Quan queden menys de 24 hores perquè obrin els punts de votació per a les eleccions generals d'aquest 23 de juliol, totes les mirades estan centrades en una jornada de màxima transcendència. De les urnes podria sortir una reedició del govern de coalició liderat per Pedro Sánchez i amb el suport de Yolanda Díaz, un executiu en solitari del Partit Popular, o el govern més ultra des de la dictadura franquista amb l'extrema dreta de Vox ocupant càrrecs de rellevància. Els dubtes començaran a aclarir-se quan surtin els primers resultats a primera hora de la nit aquest diumenge, però serà al llarg de les pròximes setmanes quan tindrà lloc tot el procés per portar a la investidura del nou govern espanyol, sigui del color que sigui. A continuació et marquem les principals dates del calendari postelectoral a tenir en compte.
🗳️ Programes electorals a Catalunya 2023: què proposa cada partit?
📝 Llistes electorals a les generals 2023: partits i candidats
26 de juliol: comença el recompte oficial de vots
El mateix 23 de juliol a la nit probablement ja se sabrà cap a quin costat decantarà la balança a mesura que es vagin fent públics els resultats de les votacions. Ara bé, l'escrutini oficial el realitzen les Juntes Electorals provincials tres dies després, perquè també cal incloure els vots que provinguin de l'estranger. Segons marca la Llei Orgànica de Règim Electoral General, el recompte públic ha de concloure a tot estirar el sisè dia després de les eleccions.
29 de juliol: acaba l'escrutini oficial
El sisè dia, doncs, serà el 29 de juliol. En aquesta data ja s'haurà d'haver finalitzat el recompte de l'escrutini general, i podran proclamar-se els resultats definitius. Ara bé, aquests no seran oficials fins que siguin publicats al Butlletí Oficial de l'Estat per la Junta Electoral Central, en un termini de 40 dies després de la proclamació dels electes.
31 de juliol: acreditació dels representants públics
Amb l'escrutini oficial finalitzat, els 350 diputats i diputades escollits pels electors ja podran començar a acreditar-se com a membres del Congrés. Quan ho facin, estaran obligats a presentar una declaració d'activitats --aquelles que proporcionin ingressos econòmics o puguin suposar alguna mena d'incompatibilitat-- i una altra de béns patrimonials. No hi ha una data límit per fer-ho, però les declaracions seran públiques. Ara bé, no començaran a cobrar el seu sou fins que es constitueixi formalment el Congrés.
17 d'agost: constitució del Congrés i el Senat
Les sessions constitutives de les dues Cambres espanyoles tindran lloc el 17 d'agost a partir de les 10h del matí i de forma simultània. Al Congrés, la sessió serà presidida pel representant polític de més edat, que serà assistit pels dos més joves i llegiran els noms dels diputats electes. En aquesta mateixa jornada s'escolliran els membres de la nova Mesa del Congrés a través de votació secreta, incloent el nou president de la Cambra --amb majoria absoluta en primera ronda, amb majoria simple en segona--.
18 d'agost: comença la ronda de consultes
El nou president del Congrés serà l'encarregat d'informar el cap de l'Estat --és a dir, el rei Felip VI-- de les noves formacions parlamentàries. D'aquesta manera, el monarca podrà iniciar una primera ronda de contactes amb els representants dels diferents grups i copsar la nova realitat política.
22 d'agost: acaba el termini pels grups parlamentaris
La Mesa es reunirà un cop acabada la primera sessió el 17 d'agost i començarà a formalitzar la creació dels grups parlamentaris, amb el 23 d'agost com a data màxima. Per poder tenir grup propi, els grups han de tenir almenys 15 diputats, o tenir cinc diputats i obtenir el 5% dels vots a tot el país, o obtenir el 15% a totes les províncies a què es presenti.
La primera sessió d'investidura, sense data
Després de la primera ronda de contactes per part del rei, el president del Congrés ja podrà convocar la sessió d'investidura. Ara bé, no hi ha cap termini fixat al reglament oficial sobre quan ha d'arribar aquesta sessió. En la darrera ocasió, després de les eleccions de les eleccions del 10 de novembre, el rei va proposar el candidat del PSOE com a president l'11 de desembre --31 dies després dels comicis-- i la primera sessió d'investidura va tenir lloc el 4 de gener --55 dies després d'anar a les urnes. Com que Pedro Sánchez no va aconseguir en aquella ocasió la majoria absoluta de 176 diputats que requeria, el 7 de gener --tres dies després-- va celebrar-se una segona sessió en què Pedro Sánchez va ser proclamat president del govern amb majoria simple.
L'espectre de la repetició electoral, dos mesos després
Ara bé, en cas que tots dos intents d'investidura fracassin, començarà a córrer el rellotge. La Constitució marca que "si transcorren dos mesos a partir de la primera votació d'investidura i cap candidat proposat hagués obtingut la confiança del Congrés, el president de la Cambra sotmetrà a la firma del Rei el Decret de dissolució de les Corts Generals i de convocatòria d'eleccions". És precisament el que va passar a les avant-penúltimes eleccions --les primeres del 2019--, quan van fracassar les dues sessions d'investidura de Pedro Sánchez. Dos mesos després de la primera sessió, i veient que cap candidat havia rebut la confiança de la Cambra, Felip VI va dissoldre les Corts amb el vistiplau de la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, i va convocar eleccions generals.