Centenars d'atletes desbocats i amb el cos deixat anar a la festa van irrompre avui fa 24 anys a l'estadi olímpic en la cerimònia de clausura. L'entrada, res a veure amb la desfilada de quinze dies abans en la cerimònia d'inauguració, llarga i ordenada. Amb la competició ja acabada, les medalles al sac i amb la festa davant el nas, els atletes van entrar a l'estadi olímpic al final de la cerimònia de clausura, i es van fer seu l'escenari. Ningú s'imaginava que en comptes de quedar-se a la pista i ballar la rumba catalana de Peret, Los Amaya i Los Manolos, col·lapsarien l'escenari per celebrar el final dels millors Jocs Olímpics de la història, segons els acabava de qualificar el president del COI Joan Antoni Samaranch.
La foto dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 hagués pogut ser molt diferent a la que tots tenim ara gravada. L'escenari fet íntegrament de fusta, pensat per aguantar un número petit d'artistes, hagués pogut cedir i la festa hagués pogut acabar en tragèdia. I davant l'allau de gent, i amb el "Vete!" de Los Amaya sonant de fons, Constantino Romero, la veu de les cerimònies, va etzibar aquell "atletes, baixin de l'escenari!". Anys més tard el mateix Constatino Romero recordava el moment en un reportatge de BTV i explicava que va començar a rebre ordres de tot arreu per l'intercomunicador: "Fes alguna cosa. Digues alguna cosa". "No se'm va acudir res més que "atletes, baixin de l'escenari", explicava Romero, a la vegada que admetia "em sembla que va servir de poc perquè al final van baixar perquè els van empènyer. Els van fer fora. I un cop es van calmar, vam respirar tranquils".
Si reviseu el vídeo, a Peret se'l veu descol·locat i patint darrera de tot. Ell mateix confessaria anys més tard que patia per tots: "Ple d'atletes saltant allà damunt... i ple de criatures. Jo tenia nebodetes i netes...". Los Manolos es van passar la meitat de la seva actuació anant davant i darrera de l'escenari. Expliquen amb gràcia que es distingien pel color llampant dels seus vestits.
Per dissuadir els atletes, els organitzadors, van deixar anar els gegants daliniants que van intervenir en la inauguració, que van acabar fent-se un lloc a l'escenari amb els seu ritme ondulant donant vistositat i un toc encara més surrealista al final dels Jocs Olímpics de Barcelona aquell 9 d'agost del 1992.
El moment va marcar una generació i el títol del disc dels Manel "Atletes, baixin de l'escenari" del 2013.
La llegenda urbana
La llegenda urbana explica que Los Manolos van cantar al final dels Jocs Olímpics la versió rumbera de l'"Amics per sempre" i que mentre ells cantaven l'escenari s'omplia d'atletes. Però el cert és que Los Manolos no van cantar mai l'"Amics per sempre" a la cerimònia de clausura. La versió rumbera la van fer després, un cop acabats els Jocs Olímpics. El que es va estrenar el 9 d'agost a l'estadi Olímpic va ser el "Gitana hechicera" del Peret que va compondre expressament el pare de la rumba catalana per encàrrec de Ovideo-Bassat-Sport, responsables de les cerimònies olímpiques.
Va ser el punt final de la cerimònia, amb l'escenari, ja sí, buit d'atletes i la festa grossa a la pista. La "Gitana hechizera" de Peret es va convertir en un himne dels Jocs igual que l'"Amics per sempre" i anys més tard, el 2013, la va reversionar en el Concert per la Llibertat, entonant a la tornada "Catalunya és poderosa, Catalunya té molt poder".
Símbols i equilibris
La festa final de la cerimònia inaugural la va protagonitzar un concert d'òpera que va fer esclatar l'estadi olímpic amb un castell de focs. Per la clausura es va triar la rumba catalana i es va fer una selecció d'intèrprets i cançons. Los Manolos havien versionat diversos clàssics i per la clausura olímpica van triar El Meu Avi. En un moment en què els símbols es van haver d'equilibirar en tots els moments transcendentals dels Jocs, al final de la festa es veuen les estelades al mig de la pista de ball al compas del "Visca Catalunya, visca el català" de l'havanera "El meu Avi" d'Ortega Monasterio.
