El Barça havia arribat a un acord per fitxar Johan Cruyff a principis del 1970, tres anys abans de la seva arribada. El club, l'Ajax i el futbolista van signar un pacte privat condicionat al fet que s'autoritzés la contractació d'estrangers en el futbol espanyol. La prohibició vigent durant el franquisme va impedir completar una operació que la directiva d'Agustí Montal havia treballat per avançar a la resta del mercat.
Aquell document tenia data de caducitat: el 30 de juny del 1970. No obstant això, el 9 de març l'assemblea de clubs espanyols va votar contra l'obertura a futbolistes estrangers. L'acord va quedar sense efecte i Cruyff va continuar a Amsterdam. Així ho recull la reconstrucció històrica publicada pel mateix Barça, que situa l'entrenador Vic Buckingham com a gran impulsor de l'interès pel neerlandès.
La prohibició que va frenar la seva arribada
En aquest sentit, l'obstacle estava en les condicions que imposava el futbol espanyol. Mentre es tancava la porta als estrangers, existia la via dels anomenats oriünds. És a dir, jugadors sud-americans que podien incorporar-se acreditant ascendència espanyola i complint determinats requisits. Les irregularitats detectades en aquestes inscripcions van acabar convertint-se en un instrument de pressió per reclamar un canvi que permetés contractar sense recórrer a aquestes excepcions.
Montal va encarregar a l'advocat Miquel Roca i Junyent investigar aquells expedients. L'informe va qüestionar nombrosos casos i va reforçar la reclamació blaugrana. Finalment, el maig del 1973 es va autoritzar incorporar estrangers per a la següent temporada. Aleshores, Cruyff havia guanyat tres Copes d'Europa amb l'Ajax. El Barça va haver de negociar una altra vegada per una estrella molt més cotitzada que quan havia signat el primer pacte.
Va signar a l'agost, però encara va haver d'esperar
D'aquesta manera, el fitxatge va acabar tancant-se el 13 d'agost del 1973, tot i que tampoc llavors va poder jugar immediatament a Lliga. Va sorgir un altre bloqueig, relacionat amb l'autorització internacional del traspàs des dels Països Baixos. Durant aquesta espera, Cruyff va participar en amistosos que van permetre a l'afició començar a conèixer-lo sobre la gespa. La signatura havia resolt la seva contractació, però encara faltava el permís per competir oficialment.
Així doncs, l'estrena va arribar el 28 d'octubre de 1973 contra el Granada al Camp Nou. En aquell duel, Cruyff va marcar dos gols en la victòria per 4-0 i va començar a transformar un equip que havia arrencat amb dificultats. Aquella temporada va acabar amb el títol de Lliga, catorze anys després de l'anterior. El fitxatge frustrat el 1970 va trobar finalment la seva recompensa esportiva tres anys més tard.