L'economia en el món del futbol masculí s'està tornant boig, i això queda demostrat en les xifres que es paguen pels jugadors, per drets televisius o per les entrades als camps, entre molts altres. En l'actualitat, s'arriben a pagar traspassos de més de 50 milions d'euros com si fos el més normal, o es paguen absolutes barbaritats pels drets televisius, com és el cas de la Lliga, que en la temporada passada va repartir més de 1.400 milions d'euros pels diners aconseguits amb l'explotació d'aquests drets. Dins d'aquest món, on les xifres són tan altes que maregen a aquell qui les llegeix, apareix el futbol femení immers en una revolució per la millora de condicions contractuals. 

Els sous més alts de les jugadores... 

Mentre que en els grans fitxatges masculins el primer que interessa és saber el preu d'un traspàs i el salari del jugador, en el futbol femení passa el contrari. Hi ha un cert hermetisme al voltant de les xifres econòmiques que impedeix saber a ciència certa quant cobra cada jugadora. Els sous més alts, però, sí que s'han fet públics mitjançant la revista italiana de futbol femení L Football, que va publicar una llista de les jugadores millor pagades de l'any passat.

morgan rapinoe hergerberg futbol femeni

Instagram

El top 3 d'aquesta llista l'encapçalen dues jugadores americanes i una noruega: Alex Morgan (408.000 €), Megan Rapinoe (402.000 €) i Ada Hegerberg (400.000 €). A Espanya, l'única representació és de la jugadora blaugrana Lieke Martens, que cobra 250.000 €.

...que no arriben ni a una mensualitat de Messi

La suma del que van guanyar aquestes tres jugadores l'any passat és 1,21 milions d'euros. L'Équipe va publicar aquest febrer una llista dels jugadors masculins millor pagats, i en primera posició es trobava Leo Messi. En un mes, el jugador argentí cobra 8,3 milions d'euros bruts. Això significa que les tres jugadores més tops de l'actualitat cobren en un any quasi 7 vegades menys que Messi en un mes.

Messi Barça EuropaPress

Europa Press

Aquesta deferència abismal és una gran representació de les diferències econòmiques establertes entre els dos sexes. A més petit escala, les xifres encara són més desoladores. En un informe realitzat per l'Associació de Clubs de Futbol Femení l'any passat, el sou mitjà de les jugadores de la Lliga Iberdrola és de 17.000 € anuals. En aquest informe, però, no s'inclouen els sous del Barça, ni de l'Athletic Club, ni del Tacón, ja que no estan inscrites a l'associació.

La manca de visió empresarial, el pitjor enemic del futbol femení

La principal pedra del futbol femení, més enllà del món masclista on es troba envoltat i amb el qual ha de conviure, és la falta d'inversió dels patrocinadors. Com que les empreses no ha començat a invertir i patrocinar-lo fins als últims anys, l'endarreriment que acumula és molt gran. No és fins que les organitzacions s'han adonat que el futbol femení és un diamant en brut sense explotar que han començat a invertir en ell. El poder dels diners, li diuen. 

És per això que, a Espanya, en els últims anys s'ha començat a apostar per ell. Per exemple, Iberdrola és el patrocinador oficial de la Primera Divisió femenina des de 2016, o també SEAT va patrocinar la selecció femenina absoluta en el Mundial de França de 2019. Aquest creixent interès ha provocat que el ganxo mediàtic augmenti i les televisions també comencin a televisar els partits de la Primera Iberdrola. 

seleccio espanyola femenina seat @SeFutbolFem

@SeFutbolFem

Espanya està posant remei a aquesta problemàtica i ha aconseguit que se signi el conveni col·lectiu després de mesos d'espera i moltes negociacions. En aquest conveni s'assegura un sou mínim de 16.000 € anuals, entre altres millores. Aquesta garantia, però, segueix quedant lluny del futbol masculí, ja que per llei els jugadors de la Primera Divisió tenen assegurats 150.000 € anuals i, els de Segona Divisió, 77.500 €, segons el conveni col·lectiu masculí. 

Tot i això, el futbol femení està vivint la seva gran revolució, però és molt improbable que algun dia arribin a moure les quantitats ingents de diners del món masculí, ja no per capacitat competitiva femenina, sinó per bogeria econòmica del futbol masculí.