El CIS ha publicat aquest dijous un baròmetre en què col·loca el PSOE com a clar guanyador de les eleccions generals del 23-J amb el 31% dels vots i el PP en segona posició amb el 29,6% dels suports; 1,4 punts de diferència entre els partits de Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo. Sumar es col·loca en aquest baròmetre en tercer lloc amb el 15,5% dels vots, i Vox en el quart amb l'11,7%. De la mateixa manera, l’independentisme patiria una important patacada: Esquerra Republicana, Junts per Catalunya i la CUP veurien els seus vots reduïts a la meitat, cosa que manté els anticapitalistes en la corda fluixa, amb el risc de quedar-se sense representació parlamentària a Madrid.

 

Concretament, el CIS publicat aquest dijous calcula que el 23-J Esquerra Republicana s'endurà només l'1,7% dels vots. En les eleccions generals de novembre de 2019, els republicans van arreplegar el 3,61% dels suports. És a dir, que reduiria a més de la meitat els seus vots en aquestes generals de 2023. Junts per Catalunya, per la seva banda, va arreplegar el 2019 el 2,19% dels vots emesos, i ara el CIS calcula que pot aspirar a endur-se'n només l'1,1%. I gairebé el mateix passa amb la CUP. Fa quatre anys va arreplegar 1,01% dels vots, i ara el baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques li atorga un 0,6%. Tot i que comparativament la desfeta dels anticapitalistes no seria tan brusca com la d'ERC o Junts, els estralls poden ser pitjors: amb aquest percentatge de vot corren el risc de no poder enviar ni un sol diputat al Congrés.

A Euskadi l'escenari és una mica diferent. Segons el CIS, l'electorat basc premia la feina feta per Bildu en l'anterior legislatura al Congrés dels Diputats. Si el 2019 va aconseguir l'1,15% dels vots, el baròmetre calcula que aquest 23-J pot arribar a endur-se l'1,2% dels suports. Ara bé, el PNB sí que sortiria castigat en aquestes eleccions generals. Fa quatre anys el seu percentatge de vot va ser de l'1,57% i aquest mes de juliol podria endur-se, si es compleixen aquests pronòstics, un 1,1%. 

🔴 Quan són les Eleccions Generals 2023 a Espanya? Dates clau i candidats

En l’última enquesta, el CIS va situar el PP d’Alberto Núñez Feijóo com a guanyador de les eleccions generals del 23-J, però li esvaïa qualsevol esperança d’arribar a la presidència del govern espanyol: fins i tot en les forquilles més optimistes, la seva suma amb Vox era insuficient per arribar a la majoria absoluta. Aquell cop el CIS va situar el PSOE en la segona posició, però els bons pronòstics per a Sumar col·locaven el partit de Yolanda Díaz en tercer lloc, i capaç de sumar prou amb Pedro Sánchez per, només entre els dos partits de la coalició, arribar a la majoria absoluta. Si els pronòstics més optimistes no es complien, el president del govern espanyol encara tenia marge per arribar a acords amb l’independentisme.

Ara bé, aquell CIS ja tombava qualsevol esperança dels partits independentistes de treure un bon resultat. Els càlculs eren pràcticament idèntics que en l'enquesta publicada aquest dijous. Concretament, calculava que Esquerra Republicana rebrà el 23-J la meitat dels vots que va aconseguir a les generals del 10-N del 2019, i preveia una davallada de Junts per Catalunya fins a també gairebé la meitat dels vots, així com una possible desaparició de la CUP a l’hemicicle del Congrés dels Diputats.

Cal tenir en compte, també, la trajectòria del CIS en els darrers temps: ha fet aigües en cites electorals clau, com les andaluses de l'estiu passat o les municipals i autonòmiques del 28-M. En totes elles va anar entregant bones notícies pel PSOE, cosa que després a les urnes es va traduir en desfetes socialistes. Ara, a més, el baròmetre publicat aquest dijous va absolutament a contracorrent. No hi ha cap enquesta que faci el PSOE guanyador. Fins i tot abans de celebrar-se el cara a cara, tots els baròmetres situaven el PP per davant, i amb diferència; només amb el dubte de si Feijóo aconseguirà els suficients suports per poder ser investit com a president i formar govern. 

 

Les enquestes del CIS

Aquella macroenquesta, però, es va fer a partir de 29.201 entrevistes telefòniques. És a dir, que el Centre d’Investigacions Sociològiques va comptar amb molts més ingredients dels que acostuma a tenir. I, per contextualitzar, aquelles trucades es van realitzar durant 20 dies del mes de juny: del dia 8 al dia 27, quan encara quedaven molts dies perquè comencés la campanya electoral.

El baròmetre publicat aquest dijous, però, torna a la normalitat: s’ha realitzat a través de 4.000 enquestes telefòniques, cosa que fa que no es puguin fer càlculs sobre escons, i que l’enquesta es limiti només a fer aproximacions sobre el percentatge de vot de les formacions. De totes maneres, aquestes trucades es van produir els primers dies de juliol. Això significa que els enquestats ja es trobaven en dates pròximes al dia de les eleccions. Ara bé, encara no s’havia produït el cara a cara entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo, en el qual el líder popular va sortir més ben parat.