Raúl Asencio està en el punt de mira. Ni Carlo Ancelotti va confiar en ell, ni ara ho fa Xabi Alonso. El defensa ha passat de ser una promesa interessant a un problema seriós per al Real Madrid. Quan apareix al camp, l'equip perd solidesa i es multiplica la inseguretat.
El derbi contra l'Atlètic de Madrid va ser la gota que va fer vessar el got. El conjunt blanc va oferir una de les seves pitjors imatges defensives. L'equip es va ensorrar al darrere. I la figura d'Asencio va quedar assenyalada. Els seus errors van ser massa evidents. Cada atac blanc-i-vermell semblava una amenaça real. I el Madrid no va tenir resposta.
Asencio acaba amb la paciència de Xabi Alonso
El tècnic ho sap. Sense defensa forta, no es competeix. Però Alonso no troba solucions. Rüdiger va estar lluny del seu nivell. Huijsen tampoc va convèncer. I quan li va tocar a Asencio, el panorama va empitjorar encara més. No va donar la talla. Ni en col·locació. Ni en velocitat. Ni en intensitat. Tot el que un central del Madrid ha de tenir, ell ho va deixar en dubte.
El problema no és nou. En les primeres jornades de Lliga, ni tan sols va jugar. Va ser el quart central en la rotació. Només les lesions van obrir una porta. I la seva oportunitat es va esfumar en minuts. Va mostrar una davallada física alarmant. Va perdre velocitat. I, a més, la disciplina tàctica brilla per la seva absència. Per acabar-ho d'adobar, els seus problemes extraesportius pesen massa al vestidor.
Va ser titular, però només per enviar un avís a Valverde
El partit contra el Kairat Almaty va ser una altra història estranya. És cert que Alonso el va alinear com a lateral dret. Però la decisió va ser més política que esportiva. Carvajal estava sancionat. I l'entrenador va castigar Valverde després de les seves paraules públiques que no volia jugar en aquella posició. El tolosarra va aprofitar així Asencio com a avís en un partit en què, a priori, ni el Madrid ni Asencio havien de tenir problemes. Però fins aquí. Asencio no és entre les primeres espases del tècnic.
La realitat és dura per al defensa. Ancelotti ja ho sabia. I ara Xabi Alonso ho confirma. Asencio no està per jugar al Madrid. Ni de central, ni de lateral. Cada vegada que entra, l'equip se'n ressent. No transmet seguretat. Els seus companys ho saben. La grada ho percep. I el jugador comença a quedar-se sense excuses.
El futur és incert. Asencio ha perdut protagonisme i confiança. Està lluny de ser aquell jugador que va il·lusionar fa un any. El seu temps al Madrid sembla esgotar-se. Perquè si alguna cosa queda clara és que, quan ell és al camp, el Real Madrid empitjora. I en un club que exigeix excel·lència, això és un pecat imperdonable.