El CNI, el servei secret espanyol, ha enviat recomanacions als partits polítics per evitar ciberatacs durant la campanya, que puguin interferir en les eleccions del 28 de maig, segons informa El País. El Centre Criptològic espanyol (CCN), que depèn del CNI, ha elaborat una “breu guia de ciberseguretat” amb consells i directrius, i l'ha adreçada als partits perquè minimitzin aquest risc. El document va ser distribuït per la Junta Electoral Central l'11 de maig passat i té 78 pàgines d'extensió, i en el redactat es mostra preocupat per si “un ciberatac als sistemes informàtics d'un partit polític, que tingui com a resultat la divulgació pública d'informació robada dels ordinadors, telèfons mòbils o servidors informàtics [...] durant una campanya electoral o en la mateixa jornada de reflexió de la població convocada a les urnes, pot tenir un impacte directe i significatiu en la conducta electoral del votant”.

El document remarca que, si bé “sovint es pensa que un ciberincident greu durant un procés electoral seria el derivat d'un atac informàtic als sistemes de processament de resultats electorals”, els comicis també es podrien veure condicionats greument amb “un ciberatac selectivament mesurat i dirigit contra els sistemes informàtics d'un o més partits polítics, per tal de revelar informació sensible de partits polítics o dels seus membres, que després sigui tergiversada davant l'opinió pública”. Això, conclou, “pot condicionar il·legítimament i il·legalment les dinàmiques democràtiques”.

El document posa el focus en les dues "tàctiques" dels ciberdelinqüents que "acumulen el volum més gran d'incidents informàtics a tot el món i cada any". D'una banda, l'entrada als equips aprofitant "fallades de programari " i, de l'altra, "la manipulació de la conducta de l'usuari de sistemes informàtics per conduir-lo a realitzar accions", com punxar a l'enllaç d'un missatge que han rebut per tal que un virus informàtic infecti el dispositiu. Aquest curiosament va ser el cas del programari Pegasus, que va infectar els mòbils de polítics i periodistes catalans, i pel qual l'Estat espanyol i els seus serveis secrets estan sota sospita a Europa.

Els EUA van donar crèdit al març als informes sobre l'ús de Pegasus a Espanya contra l'independentisme català, el mateix dia que diputats espiats es van reunir amb la comissió Pegasus de Madrid. En el seu informe anual sobre drets humans, el Departament d'Estat nord-americà va destacar el Catalangate — l'escàndol d'espionatge revelat per Citizen Lab. "Hi ha informes que el govern espanyol hauria monitorat les línies de comunicació de polítics independentistes catalans, encara que el govern central sosté que té l'autoritat legal per fer-ho", afirmava el document.