És la notícia de la setmana en clau blaugrana. Aquest dijous, el Barça ha acordat amb la Juventus l'intercanvi d'Arthur Melo per Miralem Pjanic. Tot i que l'operació encara no és oficial, la Cadena SER ha pogut avançar-ne les xifres: el migcampista brasiler fitxa per la Juve en un traspàs de 80 milions d'euros, mentre que el Barça compra Pjanic a canvi de 70.

Arthur Melo té 23 anys i, fins ara, havia fet gala d'unes condicions òptimes per ocupar un interior de la medul·lar culer. Pjanic, en canvi, en té 30 i, tot i que és un futbolista de qualitat contrastada, s'haurà d'adaptar a un nou estil de joc i a una nova Lliga. Els seguidors del Barça, conseqüentment, es fan una pregunta raonable: per què el club es desfà d'Arthur Melo?

Leo Messi Pjanic Barça Juventus Camp Nou Champions   EFE

EFE

La resposta probablement respon a qüestions econòmiques. Tot i que no es pot demostrar de manera taxativa —el club sempre podrà argumentar que l'intercanvi s'ha dut a terme per reforçar el primer equip—, les xifres de l'operació evidencien que el Barça ha pensat en fer calaix. La trampa financera dels intercanvis torna a entrar en escena.

L'amortització, factor clau

El primer que cal saber per entendre la trampa dels intercanvis és que aquest tipus d'operacions estan condicionades per la següent regla: els ingressos d'una venda es comptabilitzen a l'instant, mentre que les despeses d'una compra es divideixen entre el nombre d'anys de contracte que s'ofereix al jugador fitxat.

Si tenim en compte les xifres revelades per la SER, doncs, el Barça ingressarà 80 milions d'euros per Arthur i la totalitat d'aquesta quantitat serà comptabilitzada a l'exercici econòmic 2019/20. La despesa que suposa la compra de Pjanic, en canvi, serà dividida entre el nombre d'anys del contracte del migcampista bosnià. En el cas que aquest signi un acord de quatre temporades, per exemple, el Barça només comptabilitzarà 17,5 milions d'euros de despesa a l'exercici actual. 

Josep Maria Bartomeu EuropaPress

Europa Press

El segon factor clau que cal tenir en compte és l'amortització. El Barça va fitxar Arthur Melo fa dues temporades a canvi de 31 milions d'euros i va oferir al migcampista un contracte de 6 temporades. Això implica que fins ara només s'han amortitzat 10,3 milions (5,2 per temporada) i que queden 20,7 milions per amortitzar.

La resta de l'operació és pura matemàtica. El Barça ven Arthur per 80 milions i, restant els 20,7 milions que li quedaven per amortitzar el fitxatge, obté un benefici de 59,3 milions. Si a aquesta xifra també se li resta la despesa del primer any de contracte de Pjanic —en aquest exemple, per valor de 17,5 milions—, queda un benefici comptable final de 41,8 milions.

El mètode que utilitza el Barça és completament legal i s'utilitza per quadrar el balanç de l'exercici econòmic sense pèrdues. Ara bé, el modus operandi és impropi d'un club que aspira a guanyar títols, no a generar ingressos per acontentar accionistes. La regla d'or de Johan Cruyff —els diners al camp i no al banc— ha passat a millor vida.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat