El cara a cara entre els diputats catalans de la comissió del Catalangate i els eurodiputats de la comissió Pegasus que visita Madrid ha servit per constatar les àmplies diferències que hi ha entre les diferents famílies polítiques i l’interpretació que fan de l’ús de Pegasus. Els partits independentistes que hi han format part, ERC, Junts i la CUP, han coincidit en condemnar “la vulneració de drets fonamentals” i “’escàndol democràtic” que suposa l’espionatge i han reclamat a la missió europea contundència perquè defensin els drets dels polítics en les conclusions de l'informe. A l’altra costat de la moneda, el PSC ha posat en dubte “el rigor científic” de l’informe de Citizen Lab que va destapar la investigació contra 65 líders independentistes i ha reclamat que la comissió catalana sigui més àmplia i plural. Els eurodiputats han requerit explicacions pel funcionament de la comissió de Catalangate de la qual formen part els parlamentaris catalans. De fet, han aprofitat per denunciar que Pedro Sánchez i els ministres han declinat la compareixença.
En la seva intervenció, Marta Vilalta, d’Esquerra, ha pregat als representants de la missió europea que prenguin nota del “bloqueig” i “l’escàs compromís” de l’Estat espanyol “amb els drets democràtics”. En aquest sentit els ha interpel·lat: “Serem els vostres aliats en la defensa de drets democràtics a Catalunya, a l’Estat i a Europa”. Al seu torn, Josep Rius (Junts per Catalunya), que també va ser espiat, ha explicat que l’Estat espanyol ha tingut una “actitud d’obstrucció” i que no hi ha hagut “desig d’investigar ni de reparar les víctimes”. En aquest sentit, ha afirmat que “s’ha creat una acció il·legal amb diners obscurs per atacar un moviment polític” presentant-se com a “grup identificable”. Per part de la CUP, Montserrat Vinyets ha defensat que l’espionatge “posa en risc els pilars de la democràcia” i ha servit per “perseguir l’independentisme”. A més, ha denunciat que els processos judicials engegats a partir de querelles “no avancen”.
La nota discordant l’ha posat el portaveu del PSC, Òscar Aparicio, que ha posat en dubte la imparcialitat de la comissió a la cambra catalana i de l’informe del Citizen Lab. Aparicio ha assegurat que el Parlament ja “ha predeterminat que el responsable és el govern espanyol” i s’ha queixat de la falta de pluralitat en les compareixences perquè, recorda, “no s’ha acceptat que hi vagin pèrits”. També creu que l’informe de la universitat canadenca “no és del tot imparcial i no té el rigor científic necessari”. A tot això, la ponent de l’informe, la liberal Sophie In’Velt, ha recordat que l’informe de Citizen Lab no només constata la investigació contra independentistes, cosa que ha obligat Aparicio a matisar la seva afirmació.
Entre els eurodiputats, Juan Ignacio Zoido (PP) ha estat el més bel·ligerant contra els diputats independentistes i les seves intencions. Zoido ha negat la major i ha recordat que “Espanya és una democràcia plena, hi ha separació de poders i hi ha garantia del poder judicial”. Assegura que encara no hi ha proves que sustentin l’espionatge als independentistes. En aquest punt, Rius (Junts) ha replicat que “no tot s’hi val per la seguretat nacional” i, recordant l’exili dels polítics, ha afirmat que l’independentisme “està perseguit”. Zoido, molest, no hi ha pogut contestar perquè la comissió havia de trobar-se amb el secretari d’Estat d’Afers Exteriors.
Les entitats demanen transparència al govern espanyol
L’arrencada l’ha protagonitzada l’entrevista entre els eurodiputats i organitzacions civil a favor dels drets humans: Virginia Álvarez, d’Amnistia Internacional, i Patricia Goicoechea, de Rights International Spain. Els grups independentistes denuncien que Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) han estat vetades de la ronda.
Álvarez ha recordat el reguitzell de casos d’espionatge detectats a Espanya, des de la intromissió a Roger Torrent fins als revelats pel laboratori Citizen Lab i que implicava una seixantenta de polítics i líders independentistes. Álvarez creu que el govern espanyol no ha justificat per què se’ls va espiar. “No hi ha hagut un reconeixement explícit de si s’ha fet servir aquest software. El marc jurídic espanyol espanyol no garanteix que es faci servir d’acord amb els estàndars europeus”, ha denunciat Álvarez, que ha afegit que el CNI es va negar a donar informació sobre els espiats emparant-se en la llei de secrets oficials. “El govern no vol col·laborar”.
Álvarez ha insistit que la vigilància de dispositius pel bé de la seguretat nacional ha de tenir límits i ha de ser proporcial sense malmetre els drets fonamentals dels ciutadans. “Considerem que a Europa, si volem salvar l’Estat de dret, hem de posar límits a aquest tipus d’investigacions i hem d’exigir a Espanya que sigui transparent i que informi”, ha reblat Álvarez.
Al seu torn, Goicoechea, de Rights International Spain, ha lamentat que les autoritats espanyoles no aclareixin els motius que van portar a investigar contrincants polítics: 65 revelades per Citizen Lab i 18 reconegudes pels serveis d’intel·ligència espanyols. “No donen prou informació de quan i com s’ha utilitzat aquest programa”, ha explicat la representant de Rights International Spain. Totes dues han reclamat a la comissió que s’estableixi una moratòria en la compra i ús de Pegasus i, a la llarga, aposten perquè acabi prohibit.
Els diputats Juan Ignacio Zoido (PP) i Jorge Buxadé (Vox) han intentat qüestionar la validesa de l’informe de Citizen Lab restant-li veracitat i preguntant insistentment pel mètode utilitzat i preguntat per les connexions d’aquestes organitzacions amb l’independentisme. En la resposta, la portaveu d’Amnistia Internacional ha respost que la seva organització és “imparcial” i ha tornat a denunciar la transparència de les autoritats espanyoles amb aquesta qüestió. “És molt difícil saber-ne més”, ha explicat.
Demà: Aragonès, Serret, diputats i final
L’agenda d’aquest dimarts tindrà dos punts calents. El primer serà la reunió a les 9 del matí entre els eurodiputats i tres víctimes catalanes, que són d’Esquerra. Són el president de la Generalitat, Pere Aragonès, la consellera d’Exteriors, Meritxell Serret, i el regidor a Barcelona Ernest Maragall. En les últimes hores Junts per Catalunya s’ha queixat perquè les tres víctimes són del mateix partit. Immediatament després, la trobada serà amb el director de Seguretat i Justícia del Defensor del Poble, Andrés Jiménez.
Quan acabin, la delegació es traslladarà al Congrés dels Diputats, on s’hi estarà fent el debat per la moció de censura de Vox contra Pedro Sánchez. El comitè hi va perquè hi té concertada una entrevista amb diputats que són membres de la Comissió de Defensa i Secrets Oficials. S’hi estaran al migdia abans de tornar a la seu del Parlament Europeu a Madrid, on hi faran una roda de premsa de tancament abans de partir cap a l’Aeroport de Barajas.