Els serveis jurídics del Futbol Club Barcelona ha trobat indicis de criminalitat en els contractes de renovació de Ter Stegen, Gerard Piqué, Clement Lenglet i Frenkie De Jong, que va firmar l'expresident culer Josep Maria Bartomeu. Segons ha avançat 'The Athletic', el Barça va escriure al centrecampista De Jong per exposar-li que havien trobat indicis d'actuacions delictives per part de la junta de Bartomeu que va firmar els acords. Aquests contractes, tal com recullen diversos mitjans, haurien tingut un sobre cost total de 311 milions d'euros. 

L'expresident acusat de múltiples delictes, ha contactat amb el rotatiu que ha revelat la informació per defensar-se, així desmentint que el nou contracte de De Jong pogués ser delictiu. Bartomeu ha considerat que el nou contracte, pactat amb el futbolista, és "totalment legal" i passa "tots els controls jurídics tan interns, com per part dels auditors i de la mateixa Lliga de Futbol Professional sense que ningú trobés res". Aquestes extensions de contracte als quatre futbolistes es van produir pocs dies abans que anuncies la seva dimissió. El pacte firmat consistia en una reducció del salari per les temporades 2020-21 i 2021-22, deixant 18 milions d'euros per repartir-se en les següents quatre campanyes. És per tot això que el club, sota la nova directiva de Joan Laporta, vol que aquests contractes quedin sense efecte, s'anul·lin i els futbolistes tornin a les condicions abans de firmar aquests documents. Tot i això, ja s'han posat en mans d'advocats i dels serveis jurídics del club.

Bartomeu no en surt d'una que se'n fica en un altre. Tant és així que se li acumulen les denúncies i les citacions als jutjats. L'Audiència de Barcelona jutjarà del 17 al 31 d'octubre el "cas Neymar", pel qual s'asseuran en la banqueta l'internacional brasiler, actualment al París Saint-Germain, els seus pares i els expresidents del FC Barcelona Josep Maria Bartomeu i Sandro Rosell per irregularitats en el seu fitxatge en 2013. El judici se celebrarà a partir del 17 d'octubre en set sessions, en una vista en la qual els processaments s'enfronten a penes de presó per dos delictes de corrupció entre particulars i estafa per contracte simulat en les negociacions que, entre 2011 i 2013, van culminar en el traspàs de Neymar al FC Barcelona.

El cas es va iniciar després d'una denúncia del fons d'inversió D.I.S Esportes e Organizaço d'Esdeveniments LTDA, que tenia el 40% dels drets federatius de Neymar i que es va sentir estafat, al seu judici, al no haver cobrat tot el que devia pel fitxatge del futbolista al FC Barcelona quan Rosell era president i Bartomeu vicepresident. La Federació d'Associacions d'Esportistes Professionals del Brasil, que se suma a D.I.S. en l'acusació particular, considera que els seus drets, consistents en un percentatge dels drets de traspàs, van ser igualment vulnerats pels acusats.