La capital del Bages ha estat escenari de la Volta en 92 ocasions al llarg de la història centenària de la cursa. És la ciutat que ha tingut més presència en la prova després de Barcelona. En aquesta ocasió, la ciutat viurà un primer pas dels ciclistes i, posteriorment, l’arribada d’etapa. En una edició tan especial com la del centenari, Manresa no podia faltar a la seva cita amb la Volta.
Des de 2012, la Volta no s’acabava a Manresa. Va ser quan el francès Julien Simon es va imposar en la línia d’arribada. A Manresa han guanyat corredors de la talla d’Óscar Freire (2003), Sean Kelly (1984), Domingo Perurena (1971 i 1975), Miquel Poblet (1948 i 1949) o Mariano Cañardo (1936), entre molts altres. De les 92 presències de la ciutat en la ronda catalana, 39 han estat sortides d’etapa, 48 arribades, dos punts de partida de la competició i tres finals.
Fins ara, ja s’ha confirmat el protagonisme d’altres localitats en l’edició centenària de la Volta. Tarragona acollirà una sortida d’etapa, cosa que no succeïa des de l’any 2011. Calella serà, per vuitè any consecutiu, sortida d’etapa i Mataró acollirà una arribada d’etapa 38 anys després. A més, Ripoll sumarà 68 presències en la història centenària de la competició amb una sortida d’etapa aquest 2020. Pel que fa a la muntanya, Vallter 2000 i Port Ainé seran les finals en alt d’una Volta que se celebrarà del 23 al 29 de març.
En l’edició del centenari, l’organització preveu que els principals ciclistes del món voldran inscriure el seu nom en un palmarès en què figuren ciclistes com Mariano Cañardo, Miquel Poblet, Jacques Anquetil, Eddy Merckx, Luis Ocaña, Sean Kelly, Miguel Indurain... o més recentment Alejandro Valverde, Nairo Quintana o Joaquim Rodríguez.
Per arrodonir l’any del centenari, s’està enllestint un documental històric sobre els cent anys d’història de la Volta i un llibre commemoratiu. La Volta Ciclista a Catalunya és, després del Tour de França (105) i el Giro d’Itàlia (102), la competició ciclista per etapes que més edicions ha viscut.