La Sala de l'el Penal de l'Audiència Nacional ha confirmat la desestimació de la querella interposada pel Reial Madrid contra la Lliga Nacional de Futbol i el seu expresident, Javier Tebas, per delictes societaris en relació amb els criteris de repartiment dels ingressos obtinguts per la comercialització i explotació dels drets audiovisuals dels partits de futbol. Al seu auto, recollit per Europa Press, els magistrats de la Secció Tercera desestimen el recurs d'apel·lació presentat pel Reial Madrid Club de Futbol contra la resolució desestimatòria de l'instructor José Luis Calama del mes de setembre passat.
Recorda que tal com exposa l'auto recorregut els fets delictius denunciats no porten causa d'una acció directa dels querellats, sinó d'un acord adoptat per l'Òrgan de Control de la Gestió dels Drets Audiovisuals i la Junta de Primera Divisió de la Lliga, en els quals estan representades totes les societats anònimes esportives i els clubs que participen en el campionat de primera divisió que afecta l'acord de repartiment.
Concretament, la proposta de l'acord en qüestió va ser adoptada per l'Òrgan de Control de la Gestió dels Drets Audiovisuals amb quatre vots a favor, una abstenció, i un vot en contra, sent finalment aprovat per la Junta de Primera Divisió de la Lliga amb divuit vots a favor, dues abstencions i un vot en contra. L'auto analitza i descarta els delictes inclosos en la querella i que eren constitutius, segons l'entitat esportiva, d'administració deslleial, apropiació indeguda, corrupció en els negocis i imposició d'acords abusius. "Concorda el tribunal amb l'apreciació del jutjat d'instrucció a quo i del Ministeri Públic, que s'oposa al recurs, sobre l'atipicitat penal dels fets i conductes descrites pel querellant", conclou.
La decisió de Calama
A l'auto de setembre de Calama, recollit per Europa Press, el jutge analitzava els fets descrits en la querella, i concloïa que no tenen encaix en el Codi Penal i descartava els delictes d'administració deslleial, apropiació indeguda, corrupció en els negocis i delicte d'imposició d'acords abusius que venen inclosos en l'escrit del club blanc. Es pot destacar que la querella es va interposar contra l'acord aprovat a finals de juliol per l'òrgan de Control dels Drets Audiovisuals que va ser ratificat el 4 d'agost per la Junta de Primera Divisió de la Lliga de Futbol Professional.
El mateix fixava els criteris de repartiment dels ingressos obtinguts per l'explotació i comercialització audiovisual relatius a implantació social. Segons el Reial Madrid, els esmentats acords tenien una naturalesa defraudatoria per tal com constituïen una disposició arbitrària dels esmentats drets, "específicament orientada a perjudicar econòmicament el Reial Madrid". Això estaria motivat, segons la querella, per l'enemistat que des de mitjans de 2021, "ve mostrant contra aquest club el president de la Lliga Javier Tebas Medrano" per la seva oposició al projecte la Lliga Impuls i la iniciativa de crear la Superlliga.
No és abusiu en termes legals
El jutge recordava que l'acord recorregut es va adoptar per una majoria significativa i que el fet que el repartiment acordat no s'ajusti a les legítimes expectatives de la part querellant "no significa que sigui abusiu en termes penals". I és que, afegia el magistrat, "les discrepàncies entre posicions minoritàries i majoritàries no només és un supòsit prou freqüent a la pràctica, si no que aquest joc de les majories no pot indefectiblement assimilar-se a les nocions d'abús, de lucre, de perjudici i d'absència de benefici social (que és el que requereix el tipus d'injust) sota pena de donar entrada en l'àmbit punitiu qualsevol acord que per a la minoria resultés una contrarietat".
Calama afegia que l'acord assolit només va obtenir un vot en contra i que si bé la querellant és un dels grans clubs de la Lliga de Futbol no és l'únic de tals característiques, per la qual cosa resulta difícil entendre, deia, que perjudiqui el Reial Madrid, però no perjudiqui alhora altres equips d'igual entitat i, per tant, amb iguals interessos, que no van votar en contra. L'auto inadmetia la querella, però agregava que l'ordenament jurídic conté un abundant cos normatiu extrapenal que regula la vida i funcionament de les societats mercantils i que dins de la via civil i administrativa hi ha mecanismes de control i reparació dels possibles danys que poguessin derivar-se d'un incorrecte i abusiu comportament dels òrgans d'aquestes societats. "Ens trobem davant d'unes tenses relacions entre els diferents titulars i beneficiaris dels milionaris drets d'explotació de continguts audiovisuals de les competicions de futbol professional, que en l'última temporada van ascendir a 1.837.445.000 euros, a resoldre en l'àmbit de la jurisdicció civil o contenciós-administratiu", conclou el magistrat.