètic Terrassa, amb un interval de 3 anys als Països Baixos. El davanter va formar part de la selecció que al 2008 va guanyar la medalla de plata als Jocs Olímpics de Pequín.
Llorenç Piera
Amb només 24 anys, el defensa s'ha fet un lloc a la selecció de Fred Soyez, sent part de la nova generació de jugadors que han de liderar la selecció espanyola del futur.
Josep Romeu
lnternacional en 124 ocasions, el defensa del Club Egara participarà per segona vegada a Tòquio en uns Jocs Olímpics.
Vicenç Ruiz
Després de guanyar la Lliga amb el Club Egara, el migcampista va fitxar pel Club de Polo, al 2019. Com Romeu, a Tòquio viurà la seva segona experiència olímpica.
Marc Sallés
El migcampista de l'Atlètic Terrassa és un dels referents de la selecció espanyola, amb la qual acumula ja 246 partits. Sallés va participar als Jocs Olímpics de Londres 2012 i als de Rio de Janeiro 2016.
Natació
Mireia Belmonte
Amb 44 medalles al seu palmarès entre Jocs Olímpics, Mundials i Europeus, la plusmarquista badalonina arriba a Tòquio amb l'objectiu de repetir la fita de Rio de Janeiro, on va guanyar 1 or i 1 plata. Belmonte participarà a les proves de 1.500 lliures, 800 lliures, 400 estils i 4x100 estils.
Jessica Vall
Campiona d'Europa al 2017 i bronze al Mundial del 2015, la guanyadora de 36 títols a nivell estatal buscarà a Tòquio la seva primera medalla olímpica en la seva gran especialitat, els 200 metres braça.
Marina García
La nedadora barcelonina torna a uns Jocs Olímpics després de perdre's els de Rio de Janeiro. A Londres, va finalitzar en el 25è lloc a la fase preliminar dels 100 metres braça femenins i en el 20è en 200 metres braça, modalitat en la qual participarà a Tòquio.
Àfrica Zamorano
Després de saltar a la fama al 2014 en proclamar-se campiona d'Europa Júnior en 200 i 400 estils, la jove nedadora, de només 23 anys, viurà a Tòquio la seva primera experiència olímpics, uns Jocs en els quals participarà en les proves de 200 esquena, 200 estils i 4x100 estils.
Natació artística
Ona Carbonell
La barcelonina és la nedadora amb més medalles en la història dels Mundials de Natació de la FINA, amb 23. És la tercera en el rànking global, només per darrere de Ryan Lochte (27) i Michael Phelps (33). Ha participat als JJOO de Londres 2012 i de Rio 2016.
A la capital anglesa va aconseguir una plata (en duo) i un bronze (en equip). Ara, després de dos anys retirada per la delicada malaltia de dos familiars propers, torna a escena per participar a Tòquio en la modalitat d'equip.
Berta Ferreras
La mataronina, de 23 anys, va començar a destacar en els Jocs Europeus de Bakú del 2015, on va guanyar tres medalles de plata en el solo, en equip i en combinació. En els Mundials de 2019 de Gwangju, a Corea del Sud, va aconseguir la seva primera medalla en un Campionat del Món, amb un bronze per equips en la modalitat de rutina especial. A Tòquio, competirà en equip.
Meritxell Mas
Nascuda a Granollers, fa 26 anys, 'Txell' Mas és l'única nedadora que queda dels Mundials de Barcelona de 2013 - juntament amb Ona Carbonell -, els últims en què la natació artística espanyola va pujar a tots els podis. Tres medalles a Barcelona, i una més a Gwangju, la col·loquen amb quatre podis mundials, els mateixos que ha aconseguit en els europeus.
Estudiant de psicologia, viatja a Tòquio com una de les referents de l'equip espanyol que entrena la japonesa Myuko Fujiki.
Iris Tió
És la gran esperança de futur de la natació artística del país, i és el relleu natural d'Ona Carbonell com a solista, de la mateixa forma que Carbonell ho ha estat de Gemma Mengual. Amb només 15 anys, Tió va debutar als europeus de Glasgow i amb 16 als Mundials de Gwangju.
Ara, amb 18 anys, la barcelonina competirà a Tòquio en equip i també formarà el duo amb la sevillana Alisa Ozhogina.
Piragüisme
Saul Craviotto
El piragüista lleidatà és l'abanderat de la delegació espanyola, juntament amb la badalonina Mireia Belmonte, i en el seu palmarès hi ha quatre medalles olímpiques. Un or a Pequín 2008, una plata a Londres 2012 i un or i un bronze a Rio 2016. A més, té 10 medalles en campionats mundials i sis en els europeus.
Després dels Jocs de Rio se'l va guardonar amb el Premi Nacional de l'Esport Don Felipe de Borbón. Ara, amb 36 anys, Craviotto vol tancar una carrera brillant amb una altra medalla olímpica. Competirà en les proves de K4 500 i K1 200.
Núria Vilarrubla
La piragüista de la Seu d'Urgell, de 29 anys, ha guanyat dues medalles als Mundials de Piragüisme en Slalom, amb una plata el 2019 com a èxit més recent. Aquell mateix any va penjar-se la plata europea. Ara té l'oportunitat de disputar els seus primers Jocs Olímpics, superant la frustració que va suposar quedar-se fora de l'última edició.
Pentatló modern
Aleix Heredia
La família Heredia és la millor representant pel pentatló modern espanyol. L'Aleix va quedar-se fora de Rio 2016 i ara a Tòquio podria per fi competir en la cita esportiva més gran. La seva germana Laura, subcampiona mundial júnior al 2018 no ha aconseguit bitllet per al Japó.
El seu germà sí, però ja ha comunicat que és molt possible que es retiri després de competir als Jocs per centrar-se en la seva carrera a la medicina estètica.
Rem
Manel Balastegui
Nascut a Lladó, Girona, el 1999, Manel Balastegui 'Balas' viurà els seus primers Jocs Olímpics remant amb el gallec Caetano Horta en la disciplina de Lm2X. L'empordanès va proclamar-se campió del món sub23 el 2018 a Poznan. A Tòquio hi arribo després de quedar 7è en el Campionat d'Europa celebrat a Varese, a Itàlia.
Aina Cid
Natural d'Amposta, Aina Cid competirà en els seus segons Jocs olímpics, després de la sisena posició aconseguida a Rio en la modalitat de dos sense timoner. Arriba a la cita olímpica amb tres medalles europees, una de cada, i amb un bronze en el Mundial de 2018. Competirà amb la càntabra Virginia Diaz.
Tenis
Paula Badosa
Nascuda a Nova York fa 23 anys, la seva família va traslladar-se a Barcelona quan tenia set anys, on va començar a agafar una raqueta. Badosa ha fet un gran any, i al maig va guanyar el seu primer trofeu de la WTA a Belgrad. A més, va arribar als quarts de final de l'últim Roland Garros i a vuitens de Wimbledon. La catalana va acabar molt frustrada i a Tòquio vol demostrar que pot destacar i molt en les grans cites.
Tenis de taula
Maria Xiao
La palista de Calella és filla de pares xinesos, tots dos exjugadors professionals. Gràcies a això va néixer a Barcelona, i va viure primer a Calella, on hi jugava la seva mare, per després criar-se a Portugal, a Madeira, seguint la carrera professional de la seva progenitora.
Amb 12 anys va participar en el Mundial júnior, on era la participant més jove i on va aconseguir guanyar el seu primer partit en una gran competició. Ara, amb 27 anys, té l'oportunitat de demostrar la seva qualitat al Japó.
Galia Dvorak
Nascuda a Kiev, la capital ucraïnesa, Galyna 'Galia' Dvorak Khasanova, va aterrar a Espanya als dos anys, seguint la carrera esportiva dels seus pares, ambdós palistes professionals. Va començar a jugar a Terrassa als 7 anys, i als 13 anys va ser convocada per la selecció espanyola en categoria absoluta.
Des d'aquell moment es va convertir en una habitual en els Mundials i Europeus realitzats fins ara. Ha guanyat el campionat d'Espanya absolut en set vegades, l'última a mitjans de juny, i arriba en un moment òptim a la cita olímpica.
Triatló
Anna Godoy
La triatleta barcelonina de 28 anys va iniciar-se en la piscina, però el seu pare i el seu germà, ambdós triatletes, la van convèncer per passar-se a aquesta disciplina, i no li ha anat gens malament. Al 2015 va guanyar la seva primera medalla internacional en una Copa d'Europa i ja compta amb diversos top-5 mundial i una plata en els Jocs Mediterranis de 2018 de Tarragona.
Ara, a Tòquio durà el seu cognom per primera vegada a una cita olímpica. Paco "tiburón" Godoy era un dels millors de la seva generació però el triatló no era olímpic. El seu germà gran, Cesc Godoy, va tenir opcions d'anar a uns Jocs però creuar-se en l'època daurada de Mario Mola o Javier Gómez Noya ho van impedir. Ara, amb l'Anna, a la tercera sí que ha anat la vençuda.
Vela
Silvia Mas
Nascuda a Barcelona el 1996, arriba a Tòquio com a campiona del món, fent parella amb la canària Patricia Cantero. Aquesta dupla és una de les majors esperances de medalla de la delegació espanyola al Japó.
Mas competeix en la disciplina 470, on Espanya té sis medalles olímpiques, tres d'elles en la categoria femenina.
Jordi Xammar
El regatista barceloní arriba als Jocs Olímpics com un dels favorits a medalla en la categoria 470, competint amb el gallec Nico Rodríguez. La parella espanyola pel 470 masculí ha arribat a declarar que "firmen medalla" a Tòquio, però són conscients que estan capacitats sper lluitar per l'or.
Cristina Pujol
La santcugatenca navega des dels nou anys i ara, als 28, viurà a Tòquio els seus primers Jocs Olímpics. Assumeix que la medalla és molt complicada, però assegura que lluitarà per, com a mínim, guanyar un diploma.
Pujol competeix en la disciplina de làser radial, que en contraposició amb el 470, que és per parelles, es navega de forma individual.
Florian Trittel
Nascut el 23 de maig de 1994 a Münsterlingen, a Suïssa, però de família alemanya, va aconseguir la nacionalitat espanyola el 2010, després de molts anys establert a Barcelona. A Trittel li van prendre el somni de ser olímpic a Rio, quan ell esperava ser-hi competint en kitesurf, però el kite no va ser esport olímpic. Sí que ho serà al 2024, i Trittel pretén aprofitar-ho.
Abans, però, a Tòquio competirà en la disciplina de Nacra 17 amb la canària Tara Pacheco, la patrona de l'embarcació.
Waterpolo
Marta Bach
La mataronina, de 28 anys, va guanyar la medalla de plata als Jocs de Londres 2012 amb només 19 anys, com també van fer Roser Tarragó i Anni Espar. A més la jugadora del CN Mataró compta amb un or al mundial de 2013, un altre als europeus de 2014 i un més als Jocs Mediterranis de 2018 conformen un gran palmarès que es completen amb dues plates mundials i un bronze europeu.
Clara Espar
La petita de les germanes Espar, filles de l'exjugador i entrenador d'handbol Xesco Espar, juga al CE Mediterrani i viurà els seus segons Jocs Olímpics, després de participar en els de Rio. Després de passar pel CE Mediterrani i CN Sabadell va jugar dues temporades als Estats Units, una experiència que la va ajudar en els seus estudis de Turisme i Negocis.
És una jugadora molt polivalent i compta amb dues copes d'Europa amb el Mediterrani i amb el CN Sabadell, a més de cinc lligues de la Divisió d'Honor. Amb la selecció espanyola ha guanyat l'or en els europeus de 2020, a més de diverses plates i un or en el Mundial de 2014.
Anni Espar
La gran de la dinastia Espar és una de les fixes de la generació daurada del waterpolo espanyol. Va començar al Mediterrani, però després va passar una dècada al CN Sabadell, el dominador absolut d'aquest esport, amb qui va guanyar nou lligues, nou Copes de la Reina i quatre Copes d'Europa. A títol individual, va ser escollida com a millor jugadora europea per la Lliga Europea de Natació, l'any 2012.
Laura Ester
Des de la porteria, és una de les referents del combinat espanyol. Des del 2010 és el mur del CN Sabadell, amb qui ha guanyat 10 lligues i 5 Copes d'Europa. A nivell individual, la barcelonina de 31 anys va ser guardonada com a millor jugadora del Mundial 2013 i va ser nomenada com a millor jugadora d'Europa al 2017 i 2019.
A Tòquio, intentarà aconseguir gràcies a les seves aturades una medalla que se li va resistir el 2016 però que sí que va guanyar a Londres, on van endur-se la plata.
Judith Forca
Nascuda a Sabadell, el bressol del Waterpolo a casa nostra, Judith Forca arriba a la cita olímpica convertida en una de les referents de la selecció que dirigeix Miki Oca. Als seus 25 anys, la vallesana arriba en un moment de maduresa física i de joc que l'ha de permetre liderar l'equip.
Amb la selecció espanyola ha aconseguit una plata en el Mundial de 2017 i un bronze en els europeus de Barcelona del 2018. L'objectiu a Tòquio és molt clar: la medalla d'or.
Maica Garcia
La boia de Sabadell, que ha desenvolupat tota la seva carrera a l'elit amb el CN Sabadell, compta amb un palmarès espectacular. Integrant de la dinastia sabadellenca i d'una generació brillant de jugadores, ha guanyat 14 lligues, 14 Copes de la Reina i cinc Copes d'Europa amb el seu club.
Amb Espanya, és campiona d'Europa i del Món, i és una de les moltes que repeteixen de la plata de Londres.
Irene Gonzalez
Natural d'Esplugues de Llobregat, va jugar tres anys a la lliga universitària dels Estats Units, on va destacar amb les Hawaii Rainbow Warriors i va aprofitar per millorar la seva formació acadèmica mentre competia al més alt nivell. Va tornar a Catalunya el 2019, fitxant pel Centre Natació Mataró. Un any després va arribar al CN Sabadell, el seu club actual.
Amb 25 anys, és una de les jugadores que ha de fer el relleu a la generació daurada i la millor forma de demostrar que està preparada és en uns Jocs Olímpics.
Paula Leiton
La boia de Terrassa va començar a fer-se un lloc a la selecció quan només tenia 15 anys, en el Mundial de Kazan al 2015. Un any més tard, amb 16, era l'esportista més jove de tota la delegació espanyola de Rio. Ara, segueix sent molt jove, però amb només 21 anys és una de les jugadores més destacades, i juntament amb Maica García cobreixen a la perfecció la posició de boia.
Bea Ortiz
La waterpolista de Rubí, actualment defensant els colors del Club Natació Terrassa, fa molts anys que és una habitual de les convocatòries de la selecció. Pels Jocs de Londres, on Espanya va quedar segona, tenia 17 anys i no hi era. Sí que va ser a Rio i es van quedar decebudes per la cinquena plaça. A Tòquio, Bea Ortiz té una edat ideal (26 anys), per tornar amb una medalla que faci justícia a l'equipàs del qual en forma part.
Elena Ruiz
La seva joventut espanta. Va néixer el 29 d'octubre de 2004, és a dir, a Tòquio arriba amb només 16 anys, però la jugadora de Rubí ja ha demostrat de què és capaç. Va ser la millor jugadora del Campionat d'Europa cadet que va guanyar la selecció espanyola l'any passat, i des dels 15 anys juga a la Divisió d'Honor amb el CN Rubí.
És complicat saber si tindrà protagonisme a Tòquio, però sembla difícil de pensar que el nom d'Elena Ruiz no sigui un habitual dels Jocs Olímpics dels pròxims 15 anys.
Roser Tarragó
La història de Roser Tarragó va molt més enllà dels seus èxits esportius, que són molts. La campiona del món (Barcelona 2013), subcampiona olímpica (Londres 2012) i bicampiona d'Europa (Budapest 2014 i 2020), va decidir deixar de jugar durant dos anys perquè psicològicament estava enfonsada. Va treballar per la seva salut mental i per recuperar la il·lusió per jugar, i ho va aconseguir. Ha tornat al seu màxim nivell i a Tòquio serà un exemple dins i fora de la piscina per les seves companyes.
Álvaro Granados
El terrassenc, de 22 anys, ja en fa cinc que va amb la selecció espanyola. El seu debut als 17 anys feia intuir una gran carrera, i els anys ho han demostrat. A Tòquio disputarà els seus primer Jocs Olímpics, i el seu potent xut, sumada a la seva gran defensa, haurien d'ajudar a fer un bon paper.
El waterpolista del CN Atlètic Barceloneta té tres medalles de plata en el seu palmarès, la del Mundial de Gwangju el 2019 i les dels europeus de Barcelona 2018 i Budapest 2020.
Marc Larumbe
El barceloní de 27 anys juga un paper clau al CN Atlètic Barceloneta i a la selecció espanyola gràcies a la seva constància i professionalitat. Com la majoria dels seus companys, va guanyar la medalla de plata al Campionat d'Europa de 2018 celebrat a Barcelona, el de Budapest de 2020 i també en el Mundial de Gwangju de 2019.
Dani López Pinedo
Als seus 41 anys, la porteria de la selecció masculina de waterpolo d'Espanya fa més d'una dècada que porta el seu nom. Natural del barri de Sants, viatja a Tòquio amb la retirada a l'horitzó. La seva idea és retirar-se el 2022, després del Mundial de Fukuoka i l'Europeu d'Split, així que la de Tòquio és l'última oportunitat del porter del CN Atlètic Barceloneta de tancar la carrera de la millor manera de totes, amb una medalla olímpica.
Bernat Sanahuja
El jugador de Terrassa, de 21 anys, és una de les joves promeses del waterpolo espanyol. Després de desvincular-se del CN Terrassa va fitxar pel CN Sabadell, amb el desig de progressar més del que ho havia fet en l'últim període al Terrassa, com ell mateix va explicar.
Amb la selecció va formar part de l'equip subcampió d'Europa l'any 2020 a Budapest.
Roger Tahull
El barceloní, de 24 anys, era un dels integrants del combinat olímpic de Rio, que va acabar setè. Tahull és un dels privilegiats que podrà ser a Tòquio amb la seva parella, la nedadora artística Berta Ferreras.
El waterpolista del CN Barcelona vol ser un dels joves que, juntament amb la veterania d'alguns companys de selecció, millorin el resultat de Rio i s'acosti a les somiades medalles.
Blai Mallarach
L'olotí participa a Tòquio en els seus tercers Jocs Olímpics, després de Londres 2012 i Rio 2016. Als seus 33 anys, és doble medallista de plata en Campionats del Món i d'Europa, però no ha pogut pujar al podi en cap cita olímpica. A priori, podrien ser els seus últims Jocs i és la darrera bala per penjar-se una medalla olímpica.
Imatge principal: Mireia Belmonte, amb la medalla d'or de 200m papallona dels Jocs Olímpics Rio 2016 / EFE