L'Andorra esgarrapa un punt d'or davant d'un impotent Espanyol (1-1) que torna a despertar fantasmes del passat. Des de l'arribada de Manolo González a la banqueta, l'Espanyol no coneix la derrota i amb aquest encadena 6 partits puntuant, però, tanmateix, l'empat davant els tricolors té gust de derrota per a un equip que torna a malgastar una altra bala. L'Andorra, per la seva part, arribava amb l'aigua fins al coll en una lluita descarnada per mantenir la categoria i els de Ferran Costa han presentat arguments més que decents per, fins i tot, emportar-se els tres punts d'un dels estadis més difícils de la categoria.
El partit, amb el 'picant' afegit de la presència de Gerard Piqué a la llotja, apuntava a una baralla a vida o mort per sumar els tres punts. Tanmateix, la realitat és que va ser una decepció que deixa sensacions completament contràries: els visitants surten reforçats, havent fet gal·la d'una gran gestió del partit i trasbalsant uns locals que, fins i tot sumant, fan la sensació d'estar perduts i a la deriva en la categoria.
Un Andorra molt atrevit posava contra les cordes a l'Espanyol
La primera part començava amb un Andorra agosarat que, lluny de semblar el cuer de Segona Divisió, posava en serioses dificultats a l'Espanyol. Els visitants no s'acoquinaven davant d'un dels grans de la categoria i sortien a mossegar. Encara que la possessió era dels locals, les ocasions les posaven els visitants. I tant va la gerra a la font que, al final, es trenca: després de diversos acostaments en botes de Julen Lobete i de Rubén Bover, seria Iván Gil qui estrenés el marcador amb una rematada des del costat esquerre de l'àrea que va ser directe a l'escaire dret.
Un golàs per a un Andorra que no abaixava els braços davant d'un Espanyol que semblava espavilar després de rebre el primer cop. Els periquitos van créixer amb la pilota i Keidi Bare, Jofre Carreras i Javi Puado van provar un Nico Ratti que amb prou feines havia tingut feina a la primera mitja hora. L'àrbitre assenyalava el descans i ambdós equips s'encaminaven cap al vestidor amb sensacions oposades: la satisfacció d'un Andorra que en va merèixer més, davant la impotència d'un Espanyol que començava a despertar fantasmes del passat.
L'Espanyol va créixer després del descans i les tornades van canviar
A la grada no li agradava el que estava veient i no va dubtar a mostrar la seva disconformitat amb l'actuació local. Luis Blanco (avui substitut de Manolo González, sancionat) havia d'estar d'acord amb la parròquia blanc-i-blava i no esperava més: donava entrada a Pol Lozano i a Gastón Valles en substitució de Keidi Bare i Victor Ruíz. Aquests eren el segon i tercer canvi de l'Espanyol després que Álvaro Aguado substituís un Nico Melamed lesionat al minut 26'. Els canvis no tardarien a donar els seus fruits: els locals van continuar creixent i només 6 minuts després, Martin Braithwaite aprofitava un centre d'Omar El Hilali per posar les taules al lluminós.
Semblava que l'Espanyol anava a més i, de fet, només Ratti i el pal van impedir que Braithwaite s'anotés un segon gol al seu compte particular. Amb el pas dels minuts, l'envestida blanc-i-blava afluixava i l'Andorra semblava tornar a la imatge inicial aprofitant les seves oportunitats a la contra per fer mal als periquitos. Els visitants, coneixedors de la seva crítica situació i de la importància de puntuar en un dels camps més complicats de la categoria, aprofitaven cada ocasió que tenien per esgarrapar uns segons al rellotge.
Un empat que deixa sensacions oposades
Amb tot arribem a un tram final on els de Ferran Costa es van encarregar d'adormir el partit. L'Espanyol continuava insistint, però no espantava un Andorra que posava els seus esforços en defensar-se i en aprofitar les seves oportunitats. La insistència dels locals i els contraatacs dels visitants passaven factura a ambdós equips, deixant reflectit el desgast físic en les lesions de Diego González i Javi Puado durant la recta final del partit.
Se succeïen les substitucions i, mentrestant, tan sols Gastón i Braithwaite remataven tímidament però sense arribar a inquietar Ratti. Amb això arribàvem al final d'un enfrontament on Espanyol i Andorra empataven a tot i sumaven un punt que deixa sensacions oposades: a l'Espanyol no li serveix per a res i gasta una bala més en la seva persecució de la primera plaça, mentre que l'Andorra suma un punt que té gust de glòria i que els apropa a la salvació.
Amb aquest resultat, els periquitos sumen 59 punts, són tercers i poden tancar la jornada caient fins a la quarta posició. Els tricolors, per la seva part, tenen 36 punts i es col·loquen a sol dos de la permanència. Sens dubte, s'espera un tram final de temporada on cada punt és or i un empat com el d'avui pot ser clau en l'esdevenir de cada equip.