Fora l'espina. Fora l'espina que va quedar-li clavada a l'anada de les semifinals de Copa del Rei. Un gol que ja estava fet, firmat i segellat per 'El President', li ho va negar un Ansu Fati que va tenir la mala fortuna d'estar, en aquell cas, en el lloc indicat, en el moment indicat. D'això, ara fa poc més de dues setmanes, però en el segon de la triolgia de Clàssics d'aquesta entrada de primavera, Franck Kessie ha tornat a veure un camp de flors al davant seu.
L'escenari somiat per a l'ivorià del seu primer gol de transcendència incalculable, potser, era el feu de l'etern rival. Amb tot, al Bernabéu no se li va donar aquesta sort, però redimir-se en el Clàssic que prosseguia de manera immediata, i, d'afegida, fer-ho perquè el Camp Nou celebri una victòria contra el Reial Madrid al cap de quatre temporades, ha estat una espera que ha pagat la pena.
Kessie, paradigma que la paciència té el seu premi
Perquè la d'esperar se la sap el bo d'en Kessie. Se la sap perquè, en primer lloc, un Barça que avui queda molt lluny va desestimar la seva arribada. Mesos més tard, se li va donar llum verda, i un cop firmat i uniformat, va haver d'esperar a la seva oportunitat per,obligat, respondre.
Les seves estonetes no venien sent suficient per demostrar-li a la seva nova afició que el '79' del Milan era tota una referència al Calcio. No acabava d'entrar als plans de Xavi, però lluny de desesperar-se, Kessie ha trobat el seu filó en la lesió de Pedri. A l'africà se li presentava una oportunitat que havia d'aprofitar.
En el context Barça, la paciència no existeix, però quan va començar a assolir el rodatge que tot futbolista necessita, el seu futbol va canviar. Va demostrar que Kessie no només es tracta d'un perfil físic. Amb assistències obrellaunes com aquella a Jordi Alba en la visita del Sevilla al Camp Nou, o amb actuacions de gran mèrit com la seva a Vila-real, el '19' blaugrana ha demostrat, no ser el paradigma de futbolista amb ADN Barça, però si el paradigma que la paciència té el seu premi.
Kessie, a poc a poc i bona lletra
Kessie no encaixa a l'ideal del més purista, però tampoc ho feia un tal Seydou Keita que, recordem, era una alternativa d'allò més útil per a un home tan respectat a can Barça com ho és Pep Guardiola. Aquell futbolista malià tenia arribada i gol, i aquest Kessie, també amb el timing de l'arribada interioritzat, avui n'ha fet un que molts culers guardaran a la retina durant molt de temps. Avui, el Barça dorm a 12. Firmat, 'El President'.