Seguim en directe a ElNacional.cat l'última hora del debat sobre l'oficialitat del català a la Unió Europea. El Consell d'Afers Generals es reuneix aquest dimarts a Luxemburg i està previst que torni a abordar el debat sobre la reforma del reglament de la UE per incloure tant el català com el gallec i el basc. El passat 19 de setembre el govern espanyol ja va defensar la proposta, però les reticències de diferents països van obligar a ajornar la decisió a l'espera d'informes jurídics. L'oficialitat del català a la UE és un dels punts pactats entre Junts i el PSOE per a la constitució de la Mesa del Congrés amb Francina Armengol al capdavant, així com un requisit de cara a les converses per a la investidura de Pedro Sánchez.
Fins aquí la cobertura en directe d'ElNacional.cat sobre el català a la Unió Europea, malgrat que el ministre Albares ha assegurat que no hi ha "vetos" per part de cap país de cara al reconeixement del català, el gallec i el basc a la UE, no s'ha establert cap data per a la possible aprovació de la proposta espanyola. El ministre espanyol ha indicat que s'ha de reformular la proposta de reforma incorporant les respostes als dubtes plantejats pels altres governs.
El líder del PP català, Alejandro Fernández, ha preguntat si el ministre d'Afers exteriors de Letònia, Krisjani Karins, és "franquista", després que aquest país hagi descartat oficialitzar el català a la UE. En to irònic s'ha preguntat al seu compte de X (abans Twitter) "També és 'franquista' aquest home?".
També és "franquista" aquest home?https://t.co/yJvAL805G2
— Alejandro Fernández (@alejandroTGN) October 24, 2023
Albares evitar confirma qui són els estats que han pres la paraula per mostrar el seu suport a la proposta espanyola. Tanmateix, afirma que cap estat s'ha oposat a què continuï el camí cap a l'oficialitat del català, basc i gallec a la Unió Europea.
El ministre espanyol insisteix que reforma entri en vigor per als 3 idiomes com més aviat millor. "L'aprovació per als 3 idiomes en igualtat de condicions i amb les mateixes condicions per als 3".
El ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, reitera que en quant la comissió els hi doni els resultats de l'import sobre l'impacte econòmic, es posarà en marxa. En aquest sentit, ha afirmat que només la comissió pot establir el cost exacte, "però les estimacions que tenim són perfectament assumibles per l'estat espanyol".
Albares apunta que la reforma és per a català, basc i gallec "en la mateixa forma".
Albares insisteix en el fet que la circumscripció de la mesura serà a Espanya. El ministre espanyol ha remarcat que el català el parlen més de 10 milions de persones, és a dir, "més que molts idiomes que avui són oficials a la UE".
"Hem aconseguit que la inclusió del català, l'euskera i el gallec estigui més a prop. Diversos països han indicat el seu suport a la nostra proposta". Albares anuncia que el dimarts de la setmana passada havíem sol·licitat informes sobre l'impacte econòmic, per a assumir els costos de la traducció.
🔴 Comença la compareixença del ministre José Manuel Albares un cop finalitzada la reunió
El ministre d'Assumptes Europeus de Finlàndia, Anders Adlercreutz, ha manifestat a la seva arribada a la reunió que la "majoria" dels països de la UE tenien "els mateixos dubtes" que el seu en l'anterior reunió de Brussel·les del Consell d'Assumptes Generals. "Va ser un tema que es va debatre molt ràpidament, sense cap preparació, realment sense cap presentació sobre el que podria implicar des d'un punt de vista legislatiu, des d'un punt de vista econòmic", ha explicat Adlercreutz.
Les delegacions de Letònia i Lituània, s'han mostrat obertament en contra de modificar el reglament que regeix l'ús de les llengües oficials de la UE per a incloure el català, basc i gallec. En la reunió, el ministre d'Afers exteriors i exprimer ministre de Letònia, Krisjani Karins, ha assegurat que hi ha altres "problemes més importants", mentre que el lituà, Gabrielius Landsbergis, han exposat el seu rebuig per l'"impacte polític" que tal mesura pogués tenir en altres Estats.
Fins a 21 organitzacions han enviat una carta conjunta als estats membres de la Unió Europea per a l’oficialitat del català. El text defensa que és una “oportunitat històrica” per a reconèixer una llengua parlada per “més de deu milions” de ciutadans europeus i “present a 3 dels estats membres”. Consideren que aquesta oficialitat enfortiria “els valors fundadors” de la Unió Europea.
📍 Les principals universitats, organitzacions empresarials, econòmiques i sindicals del país, juntament amb la societat civil, ens unim per reclamar l’oficialitat del català a la Unió Europea.
— Òmnium Cultural (@omnium) October 23, 2023
Signants de la carta enviada als estats membres de la UE exigint el reconeixement de… pic.twitter.com/MntT1zK4Zt
En la primera trobada per l'oficialitat del català a Europa. El govern espanyol també va plantejar que sigui Espanya qui assumeixi els costos de la traducció i interpretació a les tres llengües en el marc de la Unió Europea, però la resta d'Estats membre es mantenen escèptics perquè fins ara no han vist cap avaluació de l'impacte financer de la mesura.
En un primer debat a 27 el setembre passat, Albares va defensar un canvi del reglament que inclogués al mateix temps les tres llengües cooficials en el llistat comú, però va afegir que es podria "iniciar el desplegament primer amb el català i, seguidament, amb les altres dues llengües".
Espanya defensa circumscriure exclusivament a català, gallec i basc l'ampliació de llengües de la UE. Espanya és un "cas únic" en matèria de llengües, per la qual cosa el govern de Pedro Sánchez defensa que l'ampliació del règim lingüístic de la UE se "circumscrigui exclusivament" al català, el gallec i l'euskera. Així ho ha explicat el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, a l'entrada del Consell d'Afers Generals que avui es reuneix a Luxemburg i on Espanya haurà de defensar de nou la reforma del reglament de la UE que regula les llengües oficials.
Des del Govern també s'han incrementat els contactes aquestes últimes setmanes per intentar convèncer els 27. La cara més visible de "l'ofensiva" del Govern, en les seves pròpies paraules, ha estat la consellera d'Acció Exterior, Meritxell Serret, que s'ha reunit a Madrid amb ambaixadors d'alguns estats de la UE.
El ministre d'Afers exteriors de Letònia, Krisjani Karins, ha avisat a Espanya que no dedicarà "temps" a discutir sobre el reconeixement del català, el basc i el gallec com a llengües oficials de la Unió Europea quan hi ha altres assumptes de primer ordre que els 27 han d'abordar amb urgència. "No crec que ara mateix sigui l'assumpte número u que necessitem disuctir", ha afirmat.
A l'arribada a la reunió a Luxemburg, Albares ha subratllat que el cas de les tres llengües és "únic dins de la UE". "Estan recollides com a cooficials dins de la Constitució, s'utilitzen al Congrés i el Senat i tenen acords administratius amb gairebé totes les institucions europees", ha remarcat Albares.
La secretària d'Estat del ministeri d'Afers Europeus de França, Laurence Boone, confirma que ha parlat amb la delegació espanyola sobre l'oficialitat del català, l'euskera i el gallec durant les darreres setmanes. A l'arribada a la reunió de ministres europeus en què s'abordarà l'oficialitat de les tres llengües, Boone ha dit que França està "a favor" que tothom pugui fer servir la seva llengua, i esperen que Albares els hi presenti la proposta.
