Borja Iglesias (17 de gener de 1993, Santiago de Compostel·la) és un futbolista diferent. Està sent una de les autèntiques revelacions de la Lliga i és la referència ofensiva de l'Espanyol. Rep El Nacional amb els braços oberts per parlar dels seus inicis com a futbolista, quines persones el van ajudar, com és la seva vida a Barcelona i com viu la situació política entre Catalunya i Espanya.
Sorprèn la humilitat que té com a futbolista d'elit, té les idees molt clares i una filosofia de vida molt concreta.
Com et va venir aquesta afició/passió pel futbol? I què significa per a tu el futbol?
Una forma de vida, m'ho prenc així des de molt petit. Vaig començar a jugar quan tenia entre 5 i 6 anys en les activitats extraescolars. No recordo gaire bé com va ser l'inici, però si que després t'adones que cada dia que tens entrenament són dies que esperes amb ganes. Al final, jugava al futbol cada dia perquè a l'esbarjo o les tardes sempre en el meu grup de classe hi havia futbolers. Però aquest moment de posar-te la roba d'entrenament era com més més especial.
Quins van ser els teus referents?
No vaig arribar a trobar referents fins que vaig ser més gran. Amb el meu pare hi jugava molt, amb la meva mare igual, i aquest moment d'anar a jugar a futbol amb el meu pare era especial. A l'estiu te'n vas a la platja i i t'endús la pilota, et passes hores i hores amb el teu pare, que està fins als nassos de tu perquè vol estirar-se a prendre el sol i continua jugant amb tu… Són moments per gaudir-ne, molt bonics, i crec que en aquest sentit en aquell moment va començar aquesta passió de gaudir el futbol i viure'l amb el meu pare.
En tot moment, quin paper va jugar la teva família en el teu creixement com a persona i com a futbolista?
Sens dubte, fonamental. Ells sempre m'han donant suport, quan jugava a Santiago, feien desplaçaments amb mi, em portaven als llocs a entrenar, sortien de la feina un moment i tornaven, feien de tot perquè jo pogués arribar a temps. Després, quan va sortir la possibilitat d'anar-me'n de casa i començar en una acadèmia de futbol, que és una cosa molt especial, però esclar havia de travessar tot Espanya i me'n vaig anar sol, però per la seva part tenia total confiança. La decisió era plenament meva i ells em donaven suport. Hi han estat sempre, s'han apropat, continuen fent-ho i haig d'agrair-los-ho molt.
Com van ser els primers dies fora de casa?
Els primers dies no van ser tan complicats perquè hi anava amb moltes ganes. Hi anava després d'haver fet diversos campaments, en què passava dues o tres setmanes fora. No he tingut el problema de sortir de casa i patir. És cert que quan van passant els mesos t'adones que els teus amics continuen junts, continuen fent la seva vida, tu tornes per Nadal i veus que ells han progressat en uns aspectes, però tu has crescut en unes altres. Madures molt, creixes com a persona, és molt bonic adonar-te d'això. Però t'allunyes una mica del teu grup, he tingut la sort de tenir el mateix grup que amb mi han estat supergenerosos, han vingut a visitar-me a les ciutats on he estat i cada vegada que jo tornava a Santiago era com si no me n'hagués anat. Quan jo vaig tornar del Nadal a València aquests mesos em van costar més.
Què li diries a aquell nen petit que somiava amb ser futbolista?
Gaudeix de cada moment. Al final és el més important, sempre passes moments difícils en els quals t'adones que això no és fàcil, òbviament, que arribar al teu objectiu és una cosa molt relativa. Tu no pots controlar la gran majoria de coses que passen, però el que sí que pots controlar és gaudir-ne, és ser tu mateix, aprendre de tot el que puguis perquè a part de créixer com a jugador de futbol, que és el que hi vas a fer, a poc a poc vas creixent moltíssim com a persona. Això avui dia és el que m'ha convertit en el Borja que és aquí.
Com es defineix Borja Iglesias com a jugador? I com a persona?
Soc una persona molt tranquil·la fora del camp, m'agrada gaudir dels meus, d'una tarda de passeig, d'una pel·lícula. Sempre acostumen a ser plans molt calmats, de gaudir del moment de viure'l i ja que tinc la gran sort de tenir temps lliure i poder gaudir d'allò que m'agrada soc bastant tranquil.
Després en el camp soc molt competitiu, m'encanta competir, no m'agrada gens perdre. Pateixo molt, és un període petit, no tinc un dol gaire gran. El visc amb molta intensitat, amb moltes ganes i no vull perdre temps amb el que vindrà. Em molesta molt perdre, és una cosa que m'ha costat molt des de petit. A poc a poc ho porto millor, intentes analitzar-ho de forma positiva, analitzar la teva situació, els teus moments puntuals dins d'un partit o de l'entrenament, però em molesta i en aquest moment si que soc una mica agre, però em dura 10 minuts. Hi ha diferència entre l'un i l'altre, però l'essència és la mateixa.
Has passat pel València, el Vila-real, el Celta i el Saragossa abans d'arribar a l'Espanyol. Vas ser el màxim golejador del filial del Celta amb 32 gols en una temporada, i això va cridar l'atenció del Saragossa. Creus que aquesta temporada al Celta va ser un punt d'inflexió?
Sí, sens dubte. Quan visc la meva etapa a Vigo, tinc moments bons i uns altres de no tan bons. El primer any érem un equip jove, que va patir molt la categoria, acabem baixant i després de forma administrativa es va recuperar la plaça, i vam tenir la sort que l'any següent vam tornar a competir en la Segona B, i aquesta decisió pot canviar el futur de tots els jugadors que són a l'equip. Crec que m'ha costat una mica arribar, crec que he anat fent passos i he tingut sort perquè sempre he estat en un lloc molt adequat per a mi, en el qual he crescut. Aquell últim any a Vigo, l'arribada d'Alejandro Menéndez, que és el meu entrenador, em fa canviar aquesta idea de la importància de ser incisiu davant el gol, donar importància al que hi ha lluny de l'àrea per a després tenir bones situacions prop de l'àrea. Ell és capaç de canviar-me la mentalitat i de fer-me més golejador, com a essència de futbolista. Aquest any és molt important per a mi.
Has comentat en algunes entrevistes que t'has sentit molt estimat per l'afició de l'Espanyol i del Saragossa també. T'agrada ser proper amb l'afició?
Intento ser-ho, a Vigo també em sentia molt estimat i això que les meves participacions amb el primer equip van ser molt poquetes. La gent em tractava amb molt d'afecte i continuo rebent molts missatges de Vigo, de Saragossa i aquí també em sento molt estimat, la veritat. Intento retornar una miqueta el que m'arriba a mi, que, encara que intenti donar molt, és poc en comparació amb tot el que jo rebo.
Ets davanter, vius dels gols, què suposa per a tu el gol?
És el punt màxim com a jugador, sempre he donat més importància a les victòries que al gol i els assaboreixo molt quan donen punts, quan són capaços de generar una cosa bona per al grup. Al final quan fas un gol que no té gaire importància sempre és bo perquè estàs sumant per a tu. Són situacions en les quals tu creixes, t'analitzes més perquè tens aquest punt concret en el qual visualitzar-lo i crec que és bo, però quan ve acompanyat de tota la resta que reforça un treball col·lectiu perquè és molt bo.
En el moment en el qual un equip decideix apostar per tu d'aquesta forma, crec que cal tenir pocs dubtes"
Borja Iglesias ha estat el fitxatge més car de moment de l'Espanyol, per 10 milions d'euros. Per què vas decidir apostar per l'Espanyol? Senties pressió al principi?
És un moment complicat perquè es genera aquesta expectativa entorn del fitxatge perquè seràs el fitxatge més car de la història del club. Jo ho tinc molt clar, en el moment en què un equip decideix apostar per tu d'aquesta forma, crec que cal tenir pocs dubtes. La primera trucada que vaig rebre per part del club, el míster, la directiva, sempre va ser amb molta confiança, donant-me llibertat a mi mateix per tenir el meu temps per a plantejar la situació i a partir d'aquí afrontar-la d'una forma o una altra. La veritat és que jo no vaig tenir dubtes. Creia que aquest podia ser un lloc idoni per a mi, que hi podia aportar coses i la veritat és que estic encantat de prendre aquesta decisió. Tant de bo pugui ser-hi molt temps perquè que estic molt feliç.
Com és la teva vida a Barcelona? La consideres com casa teva?
He tingut una adaptació fàcil, però en gran part per com és el club, com és el grup. Som un grup molt especial que s'ajuda i es protegeix i això facilita molt aquesta adaptació. La ciutat m'encanta, és un clima meravellós, la ciutat té mil possibilitats en les quals et pots moure segons els teus gustos, té un cartell enorme d'oci que no és senzill veure en altres ciutats i crec que, si ets capaç de gestionar tot el que hi ha amb el teu temps per a tu mateix, és una ciutat per gaudir-ne.
Ara que vius a Barcelona, com vas amb el català?
Bé, tinc la sort d'haver estat a Vila-real i a València i vaig estudiar tercer i quart de l'ESO a València i també primer de Batxillerat. I el segon de Batxillerat el vaig fer a Vila-real, així que vaig estudiar bastant valencià, l'entenc perfectament i el parlo poquet perquè soc molt vergonyós amb els idiomes i em costa, però bé ho domino.
Quan entro al vestuari dic Bos dias perquè em surt de sempre, em fa gràcia i ho utilitzo molt, però sí que alguna expressió en català que la diu un, te la quedes i la deixes anar tu. És una cosa que dona molt joc i ens ho passem bé.
Gerard Moreno ha estat la referència ofensiva en aquests últims anys en l'Espanyol. T'has sentit amb la responsabilitat i la pressió de ser aquesta referència?
No només és el fitxatge, sinó a qui vens a substituir. Tot el que ha fet el Gerard aquests anys i la connexió que tenia amb l'afició i el sentiment que té pel club és difícil d'igualar. Vaig intentar deixar-ho bastant clar a l'inici, jo no puc ser Gerard i entenc que Gerard tampoc pot ser Borja. Intento donar la millor versió de Borja per estar a l'altura, no penso en cap altra cosa.
Després del teu gran rendiment aquesta temporada, esperes alguna trucada? Potser la de Luis Enrique per a una possible convocatòria amb la selecció espanyola?
Seria preciós per a mi. És una cosa que no m'havia plantejat fins aquesta última convocatòria, que es va generar aquesta expectació, va començar a sortir el meu nom i en aquest moment penses doncs potser hi soc a prop. Tampoc és res que m'obsessioni, m'encantaria anar-hi perquè la realitat és que representar el teu país és una cosa increïble, i si es dona la possibilitat i hi puc ser i ajudar com sigui, n'estaré encantat.
Ens podries explicar la història del Panda
L'últim any que érem al Celta B, en una de les concentracions va sortir la cançó de Panda de Diisigner i ens va fer molta gràcia, vam començar a utilitzar l'emoticona del grup de WhatsApp, després passem a publicar alguna publicació amb el panda. Va arribar un punt que es va començar a fer viral, el Celta mateix quan es referia al B posava l'etiqueta PandaTeam i la icona. Quan vaig passar al Saragossa, diversos comentaristes ho utilitzaven com el Panda i avui dia el Panda. M'agrada, em fa recordar aquest bon moment que vaig viure, tant esportiu com de sensació de família que teníem en aquest equip i em fa recordar un grup de treball que em va ajudar a fer el salt que jo tant volia. Ho guardo amb molt d'afecte.
No podem oblidar-nos de l'actualitat: el partit d'aquest dissabte contra el Rayo, el considereu una final?
Fer servir el terme final a hores d'ara és difícil, però sí que el sentim com un partit molt important. Volem dissipar tots els dubtes que pot haver-hi, a pesar que la dinàmica no ha estat la que volíem i que els resultats no ens han acompanyat gens. L'equip ha tingut moments molt bons dins d'aquesta ratxa que ha arribat a dominar els partits i que per detalls i pels últims minuts se'ns ha escapat ja sigui per l'empat o la victòria que tant volíem. Tenim ganes de liquidar-ho, que torni tot a la normalitat i a partir d'aquí agafar forces per a aquests mesos que nosaltres veiem com una cosa il·lusionant.
Vau començar molt bé la temporada, però aquests dos últims mesos no s'estan donant els resultats esperats. Què ha passat?
És difícil trobar-hi una explicació perquè tampoc no hi ha hagut un canvi de sistema, un canvi de metodologia. És cert que a l'inici comencem molt bé, passem una etapa que no estàvem gens còmodes en resultats que et van minvant. Aquest mes de gener hem canviat la dinàmica, a la Lliga no ha canviat gaire, però a la Copa ens ha catapultat en aquest sentit de sensacions, de trobar-te millor. Hem anat guanyant partits a la Copa, que és una competició que no és gens fàcil. Això ens ha de servir a partir d'ara per afrontar el que ve. Tenim partits importants, molt bonics. Esperem que el canvi arribi aviat.
Com està sent el treball amb Rubi?
Per a mi està sent un màster, m'aporta moltíssim, em dona molta tranquil·litat, confiança i m'ajuda moltíssim, em dona moltes eines per a continuar millorant com a jugador. Ell va dir que fa cinc mesos era un jugador diferent, he crescut moltíssim, em sento molt fort, amb molta confiança i amb moltes ganes d'aportar coses a l'equip i continuar ajudant.
Quin és el camí per a ara?
Guanyar, volem guanyar, en cada entrenament, en cada exercici del dia a dia i a partir d'aquí això ho traslladarem al camp i quan aconseguim un parell de resultats bons això canviarà. La sensació és la que tenim, som a la porta de sortida per gaudir.
Un dels últims fitxatges ha estat Wu Lei, però també Ferreyra i Semedo. Com s'estan adaptant? Els veus bé?
Sí, els veig còmodes, cada dia creixen una mica. És un grup molt còmode per adaptar-te i són jugadors amb molt bones condicions tots tres i alhora són molt diferents. Ens poden donar coses que fins ara no teníem tant i desitgem que s'adaptin ràpid, bé i que puguem gaudir-ne perquè segur que ens donen molt.
En el debut de Wu Lei, més de 40 milions de xinesos van veure el partit. Consideres la possibilitat que ara podries ser famós a la Xina?
És una barbaritat. La veritat és que no havia reflexionat sobre això, però un jugador que mou tantíssim al seu país està potenciant la seva imatge, la del club, la dels altres, és una cosa bona per a tots. A part, és un jugador que té capacitat golejadora, que sap associar-se i que, a pesar que l'idioma és totalment diferent, entén i fa per entendre i crec que ens donarà molt.
El futur és tan difícil de predir"
Pensant en el futur, on et veus la temporada que ve? T'agradaria provar en altres lligues que no fossin l'espanyola?
Avui dia no tinc res més del que estic vivint ara. Necessito molt compromís per part de tots i que si som capaços de focalitzar-lo tot anirà bé. El futur és tan difícil de predir, no sabrem què passarà demà, però d'aquí a un temps m'agradaria provar coses i gaudir d'altres cultures, d'altres països, que és una cosa bonica, i que amb la possibilitat del futbol té més al·licients. Avui dia estic molt content aquí i estic gaudint moltíssim. Així doncs, estic encantat.
Què en penses de la Premier?
És una lliga que m'agrada molt. L'he seguit de molt petit, he seguit jugadors que m'han agradat molt com Drogba, Van Persie, n'he gaudit molt en la meva època d'adolescent i he vist molts partits d'ells perquè aquest futbol físic, de contacte, amb espais, sempre m'ha cridat molt l'atenció. I qui sap si algun dia es pot donar la situació, perquè l'afrontarem amb molta il·lusió, però avui dia estic molt content.
I, en particular, quin és l'equip del teu cor? I quin és el teu equip somiat?
No tinc gaire clar on m'agradaria ser, si que m'agradaria provar cultures noves i països nous. Et podria dir que m'encanta el Japó, els Estats Units o Anglaterra, estic obert a moltíssimes coses. Sempre he dit que sóc celtista i la veritat és que he viscut l'experiència i la sort de viure-ho des de dins. Després cadascun ha de prendre unes decisions, els seus camins i els desitjo el millor, però estic molt content de la decisió que vaig prendre. No em penedeixo gens de ser aquí.
Sé que potser és ràpid, però i després del futbol, què?
És una cosa que et passa pel cap. De moment, espero que em quedin molts anys de gaudi del futbol, però la meva vida ha anat molt relacionada amb el futbol i m'agradaria seguir lligat, però no sé fins a quin punt. No sé si m'agradaria ser entrenador, ara com ara només tinc el primer curs, no ho descarto. Entenc que l'ofici d'entrenador és molt complicat, requereix una preparació mental molt específica i no tothom val per a això. Si arriba el moment, em ve de gust i m'atreu, perquè intentaré que sigui així.
Com estàs vivint a Catalunya, creus que hi ha un gran conflicte políticament parlant?
És un moment complicat, una mica per tot l'enrenou que es forma al voltant, ja no tant per la situació. Cadascú és molt lliure de donar la seva opinió, de prendre les decisions en funció del que pensa, i jo ho respecto plenament sempre que es faci amb afecte i no molestis els altres. A vegades veus algunes coses a la televisió que jo després aquí no he viscut. Si algú està molt preocupat que es tranquil·litzi perquè aquí es viu molt tranquil. No hi passa res greu.
Entens que els futbolistes no es posicionin políticament, oi?
Sí, tampoc és que controli gaire de política. Visc molt tranquil apartat, és actualitat, és realitat, convius amb gent que al final el futbol sempre té relació amb la política. No em posiciono, no perquè no vulgui si no perquè no tinc tanta informació com per fer-ho. Entenc que no és fàcil, saber i posicionar-te en la política.
Ens podries explicar alguna anècdota que hagis viscut com a futbolista? Alguna història divertida, tràgica, la que et vingui a la ment.
És curiós, per sort no he tingut cap lesió que m'hagi marcat gaire i llavors la gran majoria de records que tinc relacionats amb el futbol són positius. Els que no són positius solen ser moments de tensió. En la meva primera presentació amb el Saragossa estava molt nerviós, era la meva primera presentació com a jugador professional, és un moment que no és fàcil. T'adones que a la mínima ja hi ha memes, estàs molt exposat. Recordo que havia de sortir a la gespa i la pilota estava molt dura i els vaig demanar que la desinflessin, van portar Kase.O, que ara és el meu amic però era el meu ídol abans. Va ser un moment molt especial. T'adones que el futbol t'obre moltes portes. Tinc una relació d'amistat amb una persona que admiro i que molta gent pensa “quina sort els futbolistes” i els dic, sí i no.
La reflexió és que som uns privilegiats, en moltíssimes situacions, de tipus de vida, temps lliure, nivell econòmic, estem molt ben posicionats, però també tenim altres parts que són complicades. Convido tothom al fet que dins del seu estatus, sempre tenim coses bones i ens hi hem d'agafar i oblidar les altres. I gaudir de la teva vida que al final és teva i cal voler-la. Al final tots tenim dies dolents, però la gran majoria els intento enfocar d'aquesta forma perquè em fa feliç. Com més positiu ets, més coses positives atreus.
Quin somni té Borja Iglesias?
Continuar creixent, he viscut dues etapes en la meva etapa esportiva. La primera van ser aquests anys a Tercera i Segona B que en vaig gaudir moltíssim, però t'adones que és un treball per arribar fins aquí. Ara que soc aquí, que tinc la possibilitat de gaudir del futbol en la màxima categoria, vull continuar creixent, avaluar-me fins on puc arribar i què puc deixar. Al final és tot molt bonic mentre hi ets, però encara és més bonic que es recordin de tu quan te'n vas.