La reunió, aquest dilluns, de la comissió bilateral entre el govern espanyol i el català sobre el finançament singular acordat entre el PSC i Esquerra per a la investidura de Salvador Illa, i la cimera del Consell d'Assumptes Generals de la UE que se celebrarà divendres, a Brussel·les, sobre l'oficialitat del català a les institucions comunitàries, marcaran els suports parlamentaris de Pedro Sánchez en aquest final del curs polític que arriba gairebé sense alè i amb nombrosos problemes de corrupció. Però arriba, una cosa que semblava certament difícil quan el secretari d'organització del PSOE fins fa molt poques setmanes, Santos Cerdán, ingressava a la presó de Soto del Real després que el jutge del Tribunal Suprem Leopoldo Puente li atribuís en una interlocutòria els delictes d'organització criminal, tràfic d'influències i suborn.

La primera partida es jugarà aquest dilluns i el govern espanyol ha de donar satisfacció a Esquerra Republicana, que va començar en l'època de Pere Aragonès i Marta Rovira presentant el finançament singular com un sistema semblant al concert, i a compte de les poques explicacions que s'han anat donant fins ara estem parlant, com a màxim, que l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) recapti l'IRPF a partir de l'any vinent, 2026, i progressivament vagi sumant nous tributs. Oriol Junqueras exigeix que l'ATC no quedi subordinada a l'Agència Tributària espanyola i reclama que pugui exercir en plenitud les competències que li corresponguin.

La primera partida es jugarà aquest dilluns i el govern espanyol ha de donar satisfacció a Esquerra Republicana

Veurem en què queda el desacord, però com ja va passar en el tema de Rodalies, els consorcis o les gestions compartides donen un terreny de joc prou còmode per tirar la pilota cap endavant. En qualsevol cas, aquelles declaracions de la llavors portaveu d'Esquerra, Raquel Sans, el passat 30 de juliol, en les quals assegurava que havia pactat amb el PSC un concert econòmic que suposava la sortida de Catalunya del règim comú i la liquidació del 100% dels seus impostos i entraria en un sistema fiscal com Euskadi o Navarra, se les ha emportat el vent.

Divendres arribarà el moment del català a les institucions europees, després de dos intents fallits del govern espanyol per complir l'acord assolit amb Carles Puigdemont per a la investidura de Pedro Sánchez l'octubre passat. Encara que el ministeri d'Exteriors ha anat posant sordina a la proposta per superar els recels d'un grup d'Estats, encara no hi ha acord. Divendres passat va remetre un últim document per aconseguir l'oficialitat del català, reafirmant el compromís del govern espanyol per assumir els costos de la implementació de l'oficialitat del català, gallec i basc i en el qual proposa alguns criteris per evitar que sigui una finestra que generi precedents. El govern espanyol confia que aquesta cautela i un procediment a iniciar el 2027 actuïn com a bàlsam per eliminar recels.

No hi ha gestos, tanmateix, que això vagi a ser així. El president del Partit Popular Europeu, Manfred Weber, polític bavarès de la CSU, de segur va analitzar la posició dels conservadors europeus durant el congrés del PP a Madrid, on va tenir oportunitat de conversar amb Feijóo. Des de les files de Junts o els seus voltants s'han demanat gestos a Feijóo sobre l'oficialitat del català si desitja mantenir els canals de diàleg oberts. En aquest aspecte, Weber és important, ja que podria decantar la posició alemanya i arrossegar molts països.