El futur és de Boston

Sense Kyrie Irving. Sense Gordon Hayward. Contra moltes adversitats. Contra el millor jugador del món. Els Boston Celtics no han pogut acabar amb la dinastia de LeBron James i no s’han pogut coronar com a campions de la Conferència Est de l’NBA, però la derrota no esborra una temporada excel·lent que dibuixa un futur més que prometedor al TD Garden.

Un equip amb moltes vides

El renaixement dels Celtics es va començar a gestar fa unes temporades i es va culminar l’estiu passat: Kyrie Irving i Gordon Hayward arribaven a Massachussetts per completar una plantilla jove necessitada de líders. La mala sort, no obstant això, ha acompanyat Boston durant tot el curs i el destí, capritxós, l’ha obligat a disputar els play-off sense cap de les seves dues estrelles. Per a molts entrenadors la muntanya hagués estat impossible d’escalar, però Brad Stevens no pensa el mateix. Brad Stevens no ha renunciat mai a intentar obrar el miracle.

La fórmula de l’èxit troba el seu primer ingredient en el fet d’aconseguir que els jugadors rendeixin per sobre de les expectatives. Que Jayson Tatum i Jaylen Brown tenien molt futur no era cap secret; el que no s’esperava el món del bàsquet estatunidenc és que el seu present fos igualment brillant. Al Horford, Marcus Smart i Marcus Morris han aportat, a banda de la seva inqüestionable qualitat, un caràcter competitiu lloable a l’equip. I, evidentment, el pas endavant de Terry Rozier ha acabat de perfilar una franquícia que ha estat a punt d’imposar-se en una Conferència que ha comptat amb un dels millors Toronto Raptors de la història i amb un LeBron James molt inspirat.

El gran punt fort dels pupils d'Stevens és que no solen desenganxar-se del marcador. Mai se'ls pot donar per morts, perquè s'enganxen al marcador com una paparra i no permeten que el seu rival sentenciï abans d'arribar a l'últim quart. Les set vides dels gats es queden curtes comparades amb ells. I si a això li sumes una gran regularitat com a locals i un joc que prioritza el conjunt en detriment de les individualitats, la recepta només pot acabar amb un plat deliciós.

Boston té motius per somriure

La trajectòria de Boston és encara més elogiable si es fa un cop d'ull a la mitjana d'edat dels conjunts que han diputat els play-off aquest curs. Els tres equips més joves que els Celtics (Trail Blazers, Raptors i Pacers) van fer molt bones temporades regulars, però a l'hora de la veritat la manca d'experiència els ha pesat massa. En els moments decisius, la veterania és un factor més que condicionant, i només cal analitzar els altres tres finalistes de Conferència per adonar-se'n: Warriors, Cavaliers i Rockets tenen tres de les quatre mitjanes d'edat més elevades de l'NBA.

No ha pogut ser. Les absències d'Irving i Hayward i el bon rendiment de LeBron James ha evitat que una franquícia cridada a dominar l'NBA en el futur proper comenci a imposar la seva autoritat en el present. Els Celtics s'han quedat a només un pas de les Finals, però la derrota contra els Cavaliers no pot esborrar una temporada brillant al TD Garden. Segur que tornen amb molta força i preparats per ser candidats a l'anell. Boston té molts motius per somriure tot i l'eliminació.