Dia de fred, però no tocava pensar en la temperatura, ja que avui tot girava entorn del retorn a l'Spotify Camp Nou. Dues hores abans i ja he fet camí cap a l'estadi. A mesura que m'he anat apropant, he anat veient la gegantesca obra d'enginyeria. Des de fora no semblava pas que aquest dissabte el Barça hi pogués jugar un partit oficial contra l'Athletic Club. Però és que l'ambient m'ha fet pensar en tot el contrari.
He arribat molt més d'hora del que estic acostumat quan he de cobrir un partit de futbol. I des del primer moment que he trepitjat els carrers propers del renovat temple culer ja he vist que això anava de debò. Moltes banderes, moltes samarretes del Barça i alguns càntics que em feien recordar que aquí s'hi jugava a futbol fa més de dos anys.
Després d'arribar amb prou feines a l'Auditori 1899, retingut entre bastants turistes vestits de blaugrana i també de socis de tota la vida i algunes famílies, he recollit l'acreditació d'ElNacional.cat per accedir a l'estadi. Ja he vist el meu destí final més a prop. I, tot i això, topant-me un gran nombre de culers un pèl despistats, encara sense saber on havien d'anar, i badant per tot el que els envoltava.
La zona exterior del camp reconfirma que les obres estan inacabades i que encara queda bastant temps —segurament més del que es té previst— per donar-les per acabades. I ja es pot dir després d'aquesta primera presa de contacte que la fisonomia del Camp Nou ha canviat per complet. Recorda al vell estadi, però moltes coses són noves. Tot molt controlat i sense poder fer gaires excursions per dins les instal·lacions, però aquella sensació que era un dia important ha continuat augmentant dins meu.
He entrat per l'Accés D, he pujat 56 graons i finalment ja he trobat el meu seient al número 77 de la fila 3 de premsa, situat a la boca 304. Abans he pogut fer alguns vídeos per al record i també per publicar al directe del dia. Tot això, mentre anava aprenent el camí que hauré de fer a partir d'ara dins de l'Spotify Camp Nou. Cal destacar la gran amplitud dels accessos just a la zona de les boques. I, novament, comprovant més detalls que confirmen que l'estadi està inacabat. Però la pinta del camp per dins, on passa realment el que ens interessa, el futbol, és per posar-se pitet.
Un estadi que quan es mira cap a la gespa fa goig de veritat, amb els colors blaugrana a les dues primeres graderies, i també reconeixent clarament el tercer anell, que encara té molta feina per fer. I, com ja se sabia, amb el Gol Nord totalment buit mentre s'espera l'aprovació de la fase 1C.
Un cop els jugadors han sortit a la gespa, cridòria important d'un estadi que estava gairebé ple. Sabem que hi ha molts culers que esperen a l'últim moment per arribar a la seva localitat, però aquesta vegada ja havien arribat gairebé tots quan ha començat la festa. Espectacle a mitges dels Figa Flawas perquè pocs els han vist, amagats a la banda de la zona de lateral i cantant mentre els jugadors escalfaven. Diferent del millorat xou dels The Tyets al descans, ja amb l'atenció dels més de 45.157 culers presents al Camp Nou. I jo que esperava la sorpresa final dels Oques Grasses, però sembla que es reserven per Montjuïc. I se m'han posat els pèls de punta quan el Cor Jove de l'Orfeó Català ha interpretat el Cant del Barça mentre esclatava la pirotècnica. I per acabar amb la festa prèvia, emotiu servei d'honor de Juan Canela Salamero i Jordi Penas Iberri, dos socis veterans que ja van ser presents a la inauguració del Camp Nou el 1957.
La història de després ja la coneixem, amb golejada del Barça per estrenar de la millor manera el seu nou estadi. Una nova era i amb nous referents a l'Spotify Camp Nou. I els focs d'artifici finals, tot i que han espantat a molts, ha estat la culminació perfecta d'aquesta primera de moltes grans jornades de glòria culer al seu renovat temple. Però tinguem clar que encara queda molta feina per fer i que les obres acompanyaran el Barça durant molt de temps.