Les primeres eleccions de Junts per Catalunya com a partit constituït se salden amb una victòria molt ressenyable a la capital de Catalunya i, en conseqüència, amb Xavier Trias com a principal punta de llança del resultat dels juntaires a les eleccions municipals 2023. Si bé han estat la primera força en nombre de municipis guanyats (més de 340), han estat segons en nombre de regidors (per sota d'ERC) i en vots (a cinc punts de distància del clar guanyador, el PSC). D'aquesta manera, en sufragis i municipis guanyats, Junts ha superat els republicans. Ara bé, tot i que Junts ara guanya la plaça més important (Barcelona), perd el seu principal bastió de capital de demarcació des del 2011, quan Carles Puigdemont va arribar a l'alcaldia: Girona passa a mans dels socialistes i Gemma Geis retrocedeix fins a la tercera posició, per darrere també de Guanyem. 
 

🔴 Eleccions Barcelona, 2023, DIRECTE | Resultats i reaccions al triomf de Xavier Trias
 

🟡 Resultats Eleccions Barcelona 2023, DIRECTE | Última hora de l'escrutini del 28-M
 

🔵 Resultats Eleccions 2023, DIRECTE | Escrutini de Municipals i Autonòmiques
 

De les 43 capitals de comarca, el partit dirigit per Laura Borràs i Jordi Turull encapçalava o havia encapçalat en algun moment del mandat 2019-2023 una vintena d'aquestes localitats. Amb els resultats obtinguts, la formació té molts números de recuperar l'alcaldia de Sant Cugat del Vallès (28,2% dels vots i 9 regidors) i la que sí que ha tornat a conquerir és Figueres, que en aquests darrers quatre anys ha estat capitanejada per ERC. Els juntaires han aconseguit la majoria absoluta a la capital de l'Alt Empordà fregant el 50% de les paperetes (49,81%) i assolint 13 edils. També mantenen el múscul a Igualada (40,2% i 10 regidors), Tortosa (42,1% i 10 actes), Valls (34,86% i 9 edils), Montblanc (35,9% i 5 representants) o Banyoles (majoria absoluta amb el 47,8% dels sufragis i 11 regidors).

L'altra cara de les eleccions per a Junts

En canvi, al sonat retrocés a Girona s'hi suma Reus (l'any 2019 van guanyar les eleccions i ara han quedat tercers per sota del 15% dels vots) o Puigcerdà (tenien majoria absoluta i han quedat segons amb el 28,2% dels sufragis). Tot i guanyar, també cal destacar la pèrdua de les majories absolutes a places tan importants com Vic (cauen per sota del 30%), Ripoll (del 42,5% al 16,7%) o Olot (del 44,5% al 32,8%). A les altres capitals de demarcació, que són Lleida i Tarragona, també han caigut respecte a l'any 2019. A la capital del Segrià, Junts ha quedat quart amb el 14,47% dels vots i 5 regidors; mentre que a la capital del Tarragonès han estat cinquens amb el 8,65% dels sufragis i tres edils.

Pel que fa a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, un dels "forats negres" que assenyalaven els quadres del partit, havien aconseguit presentar llista als 36 municipis de la zona. Val a dir que hi ha clarobscurs: perden el regidor que tenien a Badalona i es mantenen fora dels ajuntaments de ciutats tan destacables com l'Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Cornellà, Sant Boi de Llobregat o Rubí. El contrapunt és la victòria a Sant Cugat del Vallès, a Begues, a la Palma de Cervelló (on han aconseguit majoria absoluta), el Papiol o a Sant Climent de Llobregat. Altres punts on han aconseguit representació són Castellbisbal, Corbera de Llobregat, Molins de Rei, Montgat, Pallejà, Sant Just Desvern, Tiana i Torrelles de Llobregat. Queden fora de Badia del Vallès, Cervelló, Sant Andreu de la Barca, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló i Viladecans.