Els milions xinesos fan perillar l’hegemonia del futbol europeu. El Govern de la Xina té el futbol com un dels principals objectius i és per això que ha ideat un economia de l’esport per aconseguir organitzar el Mundial en un termini que no superi els 15 anys.

El pla xinès

La selecció xinesa de futbol no respon a la dimensió econòmica i social del país. La Xina ocupa la posició número 82 del rànquing de seleccions que elabora la FIFA, per sota de Cap Verd o Haití. La comparació és sagnant i és per això que el president Xi Jinping ha decidit impulsar un pla d’inversió pública i privada per redimensionar el futbol al país i convertir-se en la major economia esportiva del món. L’objectiu és doblar el negoci de l’esport fins els 782 mil milions d’euros al 2025.

El gran objectiu de la Xina és poder organitzar una Copa del Món. I el desig és que succeeixi abans de 15 anys. Tot un repte per un combinat nacional que només s’ha classificat per un Mundial (Corea i Japó, 2002). Per aconseguir-ho, el Govern ha promogut la construcció de 20.000 escoles de futbol per produir més de 100.000 futbolistes, juntament amb la inclusió de l’esport com assignatura obligatòria entre els nens i nenes de primària i secundària.

Els drets televisius de la Superlliga, la primera divisió del futbol xinès, es van vendre el passat mes d’octubre per 1.150 milions d’euros a l’empresa China Sports Media. Amb el nou contracte, la Superlliga cedeix la gestió dels seus continguts audiovisuals durant els pròxims cinc anys, multiplica per 30 els ingressos per aquest concepte i s’apropa a la Lliga anglesa (1.400 milions)

Tévez trenca rècords

El fitxatge de Carlos Tévez pel Shangai Greenland Shenhua ha marcat un nou màxim històric. En un esport on els excessos s’han convertit en rutinaris, el contracte del davanter argentí ha aconseguit destacar per desmesurat. El club xinès li pagarà 38 milions d’euros per cada una de les dues temporades que jugarà a la Xina, convertint-lo en el jugador més ben pagat del món. Una quantitat desorbitada per un futbolista de 32 anys que estava jugant a l’Argentina, amb Boca Juniors.

La voluntat de convertir la Superlliga xinesa en una de les millors competicions del món se sustenta amb números. Els 16 equips que formen la lliga es van gastar 400 milions d’euros en fitxatges durant la temporada passada. Amb el reclam dels diners, són molts els futbolistes que decideixen fer les maletes. L’impacte del futbol a la societat xinesa va en augment i ja són diverses grans empreses les que s’associen amb els clubs a través de patrocinis.
 


EFE

El focus dels equips xinesos s’ha centrat en jugadors de qualitat sense consolidar. Tot i això el preu dels traspassos no ho reflecteix. Oscar dos Santos, un suplent del Chelsea, ha fitxat pel Shanghai SIPG a canvi de 61 milions d’euros i un salari anual de gairebé 25 milions. Xifres de crac per un futbolista encara per confirmar. Oscar es trobarà a la Xina amb jugadors que han seguit el seu mateix camí com Ezequiel Lavezzi, Jackson Martínez, Ramires Santos, Hulk o Alex Teixeira.

Tot i això, sembla ser que el gran cop està per arribar. En els últims dies s’ha conegut que un club xinès va temptar Cristiano Ronaldo amb 100 milions a l'any i 300 pel Reial Madrid. La voluntat és seguir afegint reclams i incorporar una gran estrella europea seria la cristal·lització de les intencions.

La Lliga, a part de futbolistes, també fitxa entrenadors. Felipe Scolari, André Villas-Boas, Manuel Pellegrini, Marcello Lippi o Sven-Göran Eriksson són tècnics de sobrada reputació internacional que també estan aportant el seu granet de sorra per fer créixer el futbol. La Superlliga té afany de créixer en tots els aspectes i un d’ells seria l’arbitratge. Mark Clattenburg, àrbitre anglès encarregat de dirigir l'última final de l’Eurocopa, ha reconegut que estaria obert a abandonar la Premier League per fitxar per la Lliga xinesa.

El calendari de la competició, desfasat amb el de les grans lligues europees, provoca que la finestra de fitxatges xinesa coincideixi enmig de les temporades a Anglaterra, Espanya, Alemanya, Itàlia i França. Els riscos de la irrupció del futbol xinès són evidents si es té en compte el potencial econòmic de la majoria dels equips de les cinc grans lligues.

De moment, l’Associació Xinesa de Futbol només deixa inscriure 5 futbolistes extracomunitaris per equip (4 estrangers i 1 asiàtic). La mesura, juntament amb la prohibició de fitxar cap porter que no sigui xinès, està encaminada a protegir el futur del futbol local.

L'exemple de Chen

Chen Yansheng, empresari xinès i conseller delegat de l’empresa Rastar Group, es va convertir l’any 2015 en el propietari i president del RCD Espanyol. Una compra que es va realitzar per internacionalitzar-se, entrant en un mercat tant llaminer com el del futbol a Europa. La voluntat de Yansheng és fer de l’Espanyol un club de referència, tant en l’apartat esportiu com econòmic.

En els primers mesos al càrrec, el president del club blanc-i-blau es va dedicar a posar al dia els comptes del club per després, a l’estiu, començar a construir un equip que pugui aspirar a objectius més ambiciosos que la salvació. Tot i jugar a Espanya, el desig de Chen és que l’impacte de l’Espanyol creui fronteres i arribi al continent asiàtic. Per fer-ho, té clar quina és la millor mesura: “Per tenir un fort impacte al mercat xinès, el millor seria tenir un futbolista xinès al primer equip”. Una voluntat que no tardarà en fer-se realitat.

Chen no és l’únic home de negocis xinès que entra en l’accionariat d’un club de futbol. Un consorci liderat pel China Media Capital i el CITIC Capital, van comprar el 13% del Manchester City per 376 milions d’euros. Un negoci que va molt més enllà de la pilota i té en compte altres factors com les aliances entre patrocinadors.

Durant el 2015, Wang Jianlin, president del grup Wanda, va adquirir el 20% de l’Atlètic de Madrid per 45 milions. Un acord que ha tingut un altre capítol en el nom del nou estadi dels matalassers. Està previst que l’Atlètic abandoni el Vicente Calderón per instal·lar-se al Wanda Metropolitano a principis de la temporada vinent.