Les estadístiques del Gran Premi de Mònaco ja ho deien: de 69 edicions que s'han disputat en tota la història, 59 victòries han caigut a favor d'algun dels tres primers pilots de la graella de sortida. I així ha tornat a ser. Charles Leclerc ha dominat de principi a final la 'seva' cursa de casa i ha coronat un cap de setmana perfecte per al pilot monegasc. Oscar Piastri ha aconseguit mantenir la segona plaça i Carlos Sainz ha pujat al tercer esglaó del podi.

Com sempre als carrers de Montecarlo, la sessió de classificació és més de la meitat de la cursa i l'estratègia és pràcticament la resta. La sortida accidentada sumada al ritme lent que han imprès els pilots, han ofert un espectacle soporífer en el qual amb prou feines s'han pogut veure dos avançaments sobre l'asfalt. Fernando Alonso ha remuntat fins a l'onzena posició i Ma x Verstappen, molt crític amb la cursa, ha acabat en sisè lloc.

Gran ensurt de Checo Pérez i els Haas després de la primera corba

La bona arrencada de Carlos Sainz no va tenir premi. Sortia molt bé el pilot de Ferrari, que fins i tot arribava a prendre la davantera abans de la primera corba, fins que metres després es tocava lleugerament amb Oscar Piastri. L'australià va defensar molt bé la seva posició i deixava tocat el cotxe del pilot madrileny, que patia una punxada i veia com el seu amic Lando Norris se li tirava a sobre. Tanmateix, el britànic no tindria temps d'avançar Sainz abans que aparegués una bandera vermella al circuit.

A la part del darrere de la graella, els dos Haas i Checo Pérez donaven l'ensurt amb un fort accident que deixaven al pilot de Red Bull sense cotxe: el monoplaça quedava completament destrossat, perdia el morro i tres de les quatre rodes. En un intent d'avançament a la pujada al Casino de Montecarlo, Magnussen tocava la roda posterior dreta del mexicà i li feia sortir disparat cap a les barreres del circuit. Després d'un impacte fortíssim, Checo es tirava a sobre de Hülkenberg i el feia trompejar, deixant ambdós Haas i el Red Bull fora de la cursa abans fins i tot de completar la primera volta.

El 'trenet' de Mònaco es va alentir més de l'esperat

Gairebé una hora després de la primera sortida, els cotxes es tornaven a col·locar a les marques de la graella per a un segon inici sense els tres afectats i tampoc sense Ocon, que retirava el seu cotxe després d'un toc amb el seu company d'equip. Malgrat canviar els pneumàtics, en aquesta ocasió els pilots es mostraven molt més conservadors i les posicions amb prou feines variaven. El 'trenet' habitual de Montecarlo no tardava a formar-se i la cursa s'alentia molt per sota de l'esperat (4 segons més lenta del que deien les previsions), donant principi a un joc d'estratègies.

Norris es deixava anar, conduïa com un turista per Mònaco i deixava espai amb el trident de cap de cursa per refredar els seus pneumàtics i el seu motor. El pilot de McLaren es preparava per provar una cosa diferent dels tres pilots de cap, buscant sorprendre en una cursa sense emoció. Fernando Alonso, que havia aconseguit escalar fins a la 12a posició, també frenava tota la filera de cotxes que li perseguia per cobrir-li l'esquena al seu company Lance Stroll i oferir-li una parada gratis. Tant es va frenar el ritme, que els pilots de cap van arribar a doblar Tsunoda, vuitè.

No hi va haver emoció en una cursa que amb prou feines va regalar dos avançaments en pista

Tot just un toc de Norris contra la barrera de seguretat, una temptativa de graining a les rodes de Sainz i una punxada de Stroll intentaven animar un espectacle soporífer. "Això és realment avorrit, hauria d'haver portat el meu coixí", comentava Max Verstappen per ràdio. Nul·la emoció a Mònaco, per variar, fins que van arribar les parades en boxes.

Hamilton seria el primer a parar i intentava agitar la cursa. L'anglès activava el mode martell, Verstappen reaccionava pintant els sectors de morat i Norris accelerava buscant protegir-se l'esquena. El neerlandès es protegia de l'undercut llançat per l'heptacampió i, mentrestant, Bottas i Stroll regalaven al públic dos avançaments en pista. Semblava que la cursa agafava ritme i que a la zona noble dels punts hi hauria algun canvi, però tot va quedar en això: un simple intent.

Les voltes van transcórrer sense cap incident ni cap mena d'emoció. George Russell va aconseguir aguantar les escomeses de Mad Max amb uns pneumàtics molt més gastats, mentre que Leclerc, Piastri, Sainz i Norris van aguantar amb els pneumàtics durs durant 77 de les 78 voltes. Una cosa que seria sorprenent en qualsevol altre circuit, però no a Mònaco, on avançar és pràcticament impossible. Tant és així, que Daniel Ricciardo va aconseguir guanyar el 2018  amb 160 cavalls menys que els seus perseguidors. Sigui com sigui, Il Predestinato ha pogut, per fi, trencar aquesta mala ratxa a casa i pujar a dalt de tot del podi per celebrar una victòria en la 'seva' cursa.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!