El Jutjat Social número 10 de Barcelona ha condemnat el Barça a pagar 7,7 milions d'euros a Matheus Fernandes per acomiadament improcedent durant l'estiu del 2021, quan els blaugranes van rescindir el contracte del migcampista brasiler. Tanmateix, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha informat aquest dimarts que el club ja ha presentat un recurs contra la decisió judicial.
Recordem que Matheus va arribar al Barça el gener del 2020 procedent del Palmeiras brasiler a canvi de 8,6 milions d'euros, mentre Josep Maria Bartomeu era president. Va ser cedit immediatament al Reial Valladolid fins a final de temporada i la seva única campanya en el primer equip blaugrana va ser la 2020-2021, quan només va disputar 17 minuts en un partit de Lliga de Campions contra el Dinamo de Kíiv — amb Ronald Koeman d'entrenador. Va ser el 29 de juny del 2021 quan el club va enviar una carta d'acomiadament disciplinari al futbolista, que tenia contracte fins al 2025.
Ara, el jutge ha constatat que el contracte de Matheus incloïa una clàusula mitjançant la qual el futbolista havia d'indemnitzar al club amb 300 milions d'euros si decidia marxar... alhora que el document incloïa una clàusula segons la qual el jugador tenia dret a rebre una indemnització en cas d'acomiadament improcedent. El Barça va justificar l'acomiadament pel baix rendiment del migcampista brasiler en els entrenaments, però el jutge ha estimat la demanda del jugador i ha considerat que va ser "un simple intent de l'empresa d'alliberar massa salarial davant dels topalls establerts en concepte de despesa de plantilla al club". Així doncs, el futbolista haurà de percebre 7,7 milions d'euros — a més dels 810.000 euros que el club devia al jugador corresponent a la negociació salarial pactada l'any 2020. En canvi, la sentència desestima els 5 milions d'euros addicionals que reclamava el migcampista brasiler per danys morals i reputacionals.
En els fonaments de dret, s'estableix que "amb independència d'altres circumstàncies (...), que poguessin servir per delimitar les dues figures d'extinció contractual, el que sembla clar és que la consideració del baix rendiment com a incompliment contractual a l'efecte de justificar l'extinció del contracte de treball, requereix, ineludiblement, l'existència d'un element de comparació per arribar a la conclusió del baix rendiment". Pel que podria produir-se "tenint en compte un criteri subjectiu prenent com a mesura l'aconseguit pel mateix treballador amb anterioritat, ja sigui atenent a un criteri objectiu, remetent-se al rendiment marcat per altres treballadors que realitzin la mateixa activitat".