Aquest any es compleix una dècada des que el Reial decret llei 5/2015 va posar fi a la venda individual de drets audiovisuals en el futbol i va instaurar la seva comercialització conjunta gestionada per LALIGA. Impulsat pel G-30 i avalat en el Congrés pel secretari d'Estat, Miguel Cardenal, aquest canvi va aportar estabilitat jurídica, va sanejar els comptes de la majoria dels clubs i va transformar la competició en un producte global i competitiu.

Abans de la norma, cada club venia els seus drets per separat, generant desigualtats extremes —l'últim podia cobrar fins i tot 13 vegades menys que el primer— i incertesa en poder simultaniejar-se partits entre diversos operadors. A finals dels noranta va néixer el G-30, sota el lema "un club, un vot", amb l'ambició d'emular el model de la Premier League. Gràcies al reforç tàctic de Reial Madrid i FC Barcelona (G-35), va reunir els suports necessaris perquè el decret s'aprovés el 30 d'abril de 2015.

El decret va atorgar a LALIGA l'exclusiva de l'explotació audiovisual nacional i internacional en cicles triennals i va fixar un límit de 3,5-1 entre el club millor i pitjor remunerat. Per mantenir l'equilibri, va introduir un control econòmic pioner que permet sancionar qualsevol associat que superi els límits de cost de plantilla o incompleixi les seves obligacions fiscals i socials. A més, part dels ingressos es destina a ajuts al descens, a l'esport femení i a altres disciplines olímpiques, configurant un sistema solidari.

Els ingressos agregats per drets televisius van passar de 600 milions d'euros en 2014-15 (sense comptar els corresponents al Madrid i el Barça) 2.000 milions d'euros en 2023-24. Avui dia, el club amb menor ingrés supera els 40 milions d'euros, davant 7 milions fa deu anys, i el deute lliga amb Hisenda i la Seguretat Social, que va arribar a superar els 700 milions, està pràcticament extingida.

Després de deduir els costos de producció i comercialització, els ingressos es distribueixen assignant un 90% als clubs de Primera Divisió i un 10% als de Segona Divisió. A Primera, el 50% es reparteix per igual entre tots els equips, el 25% es vincula als mèrits esportius de les cinc últimes temporades i el 25% restant es destina a criteris d'implantació social valorant la venda d'entrades, les audiències televisives i la participació en projectes socials. Mentrestant, a Segona, el 70% es divideix equitativament, el 15% s'assigna segons els resultats de la temporada més recent i el 15% dedicat a la implantació social es reparteix de manera que dos terços es vinculen a l'audiència i un terç a la venda d'entrades.

Sanejar els comptes

Entre les temporades 2014-15 i 2023-24, la facturació televisiva va créixer un 117,9 %, de 844 milions d'euros a gairebé 1.840 milions, fins i tot durant la pandèmia. Avui, els ingressos per drets televisius suposen més del 50% del finançament dels clubs i, en alguns casos, fins al 80%. Aquest model no només ha anivellat la competició, sinó que ha enfortit la sostenibilitat del futbol espanyol.

LALIGA i els clubs adverteixen que aquesta conquesta s'ha de protegir. Amb veus a favor de tornar a la venda individual, la meta conjunta és rebaixar el diferencial de 3,5-1 al 2-1 de la Premier. Per això, la patronal crida a defensar dia a dia el sistema que va professionalitzar els estadis espanyols, va impulsar la "marca-Espanya" i va anivellar als clubs modestos amb els més grans.