El Partit Popular arriba a les eleccions municipals 2023 amb l'objectiu d'aplanar el camí cap a La Moncloa. Un objectiu que comença al País Valencià, el camp de proves de les eleccions generals: l'escenari de la vertadera pugna entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo. Els populars pretenen arrabassar el Consell als socialistes i, per fer-ho, necessitaran la força dels municipis. Tot i que les enquestes preveuen la reedició del pacte del Botànic, el camí de la difícil remuntada comença a Alacant, el mur del PP contra Ximo Puig.
🗓️ Calendari de les Eleccions Municipals 2023 a Catalunya: quan són, dates clau i candidats
📝 Candidats a les eleccions municipals 2023 a Alacant: tota la llista
Són molt poques les enquestes que parlen de la capital de província, però l'ABC i El Español han recollit sondejos que ho deixen clar: la victòria del PP a Alacant sembla innegociable. L'actual alcalde, Luis Barcala, sumarà una nova legislatura al capdavant del consistori de la segona ciutat del País Valencià (amb més de 300.000 habitants) i l'únic dubte és si aconseguirà la majoria absoluta o si s'hi quedarà a les portes — obligat a pactar amb Vox. La intenció és evitar una coalició de govern amb l'extrema dreta, amb qui ha fet acords puntuals fins ara. El soci real a l'executiu era Ciutadans, però els liberals ja no entren en l'equació: el més probable és que perdin tota mena de representació a l'ajuntament. La seva desaparició apropa els populars a la majoria absoluta.
El PSPV, poques possibilitats a Alacant
Per al PSPV, venen mal dades. La seva candidata és qui fou consellera de Sanitat durant la pandèmia de la covid-19, Ana Barceló, avalada per Puig i amb la tasca d'assaltar un ajuntament tradicionalment del PP. Malauradament, res indica que Barceló pugui accedir al poder... i més si tenim en compte que necessitarà el suport de les altres forces d'esquerres: Compromís i Unidas Podemos. Si bé els socialistes van anar a l'alça en les últimes eleccions, les altres dues formacions van perdre regidors. Els primers es quedaran ara amb dos, però els segons probablement seguiran el camí de Ciutadans i desapareixeran.
Un bri d'esperança: els socialistes ja van accedir a l'alcaldia l'any 2015. Ho van fer de la mà de Gabriel Echévarri, que va prendre el control del feu popular amb l'ajuda dels socis d'esquerres. El seu processament per fraccionament de contractes el va fer dimitir l'any 2018 i una trànsfuga de Podemos va evitar la continuïtat del PSPV al capdavant del govern municipal, cosa que va deixar via lliure a Barcala per ser batlle per primera vegada — revalidant-ne la condició l'any 2019. Tanmateix, l'esperit del 2015 és el que inspira Barceló per trencar el mur popular a Alacant i facilitar les coses a Puig en les eleccions autonòmiques. Per la seva banda, l'actual alcalde està tranquil: aplanarà el camí de Carlos Mazón cap al Consell — i, de retruc, el de Feijóo cap a La Moncloa.
Imatge principal: el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig (PSPV), saluda l'alcalde d'Alacant, Luis Barcala (PP) / Europa Press