Les enquestes de les eleccions municipals de Barcelona, que ara cal anar a buscar a Austràlia, estan ajustadíssimes. I Ernest Maragall, que va guanyar fa quatre anys, avui va per la cua i necessita treure el cap. Per això, l’alcaldable d’Esquerra Republicana ha buscat aquest dimarts el cos a cos amb la resta de contrincants en el debat a set de TV3 i Catalunya Ràdio. Una setmana després de deixar clar que no governaria amb el PSC, ha continuat polaritzant amb Jaume Collboni. Però també contra la resta de candidats, que per activa o per passiva faran que Barcelona depengui de La Moncloa. En aquest context, el candidat republicà s’ha situat com la garantia perquè la capital de Catalunya no sigui una sucursal del govern espanyol. I ha apostat per tornar als "millors moments de Barcelona", que van venir de la mà del seu germà Pasqual Maragall.

🗓️ Calendari de les Eleccions Municipals 2023 a Catalunya: totes les dates i quan es vota

🗣 Ernest Maragall: "Tothom hauria de ser més prudent a l'hora de reivindicar Pasqual Maragall"


Ernest Maragall ha obert justament el torn d’intervencions al debat, preguntat pel seu model de ciutat. I, a diferència de l’anterior debat a Betevé, el candidat republicà ja ha arrencat venent-se com l’única alternativa i garantia per evitar dependència: “Ens juguem qui decideix sobre Barcelona, si ha de decidir La Moncloa a través d’un delegat com el senyor Collboni o hem de decidir nosaltres”. Però no s’ha contraposat només a l’alcaldable socialista, sinó que ha reblat l’advertència: “Tant Colau com Trias el busquen per ser tinent d’alcalde”. Però s’ha centrat especialment en Colau i Collboni, evitant al màxim la confrontació amb Trias, excepte en el bloc de turisme. Un missatge que ha reblat el minut d’or: “Diumenge ens juguem qui decideix. I el senyor Trias i la senyora Colau es disputen el tinent d’alcalde”.

“Mentides” i “confusió”

El candidat d’ERC a Barcelona ha buscat la confrontació també en les polítiques concretes. Ho ha fet amb l’alcaldessa Ada Colau en el primer bloc, el de mobilitat. Concretament sobre les superilles, Ernest Maragall ha interpel·lat la líder dels comuns: “No dubto que vostè volia resoldre-ho, però el que ha fet és empitjorar-ho. Vostè llança ideologia i dogma i creu que amb això es resol”. Davant d’aquesta manera de governar, el republicà ha defensat actuar de forma “intel·ligent”. Però també ha aprofitat per a buscar el cos a cos amb Jaume Collboni: “Hi ha un gran elefant a l’habitació, que és Rodalies. El senyor Collboni calla i obeeix com sempre”. L’ha interpel·lat directament a “assumir i reconèixer les seves responsabilitats” i li ha retret que ni tan sols pronunciï la paraula “Rodalies”.

De fet, és a Collboni a qui més ha buscat. També ho ha fet en matèria de seguretat, acusant-lo de “mentir” i “jugar a la confusió” manipulant xifres sobre la incorporació d’aquests dels Mossos d’Esquadra a Barcelona. També en el terreny de l’economia, i concretament sobre la “fugida” d’empreses durant el procés independentista la tardor del 2017, Maragall ha acusat el candidat socialista de “fomentar la confusió”: “Si volen que tornin les empreses, demani al seu jefe, el senyor Sánchez, que esborri el decret que ho va fomentar”.

A Colau li ha retret que hagi "fracassat" en la política d'habitatge i no hagi fet servir la seva "capacitat" des del govern municipal i la seva "influència" a Madrid. En aquest bloc, però, Maragall ha deixat anar una dada falsa, segons Verificat, quan ha dit que "el 49,7% de les famílies han de dedicar el 49% d’ingressos a l’habitatge". El 15% de la població dedica més del 40% dels seus ingressos a l’habitatge. Però les persones que viuen de lloguer (4 de cada 10 persones) hi dediquen el 37,5%.

“Fàbrica de botigues de souvenirs”

Ernest Maragall també ha reivindicat algunes de les aportacions d’Esquerra Republicana durant aquesta legislatura que s’acaba, especialment el recàrrec turístic, que aportarà uns 400 milions d’euros a les arques de la ciutat. I el candidat d’ERC ha instat a fer servir aquests recursos per revertir “la incalculable degradació de peces fonamentals de la ciutat”, com ara el districte de Ciutat Vella. Ha lamentat que Barcelona en aquests moments és “una fàbrica de botigues de souvenirs”, i hi ha contraposat el seu model basat en l’impuls de l’economia del coneixement, que segons ha dit pot generar 200.000 llocs de treball.