"Que et voti Txapote" s'ha convertit en l'eslògan extraoficial de la dreta espanyola contra el PSOE i especialment contra la figura de Pedro Sánchez per haver comptat amb Bildu com a soci al Congrés dels Diputats. Es tracta d'una frase que primer van dirigir persones anònimes contra el president espanyol en mítings i a través de les xarxes socials, però que posteriorment ha estat utilitzada per dirigents de PP i Vox per relacionar el PSOE amb ETA. El lema va agafar especial rellevància durant les municipals, i en plena campanya de les eleccions generals, quan tot just es compleixen 26 anys de l'assassinat del popular Miguel Ángel Blanco, es troba en el centre del debat. Però, qui és Txapote?

🗳️ Llistes electorals a les generals 2023: partits i candidats
 

Txapote, l'assassí de Miguel Ángel Blanco i altres polítics bascos

Txapote és l'àlies de Francisco Javier García Gaztelu, un dels terroristes més sanguinaris d'ETA. És responsable de l'assassinat de diversos polítics bascos, entre els quals destaquen el regidor popular a Ermua Miguel Ángel Blanco, el dirigent socialista Fernando Múgica i els diputats al Parlament Basc Gregorio Ordóñez (PP) i Fernando Buesa (PSE-EE). El terrorista acumula condemnes que sumen centenars d'anys de presó per la seva participació com a autor o com a inductor en més d'una desena d'atemptats, tot i que s'apunta que podria haver participat en més de 50. Els múltiples delictes suposen, a la pràctica, una condemna de 30 anys, que està previst que compleixi el febrer del 2031. Ha estat empresonat a França, Huelva i Madrid, i el passat estiu va ser traslladat a la presó de Zaballa, al País Basc, com a part de la fi de la política de dispersió. 

Garcia, que actualment té 57 anys, es va integrar molt jove a la banda terrorista i va actuar durant la dècada dels 80 i 90 en el comando Donosti i el comando Bizkaia. A finals del segle XX va arribar a ser el cap militar d'ETA, i se li atribueix l'enfortiment de l'activitat terrorista després de la treva de 1998. Es considera que pertany a l'ala dura de l'organització, ja que mai no s'ha mostrat penedit pels crims comesos.

Les altres víctimes de Javier García inclouen els regidors del PP a Rentería José Luis Caso i Manuel Zamarreño, el regidor d'UPN a Pamplona Tomás Caballero, el regidor del PP a Zarautz José Ignacio Iruretagoyena, el regidor d'UPN a Leizta José Javier Múgica, el psicòleg de la presó de Sant Sebastià Francisco Javier Gómez Elosegi, l'agent de la policia municipal de Sant Sebastià Alfonso Morcillo, l'inspector en cap de la Policia Nacional Enrique Nieto, el funcionari de presons Máximo Casado, els guàrdies civils José Ángel de Jesús Encinas i Irene Fernández, el brigada de l'exèrcit Mariano de Juan Santamaría, l'escolta de Buesa, Jorge Díez Elorza, el periodista José Luis López de Lacalle i els empresaris José Antonio Santamaría, José Manuel Olarte i Francisco Arratibel. També, pels intents d'assassinat del funcionari de presons Juan José Baeza, del polític popular Ramón Rabanera i el socialista José Ramón Recalde.