El PSC ha guanyat les eleccions a Catalunya de manera clara, sí, amb 19 escons, més d'1.200.000 vots i 12 escons més que la segona força, Esquerra, que n'ha obtingut 7. Però la nit es tanca sense que a la seu de Pallars ningú tingui clar si és motiu d'alegria o no, si serà suficient per salvar el govern de Pedro Sánchez a la Moncloa, que queda pendent de les negociacions i, sobretot, dels 7 escons de Junts. Malgrat l'elevada abstenció catalana i la caiguda dels partits independentistes, el futur de Pedro Sánchez torna a estar a les seves mans.
Ben entrada la mitjanit, després d'esperar que primer Pedro Sánchez parlés a Madrid, la presidenta del Congrés i vicesecretària primera del PSC, Meritxell Batet, compareixia amb una eufòria un pèl sobreactuada, entre els crits de "Catalunya socialista" d'un parell de desenes de militants. "Catalunya ha estat clau per frenar la dreta!", ha exclamat Batet, que malgrat que Vox i PP sumin més que PSOE i Sumar, tenia clar que Espanya "ha dit sí al progrés, a la justícia social, un sí a Pedro Sánchez". "Hem augmentat a més el diferencial amb el PP", ha afegit.
Llistes electorals a les generals 2023 Catalunya
El primer secretari del PSC, Salvador Illa, amb to més reposat, ha argumentat després el perquè creuen que Sánchez ha guanyat resumint-lo en tres idees: "Primer, els espanyols han dit no a un govern del PP i Vox. Segon, han dit sí a una Espanya plural i diversa. I tercer, el lideratge d'aquesta Espanya diversa correspon a Pedro Sánchez", ha sentenciat Illa, que no ha fet cap referència als possibles pactes necessaris per al PSOE ni a la derrota de l'independentisme.
"Ens donaven per morts i hi ha partit"
Sí que ho han fet fonts socialistes durant l'espera a la compareixença de Sánchez, que, com dicten els protocols, havia de ser prèvia a la de Pallars. Veus de la cúpula del partit celebraven que "hi ha partit i hi ha política". "Ens donaven per morts i estem molt vius", deien les mateixes veus que, en canvi, tiraven pilotes fora quan se'ls preguntava per com convencerien Junts, el partit que pot tenir la clau de la governabilitat i que més car ha posat el seu suport o abstenció a un govern socialista. "El problema el té el PP, són ells qui han de veure com basteixen una majoria alternativa. Nosaltres estem al govern", deien els socialistes.
Com si la calculadora i el pactòmetre no estiguessin ja a les taules del partit, les veus socialistes es limitaven a convidar "tots els que es vulguin sumar" al govern progressista, "i els que no ho facin hauran de dir per què", tot cedint la iniciativa i la pressió a la teulada dels nacionalistes. Que moguin fitxa ells, semblava ser la consigna, i aprofitaven per atacar l'independentisme entre missatge i missatge. "És la decadència d'un projecte polític", deien els socialistes, que apuntaven que "o es normalitzen ells o els acaba normalitzant l'elector". "Si un partit només es dedica a bloquejar, els electors acaben retirant-li el suport", afegien, per acabar definir-los com a "partits secundaris que viuen de les rendes" i que "estan perdent tot el poder institucional", en al·lusió a les darreres eleccions municipals.
Sense gairebé militants ni moviment durant la tarda dels principals representants del PSC, només s'han sentit les discretíssimes arribades del primer secretari Salvador Illa, la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, i la ministra de Transports, Agenda Urbana i Mobilitat, Raquel Sánchez, que s'han limitat a agrair la feina als treballadors públics i demanar la participació d'última hora. La resta del vespre ha estat dominada per un silenci tens a la seu, on els periodistes encara esperaven a quarts de dotze les primeres declaracions dels líders del partit. Un silenci i un perfil baix que només s'han trencat durant uns minuts ben entrada la matinada.
La victòria catalana del PSC només agafarà el seu signe, positiu o insuficient, quan es tanquin les negociacions per al nou Govern, si és que es tanquen i no es repeteixen eleccions. Feia quinze anys, des del 2008, que el PSC no guanyava a Catalunya. Llavors ho va fer de manera encara més aclaparadora, amb més d'1,6 milions de vots, un 45,39%, i 25 escons que van impulsar José Luis Rodríguez Zapatero a un govern en solitari.
Després, la irrupció dels comuns i el creixement d'Esquerra l'any 2015 van relegar els socialistes a tercera força a Catalunya, i va tocar fons l'any 2016 amb només 7 diputats i mig milió de vots. La recuperació es va començar a forjar a Catalunya a les generals del 2019, però Esquerra seguia liderant fins que a les autonòmiques Salvador Illa va desbancar Aragonès en vots amb un empata a escons que Junts va desempatar amb l'actual executiu de la Generalitat. Les municipals van avançar la davallada independentista que, de la mà de l'elevada abstenció, han retornat el somriure als socialistes catalans. O, almenys, mig somriure, a l'espera que el pactòmetre dibuixi l'altra meitat.