La guerra entre els Estats Units, Israel i l’Iran entra en el setè dia amb una escalada que ja s’estén per diversos punts del Pròxim Orient i que fa témer l’obertura de nous fronts. Els bombardejos continus, els moviments militars i la implicació creixent d’actors regionals apunten a un conflicte que podria prolongar-se i alterar l’equilibri polític i militar de la zona. Aquest dijous, un vaixell bomba iranià ha impactat contra un petrolier a l’Iraq, mentre que l’Azerbaidjan acusa Teheran d’un atac amb drons i assegura que es prepara “per al combat”. En paral·lel, el president dels Estats Units, Donald Trump, ha tornat a carregar contra Espanya, que ha qualificat de “país perdedor” i “molt hostil” amb l’OTAN. A ElNacional.cat seguim en directe totes les últimes informacions del conflicte.
Bona nit, fins aquí la cobertura en directe d'ElNacional.cat de l'actualitat sobre la guerra a l'Orient Mitjà. Gràcies per la confiança i fins aviat.
El coordinador federal d'Esquerra Unida, Antonio Maíllo, ha aprofitat la campanya per a les eleccions castellanes i lleoneses d'aquest pròxim 15 de març per atacar la posició del Partit Popular i dels seus líders sobre la guerra a l'Iran. Des de la ciutat de Lleó, el líder d'esquerres ha afirmat que "si fos per Mañueco i el PP, Espanya estaria ara en guerra". En aquest sentit, ha insistit que, si fos decisió del PP, Espanya hauria donat les bases militars de Morón i Rota perquè d'aquí partissin avions a bombardejar i a "generar dolor, tragèdia i mort" en una guerra "il·legal" que "ha rebentat el dret internacional".
El president de Rússia, Vladímir Putin, ha conversat aquest divendres amb el primer ministre de l'Iran, Masoud Pezeshkian, a qui ha reiterat el condol de Moscou per l'assassinat del líder suprem del país, Ali Khamenei, en un atac israelià el passat dissabte. Segons indica un comunicat de la presidència russa, Pezeshkian, per la seva part, hauria agraït a Putin la solidaritat de Rússia amb el poble iranià, que "defensa la sobirania i la independència" del seu país.
El govern canadenc ha demanat aquest divendres als Estats Units, a Israel i a l'Iran que obeeixin al dret internacional en les seves operacions militars i ha recordat que cap país té "un xec en blanc". "El dret internacional obliga totes les parts i no existeix un xec en blanc en relació amb l'operació que s'està duent a terme", ha dit Anita Anand que ha assenyalat que "la desescalada és una prioritat" en les converses que manté l'executiu del Canadà amb els països del Golf Pèrsic.
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el president del Consell Europeu, António Costa, es reuniran dilluns amb líders de l'Orient Mitjà per abordar l'escalada de la guerra a l'Iran i la inestabilitat a la regió. Per ara, no s'ha concretat quins països de l'Orient Mitjà assistiran a la reunió, i tampoc està previst que hi participin els caps d'estat i de govern de la UE. "L'intercanvi oferirà l'oportunitat d'escoltar la valoració dels líders sobre l'evolució de la situació i de debatre el suport addicional de la UE, així com les maneres de posar punt final al conflicte", ha indicat la portaveu de Costa.
El conflicte a l'Orient Mitjà i la tensió a l'estret d'Ormuz, per on passa una gran part del negoci petrolier mundial, estan causant un fort augment en el preu del barril de petroli. El barril de Texas ha superat aquest divendres els 92 dòlars per barril, per primer cop des de l'octubre de 2022, després de pujar un 14,06% respecte de les seves cotitzacions a futur de dijous. Les previsions que la guerra a l'Orient Mitjà, que va esclatar dissabte després de l'atac dels Estats Units i Israel contra l'Iran, segueixi endavant ha provocat els últims dies grans pujades en el preu del petroli. El Texas va tancar aquest dilluns a 71,23 dòlars. La principal preocupació vinculada amb aquest conflicte per al mercat del petroli és una interrupció del comerç a l'estret d'Ormuz, controlat per l'Iran, l'únic pas marítim que connecta el golf Pèrsic amb el golf d'Oman i l'oceà Índic i per on circula el 20% del cru mundial.
El secretari general de l'ONU, António Guterres, ha afirmat que els "atacs il·legals a l'Orient Mitjà" estan causant un "enorme patiment" a la població i demana "negociacions diplomàtiques serioses" perquè la situació "podria descontrolar-se". En un breu comunicat, el cap de l'ONU diu que "és l'hora d'aturar els combats" que "suposen un greu risc per a l'economia mundial, en particular per a les persones vulnerables".
Werner ten Kate, expert en migració de l'Institut Clingendael als Països Baixos, recorda que en el cas sirià van passar diversos anys entre l'inici del conflicte i l'arribada massiva de refugiats a Europa el 2015, després d'un deteriorament progressiu de la situació humanitària. A diferència de llavors, afegeix l'expert, molts països de la regió han reforçat les seves fronteres; Turquia ha construït un mur fronterer i altres països propers a l'Iran mantenen restriccions en els seus passos fronterers, cosa que podria limitar o endarrerir els desplaçaments cap a Europa. Tanmateix, adverteix que un tancament generalitzat de fronteres davant una eventual sortida massiva de població de l'Orient Mitjà podria derivar en "tragèdies humanitàries" i suposaria "un nou cop" per al sistema internacional de protecció de refugiats. L'analista considera que la forma més eficaç d'evitar una crisi migratòria seria reforçar la cooperació amb els països de la regió perquè puguin acollir els desplaçats.
Els analistes adverteixen que un deteriorament prolongat de la situació a l'Iran podria derivar en desplaçaments de la població a gran escala i crear un nou drama humanitari i migratori per a Europa. Tot i que alguns experts apunten que, en una primera fase, els desplaçaments serien interns, afegeixen que si el conflicte "es descontrola" i la regió "es desestabilitza", l'impacte migratori a la UE podria ser superior al viscut fa una dècada amb la crisi de refugiats sirians.
França reforça el seu desplegament naval al Mediterrani amb un portahelicòpters que s'incorporarà al dispositiu del seu principal portaavions, el Charles de Gaulle, que acaba d'arribar a la regió. Un portaveu de l'estat major francès ha indicat que el portahelicòpters arriba per "completar el dispositiu" que s'ha mobilitzat després de l'esclat del conflicte bèl·lic a l'Iran amb els atacs d'Israel i els Estats Units.
Davant la incertesa sobre la pujada del preu del petroli arran del conflicte amb l'Iran, la Casa Blanca assegura que "l'aliança amb Veneçuela serà una de les maneres en què els preus de la gasolina baixin als Estats Units". El secretari d'Interior estatunidenc, Doug Burgum, que aquesta setmana ha estat a Caracas i s'ha reunit amb la presidenta Delcy Rodríguez, ha afegit que "Veneçuela s'ha compromès a ser competitiva al mercat nacional i internacional, i això beneficia als estatunidencs".
L'ONG Consell Noruec per als Refugiats (NRC) denuncia que unes 300.000 persones han hagut de deixar casa seva per culpa de les ordres d'evacuació massiva que Israel ha dictat al Líban. L'organització demana a les autoritats israelianes que aturis immediatament aquestes mesures "per evitar una catàstrofe humanitària". Les ordres d'evacuació, en el context de les hostilitats entre Israel i Hezbol·là, afecten centenars de pobles del sud del Líban, així com localitats de la vall de la Bekaa i tots els suburbis del sud de Beirut. Això constitueix una gran part del territori libanès, amb un nombre potencial de desplaçats que podria superar el milió de persones, segons ha alertat NRC en un comunicat. ACNUR ha xifrat en 96.000 els desplaçats interns, tot i que admet que el nombre podria ser més alt, ja que moltes famílies no s'han allotjat en refugis col·lectius, d'on treu els seus números.
Una coalició de reformistes iranians, el Front de Reformes, ha acusat Israel de buscar una guerra civil al país, però ha criticat que la política de "confiar en una minoria i ignorar gran part de la societat" iraniana hagi estat la forma de fer política imperant a l'estat iranià i la que l'ha dut al conflicte actual. Per això, demanen que l'elecció del nou líder suprem sigui un missatge de "la pau amb el món i l'inici d'una nova etapa a l'Iran". El Front és una coalició de partits moderats que busca l'obertura del país dins de la República Islàmica, i la seva denúncia de la repressió en les protestes ha acabat amb detencions i processos judicials contra diversos dels seus membres.
El president Trump ha assegurat en una entrevista a la CNN que tant li fa si el pròxim líder de l'Iran és un líder democràtic o un líder religiós, i que l'important és que tracti bé a Israel i els Estats Units. S'ha referit a l'exemple de Veneçuela, on la chavista Delcy Rodríguez va prendre el poder després de la captura de Nicolás Maduro i l'atac a Caracas per part dels Estats Units, quan ha dit que vol estar involucrat en l'elecció del nou líder iranià. "Funcionarà molt fàcilment. Funcionarà com va funcionar a Veneçuela. Tenim una líder meravellosa allà. Està fent una feina fantàstica. I funcionarà com a Veneçuela", ha dit, referint-se a la presidenta en funcions Delcy Rodríguez. Quan han insistit en si l'Iran haurà de ser un estat democràtic, Trump ha dit que "no, estic dient que ha de ser un líder que serà just. Faci un gran treball. Tracti els Estats Units i Israel bé, i tracti els altres països de l'Orient Mitjà —que són els nostres aliats—."
El balanç de víctimes mortals al Líban per l'ofensiva israeliana al sud del país s'ha duplicat en les últimes 24 hores i ja és de 217 persones, mentre que el de ferits ja frega les 800. Al llarg de divendres han tingut lloc, entre altres, un atac amb cinc morts contra un edifici a la ciutat meridional de Sidó, que no acostuma a ser un objectiu dels atacs israelians, i un altre amb almenys tres a la localitat d'An-Nabi Shayth, a la Vall de la Bekaa, a l'est del país.
El primer ministre de Portugal, Luís Montenegro, ha afirmat al costat de Pedro Sánchez que el seu país "necessàriament ha de posar-se al costat dels països que estan patint" els atacs "indiscriminats" de l'Iran. D'aquesta manera, ha assegurat que "per tant, estem al costat dels Estats Units, com estarem al costat d'Espanya quan Espanya decideix recolzar la defensa d'un país amic, Xipre". El líder portuguès ha dit, però, "que les amenaces i acusacions no ens sembla que siguin el camí per relacionar-nos entre aliats", en al·lusió a les amenaces de Trump contra Espanya.
La vicesecretària nacional de Regeneració Institucional del PP, Cuca Gamarra, ha retret que mentre el govern d'Espanya diu "no a la guerra" està "municionant una fragata a Espanya" per enviar-la al Mediterrani en el marc del conflicte bèl·lic a l'Iran, per la qual cosa ha demanat la compareixença parlamentària del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i la ministra de Defensa, Margarita Robles. Gamarra, que ha acompanyat aquest divendres candidats del Partit Popular per la província de Sòria en les eleccions autonòmiques de Castella i Lleó, ha mantingut que una "nova missió" com la que suposa la de la fragata Cristòfol Colom a Xipre, "ha de comptar amb l'autorització o ratificació del Congrés", tal com interpreta que indica la llei de seguretat nacional i s'ha fet des del 2005.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha donat suport a l'enviament de la fragata Cristóbal Colón a Xipre al·legant que amb la "mateixa determinació" que Espanya defensa el 'no a la guerra' també és solidària amb un estat membre de la UE per contribuir a la "defensa i la seguretat col·lectiva" d'un país que pateix les conseqüències del conflicte. En roda de premsa amb motiu de la XXXVI Cimera Hispano-Portuguesa juntament amb el seu homòleg lusità, Luís Montenegro, el cap de l'Executiu ha tornat a defensar la seva negativa a l'ofensiva israeliana i estatunidenca contra l'Iran, reivindicant el multilateralisme i un "vincle transatlàntic" des del respecte, "col·laboració lleial" i "en peu d'igualtat", on "el dret internacional i les regles siguin la columna vertebral" i "no la confrontació el camí a seguir".
El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha afirmat aquest divendres que Israel té "determinació", "iniciativa" i "astúcia" en les seves operacions militars, i va afegir que "l'enemic encara descobrirà més". "En l'atac, es necessiten tres coses: en primer lloc, determinació; en segon lloc, iniciativa, i, en tercer lloc, astúcia", ha afirmat durant una visita a la ciutat del sud d'Israel de Bersheeba, segons un comunicat distribuït per la seva oficina. "La tenim en abundància, com l'enemic ja ha descobert. I els dic, ciutadans d'Israel, que descobrirà encara més. Estem en camí de completar totes les nostres missions", va concloure.
L'agència britànica d'Operacions Comercials Marítimes ha informat aquest divendres de l'atac contra un remolcador a l'estret d'Ormuz, a unes 6 milles nàutiques al nord de la costa d'Oman, a l'estret d'Ormuz. L'agència britànica va rebre l'avís que el vaixell "va ser impactat per projectils d'origen desconegut" mentre navegava a l'estret d'Ormuz. Les autoritats han obert una investigació per aclarir les circumstàncies de l'atac i determinar-ne l'autoria. Des del passat 28 de febrer s'han registrat almenys altres tres incidents a l'estret d'Ormuz. L'agència insta els vaixells que transiten per la zona a extremar les precaucions i a informar immediatament de qualsevol activitat sospitosa.
Expertes en drets humans, entre elles la relatora de les Nacions Unides (ONU) per a l'Iran, Mai Sato, han demanat aquest divendres que s'investigui com a possible crim de guerra el bombardeig a una escola de Minab, al sud de l'Iran, en el qual van morir almenys 165 alumnes. En un comunicat conjunt, les expertes recorden que els atacs intencionats contra edificis educatius que no siguin objectius militars constitueixen crims de guerra segons l'Estatut de Roma. "Un atac contra una escola en funcionament durant l'horari de classe planteja les preocupacions més greus des del punt de vista del dret internacional i s'ha d'investigar de forma urgent, independent i eficaç, amb rendició de comptes", afirmen.
Pedro Sánchez intenta mantenir viu el seu cos a cos amb Donald Trump. Aquest divendres el president del govern espanyol ha carregat contra el president dels Estats Units en dues ocasions: en un article publicat a The Economist i en una roda de premsa conjunta amb el seu homòleg portuguès després de celebrar a Huelva una cimera bilateral. En el setmanari britànic, en defensa de la sobirania del seu executiu, el socialista ha advertit el magnat que no li deu “obediència cega”. I, més tard, en la seva compareixença davant dels mitjans, ha assegurat que té un “enorme respecte per la presidència estatunidenca i enorme admiració per la seva ciutadania”, però ha asseverat que atacar l’Iran ha estat un “extraordinari error”.
El president dels Estats Units, Donald Trump, ha afirmat que la guerra a l'Iran “va millor i més ràpid del que s'esperava”, abans de, segons Bash, canviar de tema. “Cuba serà la següent. Caurà bastant aviat. Estan desitjant fer un tracte”, ha manifestat en una entrevista a la CNN de 5 minuts. “He posat Marco Rubio amb això, però primer ens enfocarem amb l'Iran; hi ha temps de sobres [per a Cuba]”.
Alberto Núñez Feijóo ha publicat un missatge a X per reivindicar que "la contenció i la solució negociada és el millor camí per aturar la guerra". El líder del PP ha exigit a Sánchez que "està obligat a complir la llei i demanar autorització al Congrés per enviar soldats i armament a zona de guerra, i no ho ha fet per por dels seus socis" perquè "l'Exèrcit no és seu" sinó "de tots els espanyols". També ha cridat a "recuperar la diplomàcia i evitar que Espanya continuï aïllant i afegeixi nous conflictes a la ja crítica situació internacional". "La política exterior d'Espanya no la pot decidir unilateralment el Govern ni abordar-se com un més dels enganys de Sánchez. Perquè els costos econòmics que ens poden infringir tercers països i la pèrdua de confiança internacional per aquesta irresponsabilitat els pagarem tots".
El ministre alemany d'Afers Exteriors, Johann Wadephul, ha advertit aquest divendres del risc d'una nova onada de refugiats a conseqüència de la guerra a l'Orient Mitjà i va prometre ajuda humanitària per pal·liar la situació sobre el terreny. "També en la situació actual no perdem de vista el destí de les persones, sigui al Líban o a Síria. La situació provocada per la guerra és en part dramàtica", ha afirmat.
L'Exèrcit de Kuwait ha confirmat aquest divendres nous atacs amb míssils i drons contra el seu espai aeri, en una nova onada de represàlies de l'Iran després de l'ofensiva sorpresa llançada dissabte passat pels Estats Units i Israel contra el país centreasiàtic. "Les defenses aèries kuwaitianes s'enfronten actualment a atacs amb míssils i drons hostils que han penetrat en l'espai aeri del país", ha informat l'Exèrcit en un missatge difós per l'agència estatal KUNA. Precisament, l'Iran ha reivindicat aquest divendres un nou atac amb drons "destructius" contra "bases estatunidenques" a Kuwait, en el marc de la seva resposta militar a l'operació a gran escala llançada per Washington i Tel Aviv que deixa més de 1.200 morts, incloent-hi el líder suprem Alí Jamenei i part de la cúpula militar de l'Iran, segons el balanç de les autoritats iranianes. Teheran ha confirmat "un gran nombre de drons destructius" contra aquestes instal·lacions, abans d'assenyalar que "aquests atacs continuaran durant les pròximes hores", segons ha informat la cadena de televisió pública iraniana, IRIB.
Un avió de transport A330 de l'Exèrcit de l'Aire s'ha enlairat aquest migdia d'Oman rumb a Espanya amb 237 ciutadans espanyols a bord, com a part de l'operatiu desplegat per evacuar civils després d'esclatar el conflicte amb l'Iran. L'aparell, que té previst aterrar aquesta nit a la Base Aèria de Torrejón, és el segon enviat per l'Exèrcit de l'Aire i de l'Espai en aquest conflicte, després de la repatriació de 171 ciutadans més aquest dijous. L'avió va aterrar a Oman divendres al matí procedent de Djibouti, després de modificar la seva ruta després de recollir el contingent que participava en l'operació ‘Atalanta’ de la Unió Europea de lluita contra la pirateria.
🔵 237 civils ja volen cap a Espanya en l'#A330 de l'@EjercitoAire que els porta de tornada a casa des d'Oman i que aterrarà a Torrejón de Ardoz.
— Ministeri de Defensa (@Defensagob) 6 de març de 2026
Es tracta de la segona evacuació en 72 hores. Gràcies a tot el personal que fa possible la missió.#MOPS @EMADmde pic.twitter.com/JilRg5IeEn
El portaveu de l'Exèrcit israelià, Effie Defrin, ha afirmat aquest divendres que 70 membres del grup xiïta libanès Hezbol·là han mort en els atacs israelians al Líban, que ha anunciat que continuaran. "Des que Hezbol·là va decidir unir-se a la campanya i atacar Israel, les FDI (Forces de Defensa d'Israel) han atacat més de 500 objectius al Líban, han eliminat més de 70 terroristes de Hezbol·là i han dut a terme 26 onades d'atacs", ha manifestat en una compareixença per vídeo. El portaveu va fer aquestes declaracions després d'una reunió amb el cap de l'Estat Major israelià, tinent general Eyal Zamir, qui va assegurar que va ordenar que "continuïn les onades d'atacs" al Líban.
El president nord-americà, Donald Trump, ha declarat que: “No hi haurà un acord amb l'Iran a menys que es RENDEIXIN INCONDICIONALMENT” (sic). Després d'aquesta “rendició”, Trump ha dit que hi haurà “una selecció de líders GRANS I ACCEPTABLES” (sic). Trump conclou el missatge, publicat a la seva xarxa social, dient que “treballarem incansablement per treure l'Iran de la vora de la destrucció, fent-lo econòmicament més gran, millor i més fort que mai”.
L'armada dels Estats Units escortarà vaixells a través de l'estret d'Ormuz “tan aviat com sigui raonable”, segons ha informat el secretari d'Energia dels EUA, Chris Wright, en una entrevista a Foz News. Wright ha manifestat que els estatunidencs haurien de veure preus més baixos de la gasolina en “qüestió de setmanes, no de mesos”. El que Wright no ha explicat és quina línia de temps implica la seva dita de “tan aviat com sigui raonable”, ni a quins vaixells escortaran.
La vicepresidenta del govern espanyol i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha mostrat el seu desig que, arran de la compareixença al Congrés de Pedro Sánchez, es pugui conèixer la postura del PP sobre el conflicte a l'Orient Mitjà.
L'Exèrcit israelià ha anunciat aquest divendres una nova onada d'atacs contra l'Iran, concretament a les ciutats de Teheran i Isfahan. Prèviament, havia anunciat que anava a atacar una zona industrial de Qom, al sud de Teheran, i va emetre una "advertència urgent" als iranians presents en aquella zona. Així mateix, aquest divendres un total de 50 avions de combat israelians van atacar i van destrossar el búnquer militar subterrani del ja difunt exlíder del règim iranià, Ali Khamenei, segons van informar en una altra nota castrense.
بیانیه سخنگوی فارسی زبان ارتش اسرائیل، سرهنگ دوم کمال پنحاسی درباره نابودی پناهگاه زیرزمینی خامنهای در زیر مجموعه رهبری رژیم در تهران، پیوست شده است. pic.twitter.com/Upy2WDBkCK
— ارتش دفاعی اسرائیل | IDF Farsi (@IDFFarsi) March 6, 2026
En la compareixença per la XXXVI Cimera Hispano-Portuguesa, Sánchez ha defensat l'enviament "amb determinació" de la fragata Cristóbal Colón a les costes de Xipre en una "missió de protecció, de defensa, de rescat", per ser "solidaris" davant la petició d'un país membre de la UE que ha patit l'atac de l'Iran.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha reiterat aquest divendres el seu rebuig a la guerra contra l'Iran, una posició que creu compartida "per una àmplia majoria de la societat espanyola". En una compareixença al costat del primer ministre de Portugal amb motiu de la Cimera Hispano-Portuguesa, Sánchez ha asseverat que el vincle transatlàntic amb els Estats Units ha de ser "des de l'obertura, des del respecte i des de la col·laboració lleial i el peu d'igualtat". "On les regles, el dret internacional, siguin la columna vertebral", ha afegit el mandatari socialista.
El ministre de Cultura i membre dels Comuns, Ernest Urtasun, ha demanat aquest divendres al president de la Generalitat, Salvador Illa, convocar partits, sindicats i la societat civil a una "gran reunió" per mostrar el "rebuig ferm" a la guerra de l'Iran i estudiar les mesures de protecció que l'executiu ha de prendre davant les possibles conseqüències del conflicte. En roda de premsa des de la seu dels Comuns, Urtasun també ha cridat la societat civil a mobilitzar-se com amb la guerra de l'Iraq: "Aquell esperit no fallarà"
El PP ha demanat la compareixença al Congrés de la ministra de Defensa, Margarita Robles, perquè doni explicacions sobre l'enviament de la fragata de l'armada espanyola a Xipre. En un comunicat, el grup parlamentari popular sosté que la llei de Defensa Nacional estableix que la cambra baixa ha d'autoritzar la participació de les forces armades en missions fora del territori nacional i reclama que es doni "compliment" a aquesta norma. En unes declaracions als mitjans des de Sòria, la vicesecretaria del PP Cuca Gamarra ha defensat que l'executiu espanyol "no vol sotmetre" aquesta qüestió al Congrés perquè "no compta amb el suport dels seus socis parlamentaris" i perquè sap que està "mentint" als ciutadans.
L'Exèrcit israelià ha afirmat aquest divendres que les seves forces aèries han bombardejat "al cor de Teheran" el búnquer militar subterrani de l'exlíder del règim iranià Ali Khameneí, a qui ja van matar a l'inici de les hostilitats. Residents iranians han relatat a EFE, un dels pocs mitjans amb visat per estar sobre el terreny, que aquest divendres a la nit s'han produit nombroses explosions.
El president de l'Iran, Masud Pezeskhkián, ha revelat que "alguns països" estan intentant mediar per posar fi a la guerra. "La nostra resposta a ells és clara: estem compromesos amb una pau duradora a la regió, però no tenim ni un àpex de dubte en la defensa de la dignitat i la sobirania del nostre país. Els destinataris de la mediació han de ser aquells que, subestimant el poble de l'Iran, van provocar el conflicte", ha apuntat Pezeskhkián en una publicació a les seves xarxes socials.
Unicef ha denunciat la mort d'uns 180 infants a l'Iran pels bombardejos dels Estats Units i Israel. Unes 168 nenes d'entre 7 i 12 anys d'una escola primària van morir a Minab, al sud del país, pels atacs.
Al voltant de 2.000 ciutadans d'Israel han estat evacuats a hotels de Jerusalem i Tel Aviv després d'haver patit danys les seves cases pels atacs amb míssils balístics de l'Iran. Des de l'inici de les hostilitats, s'han produït a Israel almenys 13 impactes, dels quals almenys quatre han estat directes i es desconeix quants es corresponen a metralla o projectils amb bombes de dispersió.
Imatge inusual a la Casa Blanca. El president dels Estats Units, Donald Trump, s'ha assegut a resar a la seva taula amb diversos pastors evangèlics al voltant. Han resat per la "gràcia i protecció" del mandatari i de les tropes que lluiten contra l'Iran. El vídeo l'ha difós el seu cap adjunt de gabinet, Dan Scavino, a les xarxes socials. Una publicació a X acompanyada del missatge: "Déu beneeixi els Estats Units". La imatge s'ha fet viral a les xarxes socials, on nombrosos usuaris han qüestionat l'escena.
Les autoritats de Rússia van detenir diumenge passat desenes d'iranians que van sortir a celebrar els atacs dels Estats Units i Israel contra el seu país. Un grup d'entre uns 20 i 45 iranians van ser detinguts en reunir-se prop de l'estació de metro Salaryevo, als afores de la capital russa. La policia va detenir i multar els assistents per celebrar un acte públic sense autorització ni notificació, segons informen mitjans locals i recull EFE. La manifestació va ser convocada a través de la xarxa social Instagram per una usuària iraniana resident a Rússia que compta amb uns 15.000 seguidors.
El petroli brent per a entrega al maig va tornar a repuntar aquest divendres al Mercat de Futurs de Londres més d'un 2 % i va superar els 87 dòlars per barril, després de caure lleugerament en l'obertura davant la possibilitat que els Estats Units prengués mesures per a controlar els efectes que la guerra contra l'Iran està tenint sobre els preus del cru.
El cru del mar del Nord, de referència a Europa, baixava el 0,40 % a les 06.00 hores (GMT) a l'International Exchange (ICE) londinenc, fins als 85,07 dòlars per barril, per a després remuntar un 2,02 %, fins als 87,14 dòlars el barril a les 09:47 GMT, a causa, en part, d'un suposat gir en la política de l'Administració estatunidenca.
🔴 El president de l'Azerbaidjan, Ilham Aliyev, ha decidit retirar tot el personal diplomàtic de l'Iran després de l'atac amb drons contra l'autonomia azerbaidjanesa de Nakhitxevan, van anunciar aquest divendres les autoritats del país caucàsic. "Això afectarà tant l'Ambaixada a Teheran com el consolat general a Tabriz", ha explicat Jeyhun Bayrámov, ministre d'Exteriors azerbaidjanès, en roda de premsa.
FAES, la fundació de l'expresident José María Aznar, ha acusat aquest divendres Pedro Sánchez de “dilapidar el crèdit internacional d'Espanya” per la seva posició sobre l'Orient Mitjà. “Espanya no és cap perdedora. Espanya és una nació governada per una banda abonada a perdre eleccions i a mentir, això sí”, afegeix FAES en una nota després de les declaracions de Donald Trump aquest dijous contra Espanya. El laboratori d'idees conservador critica també l'enviament de la fragata Cristóbal Colón al Mediterrani per defensar Xipre sense autorització del Parlament espanyol. “Ja sabíem que governar sense el Parlament espanyol significava encadenar pròrrogues pressupostàries sense rubor ni vergonya; com si perdre la confiança de les cambres no tingués conseqüències en una democràcia parlamentària. Des d'ahir hem pogut comprovar que consisteix, a més, a enviar vaixells de l'Armada a zones en conflicte, sense encomanar-se ni retre comptes a ningú, 24 hores després d'anunciar al món –en deu minuts de declaració institucional sense preguntes– que la política exterior d'Espanya s'enuncia en quatre paraules: No a la guerra”, es queixa FAES. La fundació afegeix que “enredar-se en distincions entre ‘defensar’ i ‘atacar’ és confondre la política exterior amb Barri Sèsam, menysprear la intel·ligència dels espanyols i fingir que el conflicte a l'Orient Mitjà va començar fa una setmana”.
L'Iran tanca les universitats fins a nou avís a causa de la guerra, han informat aquest divendres els mitjans de comunicació del país. La clausura afecta tant les classes presencials —ja suspeses en molts centres des del 9 de gener, a causa de l'onada de manifestacions contra el règim— com les classes per internet, segons ha informat el portal semireformista Eslahat. Aquesta mesura es deu probablement, no només als bombardejos israelians i estatunidencs, sinó també al fet que alguns universitaris havien intentat de reviure les manifestacions contra la República Islàmica del gener dies abans de l'atac. En aquestes protestes, la repressió va acabar amb almenys 7.000 persones, segons l'ONG iraniana a l'exili HRANA. Les autoritats iranianes redueixen aquesta xifra a 3.117 morts.
L'escalada bèl·lica a l'Orient Mitjà, iniciada pels atacs dels Estats Units i Israel a l'Iran, pot tenir "enormes repercussions econòmiques i mediambientals per a tot el món", ha advertit el cap de drets humans de l'ONU, Volker Türk, que va reiterar les seves crides a la desescalada. L'alt comissionat també ha lamentat aquest divendres "la ridiculització d'alguns als valors fonamentals" que s'ha mostrat en el conflicte, per la qual cosa va apel·lar a líders de tot el món a "comprometre's inequívocament a defensar el dret internacional humanitari i la Carta de les Nacions Unides". "Insto els Estats implicats a què adoptin immediatament mesures per desescalar la situació i donar una oportunitat a la pau, i als altres Estats, que demanin amb claredat a aquestes parts implicades que facin marxa enrere", va assenyalar en una compareixença davant els periodistes per comentar la situació a l'Orient Mitjà.
L'Airbus A330 de l'Exèrcit espanyol ha aterrat a Oman per realitzar el segon trasllat de civils a Espanya. "L'aeronau procedeix de Djibouti, després de recollir el 57è contingent del DAT Orión, que va modificar la seva ruta per evacuar ciutadans espanyols", segons fonts oficials.
L'#A330 de l'@EjercitoAire aterra a Oman per realitzar el segon trasllat de civils a Espanya. L'aeronau procedeix de Djibouti, després de recollir el 57è contingent del DAT Orión, que va modificar la seva ruta per evacuar ciutadans espanyols. Operació sota control Comandament d'Operacions. pic.twitter.com/Ykon9vMMoC
— Ministerio Defensa (@Defensagob) March 6, 2026
Almenys 20 persones han mort i prop de 30 han resultat ferides en un bombardeig executat contra la perifèria de la ciutat iraniana de Xiraz. Aquest succés ha estat qualificat per les autoritats de la província de Fars com "un crim de guerra comès pels Estats Units i el règim sionista". La Mitja Lluna Roja iraniana ha afirmat que entre els morts figuren dos treballadors dels serveis d'emergència.
🔴 El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha sol·licitat comparèixer al Congrés per informar sobre la situació del Pròxim Orient. El secretari d'Estat de Relacions amb les Corts ha registrat la sol·licitud al Congrés.
La Mitja Lluna Vermella iraniana ha informat que els atacs dels Estats Units i Israel han assolit fins ara més de 3.600 "centres civils", incloses 3.090 habitatges, 528 centres comercials, 24 centres de salut i nou instal·lacions de la Mitja Lluna Roja. A més, l'ofensiva ha deixat fins ara més de 1.200 morts a l'Iran, segons les autoritats.
Una sèrie d'aproximadament vuit explosions s'han sentit aquest divendres al matí a Tel Aviv, després d'una alerta per míssils iranians, segons han informat periodistes d'AFP. "Fa poc, l'exèrcit va identificar míssils llançats des de l'Iran en direcció al territori de l'Estat d'Israel. Els sistemes de defensa estan sent activats per interceptar aquesta amenaça", va declarar l'exèrcit en un comunicat. Els serveis d'emergència israelians no han informat per ara de cap víctima.
La Policia de Londres ha detingut quatre homes sota sospita de col·laborar amb serveis d'intel·ligència iranians en la vigilància de la comunitat jueva de la capital britànica. Els quatre homes, un de procedència iraniana i tres britànics-iranians, d'entre 22 i 55 anys, van ser arrestats aquesta matinada als seus domicilis a les localitats de Barnet i Watford, als afores de Londres. Altres sis homes, d'entre 20 i 49 anys, van ser igualment detinguts al barri londinenc de Harrow, sota sospita d'ajudar un delinqüent. Els 10 sospitosos es troben ara sota custòdia judicial.
El Govern iranià ha anunciat aquest divendres en una declaració que estudia convocar una nova assemblea per elegir el successor d'Ali Khamenei, el líder suprem de l'Iran que va morir dissabte passat en un bombardeig a Teheran. Israel va assegurar fa dies haver bombardejat l'anterior reunió de l'Assemblea d'Experts, l'organisme encarregat de seleccionar el nou líder suprem. Les autoritats iranianes van ampliar aquest dijous les atribucions del triumvirat que exerceix les tasques del líder fins a l'elecció d'aquest successor. El poder tripartit format pel president Masud Pezeshkian, el cap del poder judicial Gholam-Hossein Mohseni-Ejei i el clergue Alireza Arafi tindrà ara, almenys de manera formal, l'autoritat sobre les decisions sobre la guerra i la capacitat de nomenar càrrecs militars i de les forces de seguretat. Segons la constitució de l'Iran, l'Assemblea d'Experts –un cos de 88 clergues– és responsable de seleccionar el pròxim líder suprem. Encara no queda clar quan es reunirà l'organisme.
🔴 El PP ha exigit a Pedro Sánchez que sotmeti a la votació del Parlament l'enviament de la fragata a Xipre, que va anunciar aquest dijous el Govern, i l'ha acusat de no tenir com a lema 'No a la guerra', sinó 'No al Congrés', segons han assegurat fonts del PP. Les mateixes fonts recorden que des de 2026 els governs de José Luis Rodríguez Zapatero i de Mariano Rajoy han demanat 26 autoritzacions per enviar tropes a l'exterior. El PP demanarà que Sánchez comparegui al Congrés i que porti a la cambra baixa "immediatament" l'autorització, com exigeix la Llei de Defensa Nacional, per poder enviar la fragata Cristóbal Colón a Xipre. "Així podrem saber en seu parlamentària el que opinen de les maniobres de Sánchez els que donen suport a Sánchez", afirmen les mateixes fonts.
França "no s'involucrarà en aquesta guerra" contra l'Iran a l'Orient Mitjà, ha assegurat el president francès, Emmanuel Macron, en una sessió de preguntes i respostes amb internautes a Instagram. En aquest intercanvi, el cap d'Estat francès ha intentat tranquil·litzar els seus interlocutors davant la preocupació suscitada per l'escalada militar provocada per l'ofensiva dels Estats Units i Israel a l'Iran i que s'ha estès a la regió. "Entenc perfectament i comprenc la vostra preocupació, però volia ser molt clar: França no forma part d'aquesta guerra. No estem en combat i no ens hi involucrarem", ha dit Macron en resposta a un jove internauta la nit de dijous. Ha recalcat que "França no està lliurant una guerra en aquesta regió", però "protegeix els francesos, els seus aliats, i dona suport al Líban".
El ministre d'Exteriors iranià, Abás Araqchí, ha afirmat aquest divendres en una entrevista amb la cadena estatunidenca NBC que la Xina i Rússia "estan donant suport políticament i d'altres maneres" a la República Islàmica, sense especificar com, i ha assegurat que la cooperació militar entre Moscou i Teheran "mai ha estat un secret". Tanmateix, el cap de la diplomàcia iraniana ha rebutjat donar detalls sobre el paper d'altres exèrcits en la contesa i va evitar esmentar Pequín malgrat les preguntes del periodista, mentre la guerra entre l'Iran, els Estats Units i Israel s'estén per l'Orient Mitjà i altres zones. Dijous, el Kremlin va afirmar que el conflicte a l'Iran no és la seva guerra, mentre que la Xina ha demanat a les parts evitar una escalada més gran.
El Ministeri de Defensa de l'Aràbia Saudita ha anunciat que ha destruït tres drons a l'est de la capital, Riad, aquest divendres, mentre l'Iran continua per setè dia consecutiu els seus atacs al Golf en represàlia per la campanya nord-americana-israeliana. "Tres drons van ser interceptats i destruïts a l'est de la regió de Riad", ha declarat un portaveu del Ministeri de Defensa. Poc abans, les autoritats saudites havien anunciat la intercepció de tres míssils que es dirigien cap a la base aèria del príncep Sultan, que allotja militars nord-americans prop de Riad.
El president del Govern, Pedro Sánchez, ha informat aquest divendres que ha parlat en les últimes hores amb el sultà d'Oman, Haitham bin Tariq al Busaíd, i amb l'emir de Qatar, Tamim bin Hamad Al Thani, als quals ha transmès la “solidaritat i suport” d'Espanya davant els “injustificables” atacs que han patit per part de l'Iran. Després dels atacs d'Israel i els Estats Units que van començar dissabte, el règim dels aiatol·làs va començar una campanya de bombardejos als països de l'entorn en els quals hi ha bases militars estatunidenques o que donen suport als EUA o Israel d'alguna manera. “Cap país ha de ser agredit impunement”, afirma el president espanyol, animant a “construir la pau i la seguretat que tots mereixen”, assegura en una publicació a X.
Els Emirats Àrabs Units (EAU) estudia congelar milers de milions de dòlars en actius vinculats a l'Iran dipositats al país del Golf, una mesura que podria limitar de manera significativa l'accés de Teheran a divises i a xarxes comercials internacionals, informa aquest divendres el diari estatunidenc The Wall Street Journal. Els Emirats estudien aquesta opció en resposta als atacs amb més de mil drons i míssils llançats per l'Iran contra objectius dels EAU. Funcionaris dels Emirats haurien advertit en privat a Teheran que estudien adoptar aquesta mesura, tot i que, de moment, no queda clar quan es prendrà una decisió definitiva ni si finalment s'aplicarà. El país del Golf ha funcionat durant anys com un centre financer clau per a empreses i individus iranians que buscaven operar fora de l'abast de les sancions occidentals. Aquesta infraestructura ha permès a l'Iran mantenir exportacions de petroli i canalitzar ingressos cap a programes militars i xarxes aliades a la regió.
L'exèrcit israelià ha llançat un total de 26 onades de bombardejos contra el districte Dahiye de Beirut, considerat un bastió de Hezbol·là, des del començament dilluns dels atacs contra la milícia xiïta libanesa, segons ha informat aquest divendres les forces armades d'Israel. La campanya israeliana contra el Líban va començar dilluns, després que Hezbol·là, aliat de l'Iran, ataqués objectius a Israel en resposta als atacs d'Israel i els EUA al règim dels aiatol·làs. Entre els objectius atacats, Israel assegura que hi havia la seu del Consell Executiu, “utilitzada per promoure complots terroristes” contra objectius israelians, i un magatzem de drons.
עשרים ושישה גלי תקיפות בדאחייה מתחילת המערכה: צה"ל תקף הלילה בביירות מפקדות ועשרה מבנים רבי קומות שבהם תשתיות צבאיות של ארגון הטרור חיזבאללה
— צבא ההגנה לישראל (@idfonline) March 6, 2026
צה"ל השלים במהלך הלילה גל תקיפה רחב בביירות, נגד תשתיות טרור של ארגון הטרור חיזבאללה.
במסגרת התקיפות הותקפה המפקדה של המועצה המבצעת,… pic.twitter.com/fdTe0LGkdd
Sri Lanka continua aquest divendres, per tercer dia consecutiu, la recerca de nàufrags del vaixell de guerra iranià torpedinat pels Estats Units davant la seva costa sud, mentre avança en el desembarcament dels 208 tripulants d'una segona embarcació de l'Iran intervinguda a les seves aigües. Aquest grup està sent traslladat al campament naval de Welisara, situat prop de Colombo. El president de Sri Lanka, Anura Dissanayake, ha assenyalat durant un discurs televisat que hi havia 208 persones a bord d'aquesta segona embarcació, que “inclou 53 oficials, 84 oficials cadets, 48 mariners d'alt rang i 23 mariners”.
Dos de cada tres espanyols s'oposen a la guerra contra l'Iran, segons una enquesta de 40db per El País. Més de la meitat dels entrevistats en una enquesta flash, el 68%, aprova les actuacions del govern de Pedro Sánchez, mentre que Feijóo només rep el suport del 18%. A penes el 23,2% del total dels enquestats dona suport a la campana contra el règim iranià, i fins i tot la decisió més controvertida del govern espanyol i la més discutida per l'oposició, la de negar als EUA l'ús de les bases a Espanya per a l'atac, suscita un suport majoritari del 53,2%. L'enquesta també revela una animadversió dels espanyols cap a la figura de Donald Trump: només un 12,7% avala la seva política, i entre els seguidors del partit que més s'identifica amb ella, que és Vox, no recull més que un 30,6% de simpaties. Pitjor és la percepció sobre el primer ministre Benjamin Netanyahu, que no convenç més que al 23,4% dels partidaris de l'extrema dreta i al 16,5% dels votants del PP.
L'Aràbia Saudita, Qatar i Kuwait intercepten míssils en els seus respectius espais aeris. Els sistemes de defenses d'aquests països, aliats dels Estats Units, han interceptat diversos projectils en el setè dia de la guerra. El ministeri d'Exteriors de l'Aràbia Saudita ha informat de diversos abatiments, en concret un míssil de creuar a l'est d'Al-Kharj i, posteriorment, un altre en la mateixa zona, a més d'un dron en la regió oriental del país. En un quart atac, van destruir tres míssils balístics que es dirigien a la base aèria Príncep Sultán. L'exèrcit de Kuwait també ha informat que estaven "fent front a atacs amb míssils i drons hostils que han penetrat a l'espai aeri". La defensa aèria de Qatar també va assegurar haver frustrat un atac amb drons contra la base d’Al Udeid a Doha, que allotja efectius nord-americans.
L'atac a l'escola a Minab que va causar la mort a 175 persones, la majoria nenes, va ser producte d'un error de l'exèrcit dels Estats Units, segons una anàlisi del The New York Times. L'atac del 28 de febrer va passar al mateix temps que una sèrie d'atacs nord-americans contra una base naval de la Guàrdia Revolucionària Islàmica de l'Iran (IRGC), i l'anàlisi suggereix que l'escola va ser atacada accidentalment pels EUA quan apuntava objectius iranians propers. Els Estats Units han dit que estan investigant l’atac, tot i que insisteixen que no tenia com a objectiu intencionadament a civils.
La bola del PP sobre unes suposades declaracions de la ministra de Defensa Margarita Robles han provocat un nou enfrontament polític entre el govern de Pedro Sánchez i el principal partit de l'oposició. El PP va fer córrer en un vídeo difós dijous al matí que Robles havia dit en una trobada amb l'ambaixador dels Estats Units el dia anterior que "estic amb Trump", argumentant que hi havia hagut un canvi de postura en l'executiu espanyol. Segons va anunciar la portaveu de la Casa Blanca, Espanya havia acceptat cooperar militarment amb l'exèrcit dels EUA, cosa que el ministre José Manuel Albares va negar taxativament. El PP va difondre el vídeo amb les suposades paraules de Robles per argumentar que va ser la ministra qui va transmetre aquest canvi de postura, cosa que la ministra també va desmentir. Entre altres raons, argumenta que la roda de premsa de la portaveu de la Casa Blanca va començar quan encara no havia acabat la seva trobada amb l'ambaixador. Segons la Moncloa, el que va dir Robles és "estic còmoda", en una conversa intranscendent sobre la temperatura de l'habitació on es va produir la trobada amb l'ambaixador Benjamin León Jr.
Buenos días @sumar, @Esquerra_ERC, @ehbildu, @obloque, @chunta, @compromis y @podemos.
— Partido Popular (@ppopular) March 5, 2026
Dice (una parte) del Gobierno que está con Trump.
¿Cómo lo veis desde ese lado del muro? ¿Os han contado que hemos mandado una fragata armada rumbo a la zona de conflicto? ¿U os habéis… pic.twitter.com/U28VyHUuIY
Donald Trump admet que una invasió terrestre de l'Iran seria "un malbaratament", però afirma que els Estats Units tindran veu i vot sobre qui liderarà el país. En una entrevista telefònica amb NBC News, el president nord-americà ha assegurat que els iranians "ho han perdut tot. Han perdut la seva armada. Han perdut tot el que podien perdre", però també admet que "volem entrar i netejar-ho tot" mentre el país elegeix un nou líder. "No volem que algú que reconstrueixi en un període de deu anys. Volem que tinguin un bon líder. Tenim gent que crec que faria una bona feina". Trump no ha donat detalls sobre els candidats que té al cap per fer aquesta transició del règim, però va afirmar que estan fent esforços per garantir que no morin en la guerra. "Els estem observant".
L'Iran adverteix d'una guerra prolongada i diu que utilitzarà noves armes estratègiques. La Guàrdia Revolucionària (IRGC) de la República Islàmica ha advertit que el país està preparat perquè el conflicte s'allargui i que el país farà servir noves armes en futures operacions. El portaveu de les IRGC, el general de brigada Ali Mohammad Naeini, ha afirmat que "l’Iran està preparat per a una guerra llarga per castigar l’agressor" i ha assegurat que Teheran desplegarà en les pròximes fases del conflicte una nova generació d’armament estratègic que encara no ha estat utilitzada a gran escala al camp de batalla, sense donar-ne més detalls. Les declaracions van coincidir amb nous atacs amb míssils iranians contra Israel, entre ells el llançament de míssils balístics Khayber cap a Tel-Aviv, segons van informar mitjans iranians.
Israel ha llançat aquesta matinada una "àmplia onada" d'atacs contra la infraestructura militar iraniana. En un comunicat emès per les Forces de Defensa d'Israel (FDI), l'exèrcit hebreu ha anunciat que ha iniciat una "nova fase" en els seus atacs a l'Iran per aconseguir el "desmantellament del règim", quan fa sis dies de l'inici del conflicte. En paral·lel, també ha llançat nous atacs contra Hezbollah al Líban. "Després d’haver completat amb èxit la fase d’atac sorpresa, durant la qual vam establir la nostra superioritat aèria i vam neutralitzar la xarxa de míssils balístics, passem ara a la següent fase de l’operació", va anunciar dijous a la nit en una declaració televisada el cap de l’Estat Major israelià, Eyal Zamir.
Bon dia. Comencem amb la cobertura del setè dia de guerra a l'Orient Mitjà. A ElNacional.cat trobaràs l'última hora de totes les novetats del conflicte.