El Comitè Olímpic Internacional ha anunciat aquest dijous una nova política de protecció de la categoria femenina en l’esport olímpic que s’aplicarà a partir dels Jocs de Los Angeles 2028. La norma, aprovada pel Comitè Executiu, estableix que “només les dones biològiques” podran competir en aquesta categoria en qualsevol esdeveniment organitzat sota el paraigua del COI, tant en esports individuals com col·lectius. L’organisme olímpic defensa que aquesta mesura “protegeix l’equitat, la seguretat i la integritat en la categoria femenina” i precisa també que el nou criteri no tindrà caràcter retroactiu. D’aquesta manera, el COI fa un pas més i fixa una regulació comuna per a totes les disciplines del programa olímpic, tot assumint directament un debat que en els últims anys havia generat una forta controvèrsia.
Una prova genètica marcarà l’elegibilitat
L’elegibilitat quedarà determinada, en primera instància, per una prova de detecció del gen SRY, que segons el COI “només és present en els homes biològics” i haurà de donar resultat negatiu. El mateix organisme sosté que “la presència del gen SRY és fixa al llarg de la vida” i que constitueix “una prova altament precisa que un atleta ha experimentat un desenvolupament sexual masculí”. La prova, que es podrà fer amb una extracció de saliva o de sang, és presentada com un mètode “poc invasiu” en comparació amb altres sistemes possibles i, a més, només caldrà fer-la una vegada a la vida. Amb aquest mecanisme, el COI considera que estableix una base científica estable per determinar l’accés a la categoria femenina en l’àmbit olímpic.
Excepcions mínimes en una norma que vol blindar la categoria femenina
La política, tanmateix, contempla “rares excepcions”, com ara esportistes amb diagnòstic de síndrome d’insensibilitat completa als andrògens o amb altres diferències o trastorns del desenvolupament sexual que no obtinguin benefici dels efectes anabòlics o de millora del rendiment de la testosterona. Fora d’aquests supòsits, el COI assenyala que les atletes transgènere XY, és a dir, homes biològics, i les persones amb trastorns del desenvolupament sexual sensibles als andrògens hauran de competir en categories masculines. En la presentació de la norma, la presidenta de l’organisme, Kirsty Coventry, ha defensat que la política “es basa en la ciència i ha estat elaborada per experts mèdics”, i ha remarcat que no és just, i que “en alguns esports no és segur”, que els homes biològics participin en la categoria femenina.
La decisió arriba després d’un procés de revisió impulsat pel mateix COI per donar resposta a les polèmiques creixents al voltant de l’esport femení, algunes de les quals van esclatar amb especial força durant els Jocs de París 2024. El màxim organisme olímpic explica que la norma s’ha elaborat “partint del fet que està universalment acceptat que l’existència d’una categoria femenina és necessària” perquè homes i dones tinguin “igualtat d’accés a l’esport d’elit”. També subratlla que la nova regulació s’utilitzarà en totes les disciplines d’un esdeveniment del COI, però que no s’aplicarà als programes esportius de base o recreatius.