Al carrer de José Ortega y Gasset del districte madrileny de Salamanca s’està a 38 graus de temperatura. Amb aquesta onada de calor no hi ha gairebé ningú que passegi sota el sol. La María, que té 50 anys, s’atura enmig de l’ombra d’un arbre i aprofita per beure aigua de la seva ampolla. L’abordem i li demanem, sense embuts, que ens digui qui té pensat votar a les eleccions generals del 23-J. És l’ovella negra d’aquesta zona de Madrid. Explica que és d’esquerres, que vota el PSOE i que li preocupa que Vox digui “coses que segur que són legals, però que són autèntiques barbaritats”. Ens alerta d’una cosa que ja ens esperàvem: “En aquest barri jo soc una anomalia i us costarà molt trobar algú que no voti PP o Vox”.

🔴 Quan són les Eleccions Generals 2023 a Espanya? Dates clau i candidats

Té raó. Li expliquem que volem parlar amb ella per saber què en pensa dels pactes postelectorals. Si Alberto Núñez Feijóo no aconsegueix un resultat històric, el PP es veurà obligat a pactar amb Vox. A l’altra cara de la moneda, Pedro Sánchez es veuria obligat a teixir les mateixes aliances i buscar acords amb l’independentisme. De la desena de persones del barri de Salamanca amb què parla ElNacional.cat, ella és l’única que prefereix Esquerra Republicana o Bildu que no pas l’extrema dreta.

En Jaime, de 60 anys, dubta entre “el vot útil” pel PP o “el vot d’allò que realment penso” per Vox. L’Ana, que té la mateixa edat, diu que en cap cas pensa votar el partit de Santiago Abascal. Fa uns anys va votar Ciutadans, i ara donarà el seu suport a Feijóo. Quan li preguntem si no l'esgarrifa més que el PP al final acabi arribant a pactes amb l’extrema dreta, es mostra contrariada. “És més preocupant haver de pactar contraprestacions amb ERC i Bildu ,que van en contra de la Constitució”, argumenta. I és ben clara: “Amb una nova legislatura de Pedro Sánchez amb l’independentisme, tindrem un nou referèndum”.

Parlem amb algunes persones més que tenen un argumentari calcat. Fins que ens trobem amb l’Amanda, una jove de 26 anys que assegura que està “en contra dels extrems” —referint-se a Sumar i a Vox— i alhora molt descontenta amb el govern de Pedro Sánchez. Votarà el PP, i afirma que no li agrada que el partit d’Abascal estigui “en contra de l’avortament, sigui racista i sigui homòfob”. Però, quan rumia sobre la posterior política de pactes, declara: “Prefereixo no poder avortar que un referèndum”. “Em preocupen més partits com ERC o Bildu; em fan por”, sentencia.

L’última persona amb qui parlem pels carrers de Salamanca és en Luis. Té 28 anys i votarà el PP perquè “el PSOE actual no té res a veure amb l’històric PSOE de l’esquerra moderada; l’hemeroteca és cruel amb Sánchez i ha deixat de tenir qualsevol mena de credibilitat”. Pactar amb l’independentisme és, per ell, una “línia vermella” molt més perillosa de creuar que les encaixades de mans amb l’extrema dreta. “Es creuen superiors als espanyols, i tots els seus motius són emocionals, gens racionals; considero el meu país com un de sol i pactar amb els que el volen esbocinar està sempre malament”, remata.

escultura julia jaume plensa madrid plaza colon bandera españa
L'escultura 'Julia' de Jaume Plensa, al costat de la gegantina bandera espanyola de la madrilenya plaça de Colón / Foto: Europa Press

El PP, hegemònic als carrers de Madrid

Decidim agafar l’autobús número 19 al carrer de Serrano en direcció al sud per baixar a la zona de Palos de la Frontera, al costat de l’estació d’Atocha, un barri sense tants estereotips com Salamanca o Vallecas. A més, allà les rendes no són ni altes ni baixes; una zona perfecta per trobar el vot fronterer entre el PP i el PSOE. Tampoc no hi ha sort, i el guió de la pel·lícula és el mateix que abans: la primera persona amb qui parlem difereix completament de la resta.

La Irina té 32 anys i en va estar uns quants vivint a Barcelona. Encara més: l’any 2017 encara era a la capital catalana, de manera que ha conviscut amb el moviment independentista. Se sent “identificada” amb Sumar, i en cap cas sent animadversió per formacions com Esquerra Republicana, Junts per Catalunya o la CUP. Defensa la gestió del govern de Pedro Sánchez perquè remarca que "el moment més àlgid de l’independentisme es va produir durant el govern de Mariano Rajoy". “Per descomptat que Vox em fa més por”, recalca.

Però aquí acaba tot. Les úniques dues persones més que ens trobem en aquest barri i que es consideren d’esquerres són la Ivana, de 40 anys, i en Rubén, de 30. I donen males notícies a Pedro Sánchez: estan tan decebuts amb la política que no creuen que el 23-J vagin a votar. I en Rubén, a més, és d’esquerres però del tot espanyolista. Per molt que Vox tingui “propostes radicals”, és millor que l’independentisme. Arriba a dir, fins i tot, que “pot estar bé provar” si els d’Abascal “acaben prenent mesures interessants”.

El discurs més radical ens el dona l’Agustín, que té 35 anys i nega que Vox sigui d’extrema dreta. Votarà el PP, però, i desitja que Feijóo assoleixi la majoria absoluta. “El que no es pot fer és, sent espanyols, pactar amb formacions que volen trencar Espanya o que són directament etarres”, argumenta. La gent que continua passejant pel carrer d’Ancora no canvia d’opinió. Parlem amb joves de 19, 23 i 26 anys, i amb senyors i senyores que superen els 70. Tots votaran al PP, i algun, fins i tot, es planteja votar Vox. “L'independentisme, directament, em toca els collons”, sentencia el jove Luis Javier mentre passeja el gos. Votarà Santiago Abascal.