El panorama polític s’ha aclarit a les portades d’aquest dijous. Almenys es poden distingir tres arguments. Un l’articula el relat que Alberto Núñez Feijóo és un líder sòlid al capdavant del Partido Popular, que el seu cap no fa pudor de pólvora, que Isabel Díaz Ayuso no conspira en contra, etcètera. L’altre, més contemplatiu, explica que el PSOE s’avé a seure amb Junts per explorar l’acord que permeti investir Pedro Sánchez i que els socialistes ho veuen factible. Una variant d’aquest parla de la sintonia entre Junts i ERC per negociar plegats a Madrid. L’últim argument el componen les temptatives de criminalitzar l’independentisme, deshumanitzar Carles Puigdemont —per desanimar Pedro Sánchez a pactar-hi— i revifar el nacionalisme espanyol carajilleru, rancuniós i neandertal que ha sortit tocat de l’ala de les eleccions del 23J, però que sobreviu intacte en molts mitjans de comunicació.
Qui més mou cames i braços per sostenir aquest últim relat és l’ABC, que es fa ressò en portada de l'informe “Amenaces híbrides”, de març del 2023, signat per la Comissió de Recerca Conjunta de la Presidència de la Comissió de la UE. El concepte fa referència a les accions d’actors estatals o no per a perjudicar un estat tot influint en la seva presa de decisions via desinformació, interferència en el debat públic o en les eleccions, atacs a infraestructures crítiques, activitats criminals i fins i tot l’ús no convencional (els experts en diuen “asimètric”) de mitjans militars. Aquestes accions van des de la campanya de fake news orquestrada per Rússia per ajudar Donald Trump a guanyar les eleccions del 2016 a la fabricació de conflictes com els que han acabat causant la invasió d’Ucraïna. Tot això és molt seriós, esclar. Enmig hi apareixen, com a cas d’estudi clavat a martellades, els fets de la tardor del 2017 a Catalunya.
El tabloide monàrquic diu al títol principal que l’informe “revela el risc que va suposar Puigdemont per a Europa”. Comencen malament: l’informe no esmenta Puigdemont, i potser aquí hi ha una prova que el diari no pretén explicar res sinó empastifar el president exiliat. A més, en la primera frase de l’informe es presenta l’independentisme com la conseqüència “d'una forta erosió de la confiança [ciutadana] causada per l’afebliment estructural del sentiment de justícia i d’igualtat”. No és una descripció gaire falaguera per a Espanya. Una frase més endavant, afegeix: “L’inconstitucional referèndum de secessió del 2017 va ser símptoma [de la manca] de responsabilitat política per trobar un compromís negociat que tanqués la disputa”. Aquest judici tampoc no deixa bé cap dels protagonistes, principalment Espanya, que és el fort en el conflicte. També explica que “Rússia no va crear el problema [sinó que] se’n va aprofitar [per crear] inestabilitat interna profunda i duradora a Espanya” que, de retruc, “influís en tot Occident”. És a dir, el risc no és Puigdemont o l’independentisme, sinó Rússia, principal protagonista de l’informe. L’ABC no ha vist Rússia, citada 105 cops en 124 pàgines, però sí a Puigdemont, que no apareix ni un sol cop. Genis.
Els fets en què es basa l’informe provenen d’un reportatge, que ja es va demostrar ful i parcial, de The New York Times, que va mossegar l’esquer en forma de dossier del Ministeri d’Exteriors espanyol, preparat per presentar Puigdemont com un titella de Rússia. Això és tota una altra història, però. La conclusió sobre desestabilitzar Espanya per influir Occident prové del Warsaw Institute, un think tank de segona mogut per la dreta dura polonesa i comandat per un exdirectiu d’empreses d’energia i transports format en una petita facultat promoguda per assessors de Ronald Reagan. Patrocina l’estudi l’inefable Margaritis Skhinàs, vicepresident de la Comissió Europea, afiliat al Partit Popular Europeu, portaveu de la Comissió els anys del procés —posició des de la qual va defensar amb molta barra els arguments d’Espanya— i casat amb l’espanyola Mercedes Alvargonzález, de rica família de naviliers cosins de Rodrigo Rato (li van pagar tres milions de fiança pel cas de les targetes black), alta funcionària del Parlament Europeu, veterana militant del PP i excap de gabinet de Manfred Weber, antic líder del PPE i fallit candidat a president de la Comissió: el van canviar a última hora per Ursula Von der Leyen. En fi. Un informe imparcial. Tan imparcial com l’ABC.
